Coneixement

De Viquipèdia

El coneixement és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre.

Per a la ciència, és el resultat de l'aplicació de la raó i el mètode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, és el contingut de la ment, el que és fruit d'un procés d'aprenentatge, i per tant inclou també l'experiència vital i les creences, no sols les dades empíriques i més o menys objectives.

L'epistemologia és la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneixement: què és i com s'obté. Assumeix que el coneixement s'organitza d'una manera determinada al cervell i aquesta estructura en modifica la percepció i la interacció amb el món.

El saber és el conjunt de coneixements que produeixen un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.

[edita] Altres perspectives

El coneixement comença pels sentits, i després a l'enteniment i acaba a la raó. D'igual manera que en el cas de l'enteniment, hi ha un ús formal d'aquest, és a dir, un ús lògic ja que la raó fa abstracció de tot un contingut, però també hi ha un ús real.

Conclusions sobre el coneixement:

1: El coneixement és una relació entre subjecte i objecte.

2: Si a un ésser se li considera com un objecte és per la relació a un objecte, i si a d'altri se'l considera subjecte és per la relació a un subjecte.

3: El coneixement és un fenomen complex que implica els quatre elements (subjecte, objecte, operació i representació interna) de tal manera que si fos un d'aquests, aquell no existeix.

4: La representació interna és el procés cognoscitiu (és l'explicació del teu propi criteri).

En Ciències de la Informació, s'acostuma a definir un continu progressivament complex, integrat per les dades, la informació, el coneixement i la saviesa. Així, es defineix al coneixement com el conjunt organitzat de dades i informació destinades a resoldre un determinat problema.

La ciència obté coneixement seguint un mètode anomenat mètode científic o mètode experimental, i al coneixement així obtingut se l'anomena coneixement científic.

Tanmateix, el concepte de coneixement és més general que el de coneixement científic. Les creences religioses constitueixen un tipus especial de coneixement, diferent del científic, encara que sí és font de coneixement

Segons Plató, el coneixement es caracteritza per ser necessàriament vertader (episteme). D'altra manera, la mera creença i opinió (ignorant de la realitat de les coses) queden relegades a l'àmbit d'allò probable i aparent. Una certesa que l'endemà provarà de ser falsa, realment mai haurà estat coneixement. I de fet, aquesta vinculació entre coneixement-veritat-necessitat forma part de tota pretensió de coneixements filosòfics, científics, en el pensament occidental.

En general, perquè una creença constitueixi coneixement científic no n'hi ha prou amb que sigui vàlida i consistent lògicament, això no implica que sigui veritat. Així, per exemple, un sistema lògic deductiu consistent i vàlid.

[edita] Tipologia del coneixement

Podem establir diverses classes de coneixement (algunes més generals i altres més profundes)

El coneixement a priori és independent de qualsevulla experiència, veritat universal i necessària.

El coneixement a posteriori deriva de l'experiència dels sentits. Pot refusar-se sense necessitat d'una contradicció.

El coneixement pot ser codificat si es pot emmagatzemar o especificar formalment de manera que no es perdi cap informació. Per contraposició el coneixement no codificat és el que no pot ser codificat ja que és difícil expressar o explicitar.

El coneixement pot ser públic si és fàcil de compartir, i consisteix en un coneixement creat/difós per la societat. En canvi, si és personal ha estat construït pel propi individu; és la base del coneixement públic.

Quan es creua la cultura amb la localitat espacial i l'ecològic, parlem de coneixement local, és a dir, un coneixement desenvolupant al voltant d'una àrea geogràfica definida. En canvi, el coneixement global és el que s'ha format mitjançant xarxes o comunitats, pertanyents a llocs geogràfics separats.

El coneixement pot ser orientat si fa referència a les relacions causals entre conceptes, i serà axiomàtic quan es refereixi a explicacions per causes finals o a priori de successos.

El coneixement és explícit si pot ser transmès d'un individu a altri mitjançant algun mitjà de comunicació formal. Si el coneixement és difícil de comunicar o de formalitzar, parlem de coneixement tàcit o implícit, normalment arraigat a experiències personals o models mentals.

El coneixement és empíric si ha estat assumit col·lectivament a través de certs resultats als quals no s'ha arribat aplicant-hi cap mètode formal. Si, altrament, s'ha seguit una metodologia, estem davant de coneixement científic. Com en aquest darrer cas existeixen lleis i principis que ho demostren (les que ens han permès arribar-hi) podem concloure que aquest coneixement sempre és cert.

El coneixement serà cultural quan en una organització s'emprin termes, nomenclatures i procediments que hagin estat acordats internament. Quan aquests elements tinguin una base bibliogràfica parlarem de coneixement de diccionari.

Finalment, considerant una organització, empresa, grup, o sistema, el coneixement pot existir en un àmbit individual o en un àmbit col·lectiu.

La teoria del coneixement o epistemologia és la que s'encarrega d'estudiar el coneixement i les seves formes d'adquirir-ne, va estar dividit en escoles que són: jònica, pitagòrica, eleàtica, atomista, eclèptica i sofista.

El saber o coneixement pot ser teòric o pràctic. El coneixement teòric pot ser científic o vulgar. El coneixement científic es divideix en: científic en sentit estricte, filosòfic i teològic. El coneixement pràctic es divideix en art i tècnica, atenent a la seva bellesa.