Soïssa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||
| Devisa nacionala: Unus pro omnibus, omnes pro uno | |||
| Lengas oficialas | francés, alemand, italian, romanch | ||
| capitala populacion (an) |
Bèrna 122 500 abitants (2001) |
||
| Ciutat mai granda populacion (an) |
Zuric 340 900 abitants (2001) |
||
 |
|||
| President de la Federacion | Micheline Calmy-Rey (en 2007) | ||
| Superfícia | 41 285 km2 | ||
| Populacion | 7 261 200 ab. (2001) | ||
| Creacion de la Confederacion Federacion |
1 d'agost de 1291 1848 |
||
| Moneda | Franc soís | ||
| Ora Ora d'estiu |
UTC+1 UTC+2 |
||
| Imne nacional | Cantique suisse/Schweizerpsalm/Salmo svizzero/Psalm svizzer | ||
| ISO-3166 (Internet) | .ch | ||
| Còde telefonic | +41 | ||
Soïssa (en alemand Schweiz, en francés e francoprovençal Suisse, en italian Svizzera, en romanch Svizra), oficialament la Confederacion Soïssa, es un estat del centre d'Euròpa qu'a pas cap de frontièra maritima. Confronta Alemanha a nòrd, Liechtenstein e Àustria a l'èst, Itàlia al sud e França a l'oèst.
Se designa sovent Soïssa amb l'abreviacion escricha CH (del latin Confœderatio Helvetica "Confederacion Soïssa").
Sa capitala es Bèrna.
Lo gentilici es soís soïssa (plural sensible soïsses soïssas).
Somari |
[Modificar] Istòria
De veire: Istòria de Soïssa
Eth 1291, representants des tres costats de Uri, Schwyz e Unterwalden signèren era Carta dera Aliança, que les junhec ne la lute eth contra deth govèrn des Habsburg, es qu'er aqueth temps controtlauen eth tròn alemand imperiau deth Sacre Empèri Roman. Ara batalha de Morgarten çò 1315, es soïssi derrotèren era armada des Habsburg en tot assegurar atau era sua quasi-independéncia coma Confederacion Helvètica. Ath Tractat de Westfàlia (1798), es païsi europèus arreconeisheren era independéncia de Soïssa deth Sacre Empèri Roman e era sua neutralitat. Eth 1798, es armades dera revolucion francesa conquistèren Soïssa. Eth congrès de Viena de 1815 restablic era independéncia soïssa e es poténcies europèes acceptèren arreconéisher permanentaments era neutralitat soïssa. Soïssa adoptèc ua constitucion federau ath 1848, reformada prigondaments eth 1874, qu'establic responsabilitat federau entàs ahèrs legaus, de defensa e de comèrç. Dempús d'alavetz ei contínua era melhora politica, economica e sociau qu'a caracterizat Soïssa. Es soïssi son coneishudi pera sua istorica neutralitat e entà non auer participat militarment eth cap des guèrres mondiaus. Eth 2002 Soïssa se convertic pleaments eth membre des Nacions Junhudes.
[Modificar] Politica
De veire: Cantons soïsses
[Modificar] Geografia
De veire: Cantons soïsses
- Superfícia: 41 284 km²
- Distància nòrd-sud: 220 km
- Distància oèst-èst: 348 km
- Punt culminant: 4634 m (la punta Dufour dins lo massís del mont Ròse, Valés)
- Luòc mai bas: 193 m (lac Major, Tessin)
Soïssa a tres grandas regions naturalas:
- Los Alps que forman 60% del territòri soís amb tres partidas:
- L'Engadina a l'èst dins lo canton dels Grisons (punt culminant: Piz Bernina - 4049 m)
- Los Alps de l'Oberland Bernés (punt culminant: Finsteraarhorn - 4274 m)
- Los Alps Peninas (punt culminant: Punta Dufour, mont Ròse - 4634 m)
- Entre aquestas doas cadenas de montanhas se tròba lo Platèu Soís que concentra la màger part de la populacion (30% del territòri soís).
Vilas principalas:
2880 comunas soïssas e 26 cantons.
[Modificar] Economia
De veire: Economia de Soïssa
[Modificar] Cultura
Soïssa es situada entre de grands païses europèus qu'an influenciat sas lengas e sas culturas. A quatre lengas oficialas : l’alemand (64%) al nòrd e al centre, lo francés (19%) a l’oèst, l’italian (8%) al sud, e lo romanch qu'es una lenga romanica parlada per una minoritat pichona (1%) dins lo sud-èst del canton dels Grisons. L'alemand parlat en Soïssa alemanica es un dialècte apelat soís alemand o schwyzerdütsch. Fòrça Soïsses parlan mai d'una lenga, e los residents e trabalhaires estranhs son mai de 20% de la populacion activa.
[Modificar] Ligams extèrnes
 Los Estats d’Euròpa |
|
|---|---|
| Los 27 Estats membres de l’Union Europèa | Alemanha · Àustria · Belgica · Bulgaria · Chipre · Danemarc · Eslovaquia · Eslovènia · Espanha · Estònia · Finlàndia · França · Grècia · Irlanda · Itàlia · Letònia · Lituània · Luxemborg · Malta · Ongria · Païses Basses · Polonha · Portugal · Republica Chèca · Romania · Reialme Unit · Suècia |
| Los 4 Estats membres de l’Associacion Europèa de Liure Escambi | Islàndia · Liechtenstein · Norvègia · Soïssa |
| Los 7 Estats membres de l’Acòrdi de Liure Escambi Centreuropèu | Albania · Bòsnia e Ercegovina · Croàcia · Macedònia · Moldàvia · Montenegro · Serbia |
| Los autres Estats europèus (o Estats qu'una partida n'es en Euròpa) |
Andòrra · Armenia · Azerbaitjan · Bielorussia · Cazacstan · Georgia · Kosova · Mónegue · Russia · Sant Marin · Turquia · Ucraïna · Vatican |
