Web Analytics

We provide Linux to the World

ON AMAZON:



https://www.amazon.com/Voice-Desert-Valerio-Stefano-ebook/dp/B0CJLZ2QY5/



https://www.amazon.it/dp/B0CT9YL557

We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Polonha - Wikipèdia

Polonha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser traduch (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé per Wikipèdia.
Rzeczpospolita Polska
Devisa nacionala: Bóg, Honor, Ojczyzna"
Lenga oficiala polonés
capitala
populacion (an)
Varsòvia
1 671 670 abitants (2002)
President Lech Kaczyński
Primièr ministre Donald Tusk
Superficia 312 685 km2
Populacion 38 630 080 (2002)
Independéncia
- Jorn
(de l'Empèri Rus)
11 de novembre de 1918
Moneda zloty
Ora
Ora d'estiu
UTC+1
UTC+2
Imne nacional Mazurek Dąbrowskiego
ISO-3166 (Internet) .pl
Còdi telefonic + 48

Polonha (en polonés Polska) es un país d'Euròpa que bordeja Russia (region de Kaliningrad) e Lituània al nòrd-èst, Bielorussia e Ucraïna a l'èst, la Republica Chèca e Eslovaquia al sud, e Alemanha a l'oèst. Al nòrd es bordat per la Mar Baltica. Sa capitala es Varsòvia.

Lo gentilici es polonés -esa.

Somari

[Modificar] Istòria

Castèl de Będzin
Castèl de Będzin
Polonha en 992/1025.
Polonha en 992/1025.
Territòri de Polonha en 1657/1686.
Territòri de Polonha en 1657/1686.
Palais de Wilanów
Palais de Wilanów
Palais de Łazienki
Palais de Łazienki
Polonha en 1921/1939.
Polonha en 1921/1939.

Fondada al sègle X sul territòri dels Polans, Polonha venguèt a l'Edat Mejana une poténcia indefugible d'Euròpa centrala. Lo sieu primièr soberan foguèt Mieszko Ièr, fondaire de la dinastia dels Piast, que regnèt sus Polonha de 966 a 1370. La capitala èra alara Gniezno, a l'èst de Poznań.

Pòst avançat d'Occident catolic roman fàcia als monds ortodòx (rus, bielorus, ucrainian), pagan (baltic), e musulman (turcomongòl), foguèt tanben confrontada al Drang nach Osten (pression germanica cap a l'èst), venguda del Sant Empèri o dels Cavalièrs teutonics. Situada al caireforc de mantun mond, e desprovesida de frontièras naturalas, Polonha èra plan expausada a las invasions. Aquestas, particularament pendent lo sègle XIII, ruinèron lo país (invasions de l'Òrda d'Aur mongòla de 1248 a 1275).

Casimir III lo Grand, darrièr rei de la dinastia dels Piast, unifiquèt Polonha.

Elle atteint son apogèu pendent los ségles XV e XVI, jos la dinastia lituanian dels Jagellon, amb Ladislàs II. La Rzeczpospolita Obojga Narodów (res publica de doas nacions) resultant de l'union del Reialme de Polonha e del Grand Ducat de Lituania (l'Union de Lublin - 1569), cobrissiá alara un territòri que «anava de la Baltica a la mar Negra» e fins a las pòrtas de Moscó. La capitala n'èra alavetz Cracòvia, en Petita Polonha. Casimir IV botèt amassa pendent un periòde petit las coronas de Boèmia (1471) e d'Ongria (1490) a la de Polonha.

La Rzeczpospolita se dota a mai d'un sistèma politic inedit dempuèi la Roma Antica, l'Aristocracia. Lo Rei y était en effet elegit, e pas brica ereditari. Solide, aquela "republica" sonque donava dreit de vòt als nòbles. Aquò representava pasmens gaireben 10 % de la populacion e encara mai a l'entorn de Varsòvia, qu'èra venguda capitala al sègle XVII. Los nòbles obliguèron lo rei a cedir de ses prerogativas, notamment en ce qui concernait las talhas, l'armada e la justícia. Atal, lo monarca polonés, del l'époque où les monarquias europèas (França, Espanha, Austria, Prussa) « s'absolutisaient », était al contrari affaibli.

La tolerància religiosa èra una autra caracteristica majora de la Rzeczpospolita. Si la majeure part dels pageses èra demorada catolica (dans les annadas 1980, 9 poloneses de 10 èran batejats), fòrça nòbles s'èran convertits al protestantisme, luterian mas subretot calvinista. Par ailleurs, Polonha aviá donné abri (en particular dins la vila de Leszno) aux « Frères tchèques » (Hussites) qui voulaient escapar a la recatolicizacion de la Bohême entreprise par los Habsbourg. Enfin, la Rzeczpospolita comptait una populacion josieva plan importanta (5 à 10% de la populacion totala), en particular dins las vilas e subretot dins la partida orientala del país.

En 1570, l'Acòrd de Sandomierz prônait la coexisténcia pacifica de las religions. Il fut renforcé en 1572 per la Confederacion de Varsòvia. La tolerància èra tant granda que la noblesa polonesa contraignit Henri de Valois (1572-1574, futur Henri III en França), per èsser elegit rei de Polonha, a acordar mai libertat als protestants de l'estat francés.

Mas aquela tolerància se réduisit progressivament al sègle XVII, en particulier aprèp 1655, quand la Suède protestanta envahit Polonha e foguèt aturada a Częstochowa, davant lo sanctuari marial de Jasna Góra, que le prieur, Augustyn Kordecki, était à la tête de tropas numericament très inferioras. Modèl:Histoire de la Pologne En 1683, Jean III Sobieski, arrestèt una ofensiva turca de granda ampleur jols murs de Viena. Victoire militaire qui aurà una consequéncia politica importanta car los Habsbourgs, traditionnels rivals dels poloneses, sont salvats e partetgèron mai tard lo país amb Russia e Prussa. Aquela victòria es tanben origina des croissants, dont la forme remembra lo simbòl de la bandièra otomana, las primièras viennoiseries.[1]

La Rzeczpospolita foguèt peu à peu victima d'un long déclin, du fait de son sistèma politic anarquic, e des nombreuses invasions (suédoises, russes, turques, prussiennes). A la fin del sègle XVIII, Polonha perdèt la siá independéncia, partagée trois fois successivament entre ses vesins (1772, 1793 e 1795). La primièra division de Polonha, en 1772, conduisit à un sursaut civique. Ce sursaut amena en 1791 a la proclamacion d'una Constitucion, nettement mens "revolucionària" que la de la France, mais néanmoins perçue comme trop dangereuse pour sieus vesins, d'où le second partage. Segond partage que provoquèt una revòlta menée par un eròi de la guèrra d'independéncia americana, Tadeusz Kościuszko. Cette revòlta servira de pretèxt al tresen partage: Polonha est rayée de la carta.

Tout au long du Sègle XIX, excepcion faita de la fin del periòde napoleonian (Grand Ducat de Varsòvia), Polonha se vit écartelée, partagée entre Russia, Prussa (puèi Alemanha), e Austria (puèis Austria Ongria). Elle ne recouvre lo sieu independéncia qu'en novembre de 1918.

Comme la plupart des pays d'Europe du Centre-Est, à l'exception de la Tchécoslovaquie, les idéaux démocratiques des premiers temps ne durèrent pas. Le régime devint rapidement autoritaire, notamment sous l'influence de Józef Piłsudski.

L'invasion allemande du 1èr septembre 1939 déclenche la Seconde Guerre mondiale. La Wehrmacht atteint Varsovie en 7 jours grâce à sa stratégie du « blitzkrieg » et à sa supériorité technologique (la capitulation de Varsovie : le 28 septembre 1939). À l'est, l'invasion soviétique du 17 septembre anéantit tout espoir de résistance. Le pays est à nouveau partagé, cette fois-ci entre l'Allemagne nazie et l'Union Soviétique. Le gouvernement polonais quitte la Pologne et vient se réfugier en France. Les divers ministères polonais s'installent au château de Pignerolle (Sud-Est d'Angers) ainsi qu'à Angers qui devient de fait la capitale politique temporaire de la Pologne. Le gouvernement officiel polonais en exil officiera jusqu'à l'invasion de la France par les troupes allemandes en juin 1940. Las armadas polonesas luttent sur de nombreux fronts et constituent par ses effectifs la 4en armée alliée lors du conflit aux cotés dels soldats soviétics, americans e britannics.

À la fin du second conflit mondial, les Soviétiques conservent la partie orientale du pays, peuplée majoritairement par les Ukrainiens, annexée en 1939, et la Pologne « glisse » vers l'ouest, en absorbant le sud de la Prusse orientale, la Poméranie et la Silésie. Une raison utilisée par Moscou pour expulser les Allemands de ces territoires, qu'ils peuplaient depuis déjà plusieurs siècles, est que ces territoires étaient historiquement polonais. Elle devient une republica populara membre del Pacte de Varsòvia.

Dans les annadas 1970 e 80, de violentes révoltes éclatent dins lo país. Dans ce climat, l'élection au trône de Saint Pierre de l'archévêque de Cracòvia, Karol Wojtyła (Jean-Paul II), en octobre de 1978, est viscuda coma una provocacion per las autoritats comunistas.

En 1980, naît lo sindicat independent Solidarność (solidarité), dirigé par Lech Wałęsa. Lo general Wojciech Jaruzelski declarèt la lei marciala lo 13 de decembre de 1981.

En 1989, ont lieu "les Tables Rondes", reunion entre lo govèrn e Solidarność, qui permettront la naissença en douceur d'una Polonha novèla, dirigida per Tadeusz Mazowiecki. À cette période, Polonha est lo primièr país del Pacte a se libérer de l'emprise sovietica, e a formar un govèrn non lié al blòc sovietic.

En 1990 Lech Wałęsa venguèt President de la Republica. Mais il est battu cinc ans mai tard per l'ancian comunista Alexandre Kwaśniewski (1995-2005).

Cette période permetèt a Polonha d'integrar, et ce dempuèi 1999, l'OTAN. En 2003, los Estats Units lui attribuent lo comandament d'una zone d'ocupacion en Irak. L'1 de mai de 2004, integrèt l'Union Europèa.

Le 23 d'octobre de 2005, foguèt elegit lo novèl président : Lech Kaczyński.

[Modificar] Politica

[Modificar] Geografia

[Modificar] Economia

De veire: Economia de Polonha

[Modificar] Cultura

[Modificar] Ligams extèrnes

Autras lengas
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com