Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Informació - Viquipèdia

Informació

De Viquipèdia

Viquipèdia:Els 100 articles fonamentals
Etimologia
Informació prové del mot llatí informare que significa "donar forma a".
Símbol internacional de la informació
Símbol internacional de la informació

El concepte informació és avui en dia usat en àmbits molt diversos passant per la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i el comportament humà. En cada un d'aquests àmbits la paraula té unes connotacions diferents fet que fa que sovint s'usi la paraula informació sense conèixer exactament a quin dels significats adquirits ens estem referint.[1]

D'una forma poc rigorosa podem definir informació com el fet de processar, manipular i organitzar dades d'una forma que produeixin coneixement i esvaixin desordre.

En canvi en termes humans i en un sentit més ampli es defineix informació com tot allò que un ser humà és capaç de percebre passant doncs per les comunicacions escrites i orals, les fotografíes, l'art o la música.

Taula de continguts

[edita] Com a concepte matemàtic

Matemàticament la informació és un dels paràmetres d'un missatge i es relaciona directament amb la quantitat d'incertesa que el missatge estudiat és capaç de resoldre.

Les primeres intencions de calcular la quantitat d'informació d'un missatge apareixen a principis del segle XX tot i que les primeres passes importants es donen quan Claude E. Shannon, un dels pares de la la Teoria de la Informació, publica A Mathematical Theory of Communication.[2] Les afirmacions de Shannon han tingut una gran repercussió ja que la seva forma de quantificar la informació és la que s'usa habitualment en les telecomunicacions i l'arquitectura de computadors.

Per a visualitzar d'una forma més clara la relació entre informació i incertesa que planteja Shannon podem usar la següent abstracció:

Si el missatge d'una predicció meteorològica, un exemple de missatge sense informació és: "Avui a la nit el cel estarà fosc fins que s'aixequi el sol". Per a Shannon això es deu a que aquest missatge no conté cap mena de desordre a la realitat habitual i per tant és d'entropia (o desordre) zero. En canvi si la previsió fos que "avui a la nit nevarà a la costa catalana", aquest missatge sí que conté informació, el motiu és que s'està produint un fenomen poc habitual (un desordre) i per tant el coneixement d'aquesta predicció sí ens aporta una certa informació.

Al desenvolupar aquest concepte també apareixen les següents idees fonamentals de la Teoria de la Informació:

  • La entropia i la redundància d'una font d'informació.
  • La informació mutua i la definició de la capacitat d'un canal de comunicacions.
  • La Llei de Shannon–Hartley que estableix una cota superior a la capacitat d'un canal Gaussià.
  • El bit, que esdevindrà la unitat fonamental per a mesurar la informació.


Matemàticament es defineix la informació que conté un missatge com:

 I(m)  = \log \left( \frac{1}{p(m)} \right)  =  - \log( p(m) ) \,

Definida d'aquesta forma la informació es mesura en bits tot i que també es poden usar nats o hartleys.

Així, en l'abstracció plantejada, la probabilitat de que nevi a la costa Catalana és baixa i per tant si substituíssim p(m) pel valor de la probabilitat que nevi a la costa catalana en 1 dels 365 dies de l'any veuriem que el missatge conté una certa quantitat d'informació.

Per tant la entropia de Shannon és una mesura del desordre que té un missatge i és la clau per a quantificar la informació d'un missatge. En l'exemple, si l'home del temps s'esplaies molt més del necessari per a dir-nos que nevarà la quantitat de desordre del missatge es reduirà ja que ens esta donant dades redundants i que no aporten informació.

Per tant Shannon defineix la entropia d'un missatge com:


 H(X) = \mathbb{E}_{X} [I(x)] = -\sum_{x \in \mathbb{X}} p(x) \log p(x)


Aquesta definició d'entropia a més va establir una de les cotes fonamentals de les telecomunicacions ja que el nombre mínim de bits que cal per a transmetre un cert missatge entre emissor i receptor sense perdre informació és el valor de la entropia de Shannon del missatge. En l'abstracció presentada aquesta cota seria dir en el mínim de paraules que avui a la nit nevarà al litoral.

[edita] Com a concepte físic

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

algú amb coneixements de Física quàntica segurament pot aportar més precisió

En la física quàntica es defineix la informació a partir del fenomen d'entrellaçament quàntic. Aquest entrellaçament és realitzat per conjunts de partícules que interactuen sense referències a la seva separació. Definida d'aquesta manera la informació mai pot viatjar més ràpid que la llum malgrat que la transmetem de forma indirecta. Un enunciat bàsic que es deriva d'aquest fet és que no és possible destruir informació d'un sistema sense incrementar el desordre (o entropia) d'aquest. A més, quan s'estudia un sistema sota aquests paràmetres cal reformular els postulats de Shannon plantejats a la Teoria de la Informació i usar els presentats en la Teoria de la Informació Quàntica.

La informació vista com a quàntum és un concepte bàsic en les investigacions teòriques sobre computadors quàntics.

[edita] Com a percepció sensorial

En ciències naturals una forma de classificar les entrades d'un sistema és separar-les entre les que són bàsiques per al funcionament d'un organisme o dispositiu (per exemple els aliments per als sers vius o l'energia per als dispositius) que en aquest àmbit s'anomenen entrades causals i unes altres entrades, no causals, i que anomenem informació ja que ajuden a augmentar el coneixement de l'entorn i a poder fer prediccions a partir de l'associació de diferents informacions.

Així les dades percebudes mitjançant els sentits interaccionen generant més informació (el que alguns autors anomenem com a coneixement) que és el que permet finalment al organisme o dispositiu prendre decisions.

Cal notar que el que són entrades causals per a un sistema poden no ser-ho per a un altre, així per exemple la llum és una entrada causal per a les plantes ja que és necessària per a la fotosíntesi i en canvi per als animals és una font d'informació ja que els permet veure el seu entorn.

[edita] Com a recurs periodístic

En les ciències de la comunicació es considera que existeix una relació indissoluble entre les dades, la informació, el coneixement, el pensament i el llenguatge pel que una millor comprensió dels conceptes sobre la informació implicarà un augment del coneixement elevant les possibilitats del pensament humà.

Ja dins de l'àmbit del periodisme s'entén per informació a la forma més característica de la comunicació en massa o de difusió, per exemple els diaris busquen la informació del públic a través de les notícies d'interès. En l'actualitat l'excés d'informació esta portant la societat a l'anomenada infoxicació.

[edita] Com a document jurídic

En l'àmbit jurídic una informació és una prova consistent a presentar els documents o testimonis davant del tribunal realitzant una constatació jurídica i legal d'un fet o d'un delicte.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

Anàlisi semàntic de la paraula informació (anglès)

What is Information? The Flow of Bits and the Control of Chaos (anglès)

What Is Information? How Is It Organized? (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Informació
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com