Banc Mundial
De Viquipèdia
El Grup Banc Mundial (World Bank Group) és un grup de cinc organitzacions internacionals que són responsables de proveir finançament a estats per a projectes de desenvolupament, reducció de la pobresa i per a promoure i salvaguardar la inversió internacional. Aquest grup, amb els seus afiliats, tenen llur seu a Washington, D.C.
El Banc Mundial treballa amb altra entitat separada, el Fons Monetari Internacional (FMI), el qual dóna finançament per a alleugerir els problemes en la balança dels pagaments del deute. Ambdós són coneguts com a "Institucions de Bretton Woods", ja que la conferència internacional que va dur a la creació d'aquestes institucions es va portar a terme a aquesta ciutat, Bretton Woods, a l'estat de Nova Hampshire, als Estats Units, de l'1 al 22 de juliol, 1944.
Taula de continguts |
[edita] Breu història
El Banc Mundial es va crear el 27 de desembre, 1945, després de la ratificació internacional dels Acords de Bretton Woods. Va començar les seves operacions el 25 de juny, 1946, i va aprovar el seu primer préstec el 9 de maig, 1947 ($250 milions de dòlars americans a França, per a la reconstrucció de la post-guerra, el préstec més gran (en termes reals, no pas en nominals), de la història de la institució, fins ara.
Les activitats del Banc Mundial, avui dia, estan enfocades en els països en vies de desenvolupament (des del 2000, el terme correcte que utilitzen per a referir-se a aquests països és "països amb menor desenvolupament econòmic" (less economically developed countries, LEDC), en el millorament de l'educació, l'agricultura i la indústria. Realitza préstecs amb taxes preferencials als països membres en dificultat. Però, també demana que els governs realitzin certes polítiques com ara promoure la democràcia i combatre la corrupció.
[edita] Organització i estructura
Tècnicament el Banc Mundial és part de l'Organització de les Nacions Unides, però la seva estructura de govern és molt diferent: cada institució del Banc Mundial és propietat dels governs membres. La membresía dóna als països els mateixos drets de vot, però, els països amb més contribucions financeres tenen més poder de vot. Per això, el Banc Mundial està controlat principalment pels països desenvolupats, i els clients són principalment països en vies de desenvolupament. Per exemple, el 1 de novembre, 2004, els Estats Units tenien el 16,4% de tots els vots, Japó el 7,9%, Alemanya el 4,5%, i el Regne Unit i França el 4,3%. Ja que totes les decisions importants requereixen del 85% del vots (una super-majoria), els Estats Units tenen la capacitat de bloquejar qualsevol canvi o proposta.
[edita] Agències del Banc Mundial
El Grup del Banc Mundial està conformat per (les sigles són en anglès):
- el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (IBRD) , establert el 1945
- la Corporació Internacional de Finances, (IFC) establerta el 1956
- l'Associació Internacional de Desenvolupament, (IDA) establerta el 1960
- l'Agència Multilateral de la Garantia a les Inversions, (MIGA) establerta el 1988 i
- el Centre Internacional per a la Resolució de les Disputes sobre la Inversió, (ICSID) establert el 1966
Els estats poden escollir a quines d'aquestes agències pertànyer. L'IBRD té 184 estats membres, i les altres institucions tenen entre 140 i 176 membres. Les institucions del Grup del Banc Mundial són dirigides per un per una junta directiva de 24 directors executius. Els directors representen una nació (com el cas d'Estats Units), o un grup de nacions (per a Llatinoamèrica i Àsia, per exemple). Els directors són designats pels governs respectius.
[edita] Presidència
El Banc Mundial és presidit per Paul Wolfowitz, qui va ser designat l'1 de juny, 2005. Wolfowitz, és ex-secretari de Defensa dels Estats Units, un neo-conservador reconegut, i va ser nominat pel president nord-americà George W. Bush. Per convenció, el president del Banc Mundial és nord-americà, i el president del Fons Monetari Internacional, europeu.
[edita] Crítica
Encara que els governs pobres depenen molt del Banc com a contribuïdor del finançament pel desenvolupament, aquesta institució ha estat criticada pels opositors a la globalització, per, segons ells, minar la sobirania nacional dels països que reben el préstec, els quals han de promoure la liberalització econòmica i proveir garanties per a la inversió internacional. Altres crítics han acusat al Banc de obligar als països a fer reformes que danyen el desenvolupament si no són realitzades adequadament, o si es realitza en ambientes inapropiats.
