Globalització
De Viquipèdia
| Història universal | |
|---|---|
| Prehistòria | |
| Edat antiga |
|
| Edat mitjana |
|
| Edat moderna |
|
| Edat contemporània |
La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procés.
El terme globalització s'utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències, que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els països del Primer Món, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.
Hom pot concretar-ho en els aspectes següents:
- Increment del comerç internacional
- Increment del flux internacional de capital
- Facilitat de comunicació a gran distància, i desenvolupament d'un sistema de telecomunicacions global (telèfon, Internet...)
- Augment de les influències culturals entre països
- Adopció d'estils de vida occidentals (sobretot americans) arreu del món
- Facilitat per a viatjar i fer turisme
- Augment de la migració.
- Desenvolupament d'un sistema financer internacional
- Augment del poder econòmic de les empreses multinacionals
- Augment del paper d'organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI, BM, etc)
- Globalització d'estàndards (p. ex., les lleis sobre propietat intel·lectual)
Hi ha un corrent d'opinió, per exemple el liberalisme, que està a favor d'aquests canvis, i sosté que el comerç mundial afavoreix tota la Humanitat a llarg termini.
Un altre corrent d'opinió, sobretot els anomenats grups antiglobalitzadors, sosté que la forma que pren l'actual procés de globalització és una font d'injustícia en l'àmbit internacional, i que no promou un aprofitament sostenible dels recursos naturals.
Taula de continguts |
[edita] La globalització de la comunicació
La globalització de la comunicació s'origina al segle XIX. Va aparèixer gràcies al desenvolupament de noves tecnologies que van permetre dissociar la comunicació del transport físic. També està vinculada a qüestions econòmiques, polítiques i militars. A finals del segle XIX i principis del XX es van donar tres desenvolupaments claus per la globalització de la comunicació:
- Desenvolupament de sistemes de cable subaquàtics pels poders imperials europeus.
- Establiment d'agències internacionals d'informació amb la seva divisió del món en esferes exclusives d'operació.
- Formació d'organitzacions internacionals especialment preocupades pel repartiment de l'espectre electromagnètic.
La comunicació global actual es caracteritza per l'emergència de conglomerats de comunicació transnacionals; pel desenvolupament de noves tecnologies com els sistemes de cable, la utilització de satèl·lits i els mètodes digitals del processament de la informació, emmagatzemament i recuperació; per la circulació de productes mediàtics en un terreny internacional (mercat global); i per unes pautes d'accés i assimilació dels materials transmesos a través de les xarxes globals, aquestes es caracteritzen per un accés desigual i diferències d'assimilació dels materials simbòlics globals.
[edita] Teories sobre el procés de globalització mundial
Aquest procés de globalització és enfocat de diferent forma des dels àmbits acadèmics. Hi ha dos teories ben diferenciades:
- els globalescèptics que no creuen que hom estigui en un procés de globalització sinó d'obertura del mercat de lliure comerç.
- els globalistes que si creuen que estem immersos en un procés de globalització. Dintre d'aquests n'hi ha dos: els que creuen que el procés és a llarg termini o els que creuen que a curt plaç tot el món serà un mateix mercat i circulació de persones.
Hi ha diverses opinions i punts de vista al respecte d'aquest procés des de diverses ideologies:
- els neoliberals que volen la globalització per tal d'augmentar mercat i treure poder als Estats.
- els socialistes, socialdemòcrates o liberals clàssics que no volen que l'Estat keynessià perdi poder i intervenció en el mercat pel perill de que caigui l'Estat de Benestar que actualment tenen molts estats occidentals.
[edita] Referències:
- Bastardas i Boada, Albert (2007), Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era ‘glocal’. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.
- Bastardas i Boada, Albert (2002), "Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la 'complexitat'", Noves SL. Revista de Sociolingüística, http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm02estiu/metodologia/bastardas.pdf
- Thompson,J.B.(1997) Los media y la modernidad.Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona:Paidós,1998,199-235.
