Economia
De Viquipèdia
 |
Articles relacionats amb Economia |
L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar")[1] és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu "Assaig sobre la Naturalesa i el Significat de la Ciència Econòmica" de 1932: "[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius."[2]
L'escassetat significa que els recursos econòmics són insuficients per a satisfer totes les necessitats i desigs de l'home. Sense l'escassetat i l'existència d'usos alternatius per als recursos no existeix el problema econòmic. Per tant, l'economia estudia les eleccions racionals dels homes influenciades pels incentius i els recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients per a satisfer tots els agents i participants, i que els individus o les societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament.
Un dels usos de l'economia és explicar com és que els sistemes econòmics funcionen i les relacions entre els agents econòmics en la societat. Els mètodes d'anàlisi econòmic s'han aplicat, cada vegada més, als camps de les eleccions humanes en els contexts socials, com ara la delinqüència,[3] l'educació,[4] la família, la sanitat, el dret, la política, la religió,[5] les institucions socials i la guerra.[6] Altres aspectes principals que tracta l'economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa i el medi ambient.
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la optimització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
Taula de continguts |
[edita] Principis d'economia
[edita] Conceptes i definicions bàsiques
L'estudi econòmic sovint es divideix en dues línies: l'economia positiva i l'economia normativa. L'economia positiva és aquella que analitza, descriu i explica els fenòmens econòmics (el que hi és) i s'enfoca en els fets i les relacions de causa i efecte. L'economia positiva desenvolupa i prova les teories econòmiques. Per contra, l'economia normativa és aquella que incorpora judicis de valor sobre allò que l'economia és o hauria de ser.
Una teoria econòmica és una simplificació de les relacions de variables amb la intenció d'explicar el funcionament d'alguna cosa en particular, per mitjà de l'abstracció. Un model econòmic és una construcció teòrica que representa els processos econòmics segons un conjunt de variables i un conjunt de relacions lògiques i quantitatives entre elles. Com és el cas de les altres disciplines científiques, els models són estructures simplificades dissenyades amb la intenció d'il·lustrar processos complexos fent ús, en la majoria dels casos, de les matemàtiques.
Per tal d'amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. El preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia en els models econòmics. En alguns models, pot haver-hi una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri.
L'escassetat o escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia l'optimització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassetat, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també), aquest concepte està lligat amb el concepte de cost d'oportunitat.
Un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis. L'intercanvi de bens i serveis es realitzava en l'Antiguitat per mitjà del bescanvi. Amb l'aparició del diner, aquest mecanisme s'ha simplificat. Existeixen diversos tipus de mercats que estudia l'economia:
- El mercat de competència perfecta: mercat amb un nombre molt gran de compradors i venedors cap dels quals té inferència en el preu del producte.
- Un monopoli: mercat en què només hi ha un sol venedor i molts compradors. En un sentit més ampli, altres configuracions possibles són el duopoli, en què els oferents o venedors són dos i l'oligopoli, en què els oferents o venedors són un nombre restringit.
- la competència monpolística: mercat integrat per un gran nombre d'empreses petites que ofereixen productes diferenciats, és a dir, amb característiques que els separen dels altres per mitjà de les quals els venedors tenen un grau relatiu de control en els preus.
[edita] El problema econòmic i la frontera de possibilitats de producció
Un dels temes bàsics de l'economia és que els recursos, sense importar com d'abundants siguin, són sempre limitats, i per tant les persones han de prendre decisions. Tant els recursos naturals com els béns que es fabriquen a partir d'ells, són limitats. L'economia, per tant, examina les opcions disponibles per a les persones, famílies, societats, individus o nacions, atesos els recursos limitats i estudia la lògica de les decisions racionals que s'han de fer enfront de diferents alternatives que competeixen entre si. La decisió de tenir més d'alguna cosa és, alhora, la decisió de tenir menys d'alguna altra, i per tant el cost rellevant de qualsevol decisió és el cost d'oportunitat que es defineix com el valor de la següent millor alternativa que no es tria. [7]
El problema econòmic es pot representar de manera gràfica per mitjà de la frontera de possibilitats de producció. Com a exemple es podria considerar un pagès que hagués de llaurar la terra per sembrar blat o blat de moro. Si sembrés blat sobre tota la seva terra, podria produir-ne quatre tones, si sembrés blat de moro podria produir-ne 6,5 tones. Tanmateix, si redueix la quantitat de blat a 3,0 tones, podria produir 3,8 tones de blat de moro; si redueix la quantitat produïda de blat a 2,0 tones, podria produir 5,2 tones de blat de moro; si redueix la quantitat a 1 tona de blat, podria produir 6,0 tones de blat de moro. Així doncs, de manera gràfica, la frontera de possbilitats de producció determina el nombre màxim de béns que es poden produir donat el càracter limitat dels recursos productius (o donada qualsevol altre restricció en els recursos productius) i una tecnologia o forma de produir determinada.[8]
Una frontera de possibilitats de producció sembre té un pendent negatiu creixent en termes absoluts, ja que els recursos són limitats. El pagès només podrà incrementar la seva producció de blat en augmentar la terra que hi dedica, però simultàniament reduirà la terra disponible per a la producció de blat de moro. Totes les combinacions per damunt o per sota de la frontera de possibilitats de producció són assolibles; les combinacions per sobre la frontera de producció no són factibles amb les recursos disponibles. El pendent de la frontera de possibilitats de producció representa, gràficament, el cost d'oportunitat. En general, el cost d'oportunitat s'incrementa en augmentar la producció del segon bé. Aquest principi es coneix com el principi dels costos creixents, tot i que hi ha excepcions a aquesta regla.
Si es produeix qualsevol combinació de productes en qualsevol punt de la frontera de possibilitats de producció, la producció és eficient, la qual cosa es defineix, econòmicament, com l'absència de pèrdues o de desaprofitament. Qualsevol punt dins i a l'esquerra de la frontera de possibilitats és ineficient, ja que hi ha prou recursos per a incrementar la producció sense desaprofitar els recursos disponibles.
Les societats, per tant, han de prendre tres tipus de decisions:[7]
- com fer ús dels recursos de manera eficient;
- quina combinació de productes produir; i
- quina quantitat de recursos ha de distribuir a cada persona.
Aquestes decisions poden ser realitzades per un govern central, o sense cap direcció central per mitjà del sistema de preus del mercat.
[edita] L'oferta i la demanda
L'oferta i la demanda descriuen les relacions de mercat entre els compradors i els venedors d'un bé. El model de l'oferta i la demanda determina el preu i la quantitat que es ven el mercat. Aquest model és fonamental per a l'anàlisi microeconòmica dels venedors i compradors i llurs interaccions en el mercat. També s'utilitza com a punt de partida per als altres models i teories econòmiques. Aquest model prediu que en un mercat competitiu el preu final serà aquell per mitjà del qual s'obtingui l'equilibri entre la quantitat de producte demanat pels consumidors i oferta pels venedors.
De manera estricta, el model s'aplica al tipus de mercat conegut com la competència perfecta en què cap comprador ni cap venedor tenen cap influència en el preu i el preu es coneix perfectament. La quantitat del producte que ofereix el venedor i la quantitat demanada pel consumidor depenen del preu del mercat del producte. La llei de l'oferta diu que la quantitat oferta està relacionada al preu de manera directament proporcional: si el preu del producte s'incrementa, el venedor n'oferirà més, ceteris paribus, és a dir, tota la resta de les variables es mantenen constants. La llei de la demanda és la relació inversa entre la quantitat demanada i el preu: si el preu del producte s'incrementa, el consumidor en demanarà menys, ceteris paribus.
Les lleis de l'oferta i la demanda estableixen que el preu i la quantitat d'equilibri del mercat es troben a la intersecció de l'oferta i la demanda: la quantitat oferta és igual a la quantitat demanada; és a dir hi ha equilibri. Si el preu d'un producte es troba sota l'equilibri, els consumidors en demanaran més del que hi ha al mercat, ja que n'hi ha escassesa. Si el preu del producte és superior al preu d'equilibri, els consumidors en demanaran menys, i els productors hauran de baixar-ne el preu, per eliminar l'excedent de producte del mercat.
La teoria de l'oferta i la demanda és un principi d'organització que explica els preus i les quantitats d'un bé que es venen i llurs canvis en una economia de mercat. En la teoria microeconòmica es refereix a la determinació del preu i la quantitat d'equilibri en un mercat de competència perfecta. Aquest model serveix com a fonament per a les altres estructures de mercat així com per a altres models i teories econòmiques.
[edita] Branques d'estudi
L'economia es divideix en dues branques principals, la microeconomia i la macroeconomia. Hi ha altres disciplines d'especialització així com eines estadístiques i matemàtiques.
[edita] Microeconomia
La microeconomia examina el comportament econòmic i les eleccions dels agents econòmics (com ara les empreses i els individus) i llurs interaccions en la formació dels mercats, donada l'escassetat i la regulació governamental. Un mercat pot existir per a un producte o per als serveis d'un factor de producció. La teoria considera l'agregació de la quantitat demanada pels consumidors i la quantitat oferta pels venedors per cada unitat de preu per determinar com un mercat en particular aconsegueix l'equilibri o com és que el mercat canvia a través del temps, segons les lleis de l'oferta i la demanda. La microeconomia estudia les estructures de mercat, com ara la competència perfecta, el monopoli, el duopoli, l'oligopoli i la competència monopolística per determinar les implicacions del comportament sota aquestes estructures i l'eficiència econòmica. L'anàlisi s'obté a partir de la suposició de simplificació que el comportament dels altres mercats no és alterat; es a dir, és un anàlisi parcial d'equilibri. Una teoria d'equilibri general permet canvis en diferents mercats i agrega tots els mercats, incloent-hi llurs moviments i llurs interaccions cap a l'equilibri.[9][10]
[edita] Macroeconomia
La macroeconomia és la branca de l'economia que estudia el comportament i estructura dels agregats d'una economia.[11] Els macroeconomistes volen entendre les variables que determinen les tendències agregades de l'economia amb un enfocament particular en la renda nacional, l'atur, la inflació, la inversió i el comerç internacional.[12] També estudia la política monetària i la política fiscal. Encara que la macroeconomia és una disciplina molt extensa, hi ha dues àrees de recerca emblemàtiques d'aquesta disciplina: provar d'entendre les causes i conseqüències de les fluctuacions de curt termini en la renda nacional (el cicle econòmic) i provar d'entendre els determinants del creixement econòmic a llarg termini (l'increment en la renda nacional). Els models macroeconòmics i llurs pronòstics són utilitzats pels governs i les corporacions globals per a desenvolupar i avaluar la política econòmica i les estratègies empresarials.
Els agregats d'una economia es poden realitzar a nivell local o regional, tot i que l'estudi macroeconòmic s'enfoca principalment en els agregats Estatals i la interacció entre els diversos Estats del món per mitjà del comerç internacional. L'economia d'un país o un Estat es mesura per mitjà de la producció total de béns i serveis durant un any. Aquest concepte es coneix com el Producte interior brut (PIB). Per a calcular el PIB es mesuren el consum, les despeses públiques o governamentals i la inversió. Si l'economia és oberta, s'ha d'incloure-hi la diferència entre el valors de les exportacions i les importacions. Una economia tancada, per contra, no permet l'intercanvi comercial amb altres regions.
La producció total d'un Estat sovint es classifica en tres sectors:
- el sector primari, es refereix tot el relacionat amb la transformació dels recursos naturals en matèria primera; inclou l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria;
- el sector secundari o industrial es refereix a totes les activitats industrials de transformació de la matèria primera per a crear productes finals; inclou la manufactura i la construcció, tot i que atesa la importància de la construcció, sovint es reporta de manera separada; i
- el sector terciari o dels serveis es refereix a totes les activitats que proveixen un servei no tangible als consumidors finals; inclou la transportació, la distribució de béns, l'entreteniment, l'educació i d'altres.
[edita] Altres disciplines d'especialització
L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament, geografia econòmica, història econòmica, economia del comportament i economia experimental.
[edita] Eines matemàtiques
L'economia, com a disciplina acadèmica, utilitza mètodes matemàtics a més dels mètodes literaris. L'economia es fonamenta en l'anàlisi riguròs per mitjà dels mètodes quantitatius. L'economia matemàtica és l'aplicació dels mètodes matemàtics per representar una teoria econòmica o per analitzar els problemes proposats per l'economia. Inclou l'ús del càlcul i de l'àlgebra matricial. L'economia matemàtica permet la formulació i derivació de les relacions claus d'un model econòmic amb claredat, generalitat, rigor i simplicitat.
L'econometria és l'aplicació dels mètodes estadístics per analitzar les dades relacionades amb els models econòmics. Per exemple, una teoria pot proposar que una persona amb més educació, en termes mitjans, rebrà un salari superior que una d'altra que té menys educació, ceteris paribus. L'econometria, per mitjà de l'anàlisi de regressió multivariada estima la magnitud i la significança de la relació. L'econometria inclou també les relacions de les sèries temporals, les equacions simultànies i els diversos mètodes per pronosticar les variables futures.
[edita] Història de l'Economia com a disciplina
L'economia com a disciplina de les ciències socials és relativament jove. Encara que des de l'Antiguitat i durant l'Edat mitjana, diversos filòsofs, com ara Aristòtil, Ibn Khaldun o Tomàs d'Aquino havien fet observacions econòmiques, cap de llurs escrits o estudis s'enfocava exclusivament en la comprensió de l'economia. Arran del Renaixement i fins el 1750, el nombre de tractats d'economia es va incrementar significativament a Europa Occidental. Els mercantilistes i els fisiòcrates van influenciar de manera significativa el desenvolupament posterior de la disciplina. Ambdós grups s'associen al naixement del nacionalisme econòmic i el capitalisme modern a Europa. El mercantilisme va ser la doctrina econòmica que va florir entre els segles XVI i XVIII que sostenia que la riquesa d'una nació depenia de la seva acumulació d'or i plata. Les nacions sense mines podien obtenir-ne per mitjà del comerç o venent productes a l'exterior i restringint qualsevol altra importació que no fossin aquest metalls. La majoria dels escrits d'aquest període són pamflets de mercaders o homes de negocis que s'interessaven i no pas tractats acadèmics que exploressin el coneixement econòmic.
Adam Smith, que havia estudiat filosofia moral, va desenvolupar una disciplina intel·lectual que seria coneguda com a "política econòmica", amb la publicació del seu llibre La Riquesa de les Nacions, el 1776, esdeveniment que sovint es considera com el naixement de la disciplina econòmica com a ciència social. Tanmateix, durant els següents dos segles, l'Economia no existia com a professió ans com a tema d'estudi per als homes de negocis i l'Acadèmia.
A partir de 1900, la disciplina va començar a conèixer-se com a "Economia", i va començar a ensenyar-se en les universitat nord-americanes i europees. La Gran Depressió i la participació més activa dels governs en les activitats econòmiques van fer augmentar l'interès per l'estudi de l'economia. Durant les següents dècades, hom va fer ús de les matemàtiques i l'estadística, per tal de presentar i estudiar les teories econòmiques de manera més rigorosa.
[edita] Referències i bibliografia
- ↑ Harper, Douglas (2001). "Economia". Online Etymology Dictionary. [Data de consulta: 27 d'octubre, 2007]
- ↑ Robbins, Lionel (1945). An Essay on the Nature and Significance of Economic Science. Londres, Regne Unit.
- ↑ Friedman, David D(2002). "Crime," The Concise Encyclopedia of Economics. [Data de consulta: 21 d'octubre, 2007]
- ↑ El Banc Mundial (2007). "Economics of Education." [Data de consulta: 21 d'octubre, 2007]
- ↑ Iannaccone, Laurence R. (1998). "pp. 1465-1495. Introduction to the Economics of Religion" Journal of Economic Literature, 36(3), [Data de consulta: 21 d'octubre, 2007]
- ↑ Nordhaus, William D. (2002). “The Economic Consequences of a War with Iraq”. A: pp. 51-85. War with Iraq: Costs, Consequences, and Alternatives. Cambridge, Estats Units: American Academy of Arts and Sciences.
- ↑ 7,0 7,1 Baumol, William J. i Blinder, Alan S. (1986). Economics. Principles and Policy. Microeconomics (3a ed). Orlando, Florida, Estats Units: Harcourt Brace Jovanovich.
- ↑ [www.castellnoudigital.com/recursos/doc/document18780.pdf - Guia didàctica del llibre Economia de batxillerat]. Castellanou Digital. [Data de consulta: 19 de novembre, 2007]
- ↑ Blaug, Mark (2007). "The Social Sciences: Economics," Microeconomics, The New Encyclopædia Britannica, v. 27, pp. 347-49. Chicago. ISBN 0852294239
- ↑ Varian, Hal R. (1987). "microeconomics," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 3, pp. 461-63. London and New York: Macmillan and Stockton. ISBN 0-333-37235-2
- ↑ Barro, Robert J. (1997). Macroeconomics. Estats Units: Massachusets Institute of Technology.
- ↑ Blaug,Mark (1985).Economic theory in retrospect. Regne Unit: Cambridge University Press . ISBN 0-521-31644-8
[edita] Enllaços externs
| Principals camps de les Ciències socials |
|---|
| Antropologia | Arqueologia | Ciències polítiques | Economia | Etnologia | Etnometodologia | Lingüística | Història | Musicologia | Pedagogia | Psicologia | Biblioteconomia | Sociologia |
