Mexic
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
Devisa nacionala : (cap) | |||
Lenga oficiala | castelhan | ||
Capitala populacion (an) metropòli (an) |
Ciutat de Mexic 8 605 239 abitants (2000) 18 660 221 abitants (2000) |
||
President | Felipe Calderón Hinojosa | ||
Superfícia | 1 972 550 km2 | ||
Populacion | 103 100 000 (2005) | ||
Independéncia - Jorn |
(d'Espanha) 27 de setembre de 1821 |
||
Moneda | Peso mexican | ||
Ora | UTC+6 (èst)/UTC+8 (oèst) | ||
Imne nacional | Himno Nacional Mexicano | ||
ISO-3166 (Internet) | .mx | ||
Còde telefonic | +52 |
Mexic o oficialament los Estats Units Mexicans (en castelhan México, Estados Unidos Mexicanos) es un estat d'America Centrala e d'America del Nòrd. Se tròba entre los Estats Units al nòrd, Guatemala e Belize al sud, l'ocean Pacific a l'oèst e lo golf de Mexic amb la mar Cariba a l'èst.
Sa capitala es Ciutat de Mexic (o Mexic).
Lo gentilici es mexican -a.
Somari |
[Modificar] Istòria
[Modificar] Politica
Mexic es una republica presidenciala. Lo president, qu'es lo cap d'estat e tanben lo cap de govèrn, es elegit per la populacion per un periòde de 6 ans e as pas la possibilitat d'èsser reelegit.
Lo Legislatiu (Congreso de la Unión) es compausat de 2 cambras: lo Senat (Cámara de Senadores), amb 160 membres elegits per un mandat de 6 ans, e la Cambra dels Deputats (Cámara de Diputados) amb 500 membres.
[Modificar] Geografia
[Modificar] Division politicoadministrativa
Los Estats Units Mexicans son una federacion de trenta-un estats liures e sobeirans per son règim interior e independents los un dels autres. Lo govèrn de cada estat es presidit per un governador elegit cada sièis ans sens possibilitat de reeleccion. Lo poder legislatiu dels estats repausa sobre un Congrés dels Deputats unicameral, que lo nombre de sètis depen de cada estat. La judicatura recai un Tribunal Superior de Justicia. Cada estat a la seuna pròpia constitucion e còdis civil e penal. Cada estat, al seu torn, es dividit en municipis que pòdon comprendre mai d'una vilas o vilatges. Los municipis son tanben autònoms dins lor règim intèrne e an un poder limitat de recaptacion fiscala. Los municipis son l'organisme autònom de nivèl administratiu pus petit del país.
La ciutat de Mexic es lo Districte Federal, sèti del poders de govèrn de l'Union, e capitala dels Estats Units Mexicans. .
Los estats de la federacion mexicana son:
|
|
|
|
[Modificar] Economia
De veire: Economia de Mexic
[Modificar] Cultura
[Modificar] Ligams extèrnes
(en) Mexic
Canadà | Mexic | Estats Units d'America
Estats dependents: Bermudas | Groenlàndia | Sant Pèire e Miquelon
Antigua e Barbuda | Argentina | Bahamas | Barbados | Belize | Bolívia | Brasil | Canadà | Colómbia | Chile | Còsta Rica | (Cuba) | Dominica | Republica Dominicana | Eqüator | Estats Units d'America | Grenada | Guatemala | Guyana | Haití | Honduras | Lo Salvador | Jamaica | Mexic | Nicaragua | Panamà | Paraguai | Peró | Sant Cristòl e Nevis | Santa Lúcia | Sant Vincenç e las Grenadinas | Surinam | Trinitat e Tobago | Uruguai | Veneçuèla
Alemanha | Austràlia | Àustria | Belgica | Canadà | Corèa del Sud | Danemarc | Eslovaquia | Espanha | Estats Units d'America | Finlàndia | França | Grècia | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Japon | Luxemborg | Mexic | Norvègia | Nòva Zelanda | Ongria | Païses Basses | Polonha | Portugal | Reialme Unit Republica Chèca | Soïssa | Suècia | Turquia |
Canadà | Estats Units d'America | Mexic