Telèfon
De Viquipèdia
El telèfon és un instrument que serveix per mantenir converses a llargues distàncies d'un lloc a un altre. Abans estaven sempre lligats a cables per on circulava el so convertit en impulsos elèctrics. Els últims models funcionen per ones hertzianes, de manera que són portàtils. També n'hi ha que ja permeten de transmetre imatges.
[edita] Orígens
L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.
Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.
Tradicionalment, se li atribueix la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es poden imitar les vibracions que produeix la veu humana.
L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. A més, hi ha constància que un italià (que vivia a Cuba), Antonio Meucci, va inventar el telèfon uns anys abans que Graham i Elisha. Tantmateix, l'11 de juny del 2002, el Congrés dels Estats Units d'America va reconèixer, històricament, a Antonio Meucci la paternitat del telèfon.
[edita] La telefonia a Catalunya
Els orígens de la telefonia a Catalunya, es remunten a finals del segle XIX. Al començar el segle XX, l'estat havia deixat en mans de la iniciativa privada la construcció de les línies de telèfon. Per això les empreses concessionàries només van construir les línies que creien rendibles.
A Catalunya hi havia dues companyies: la Companyia Telefònica del Vallès i la Companyia Peninsular de Telèfons.
Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que amb una gran visió de futur, va veure que es tractava d'un servei públic que podia vertebrar el país, i donà l'impuls que permeté la connexió de gran part de les poblacions de Catalunya.
Malauradament la dictadura de Primo de Rivera en abolir la Mancomunitat, interromp la tasca iniciada, abocant un altre cop el país a un retard, i la xarxa interurbana catalana, no es completarà fins a molt anys després, passada la Guerra Civil Espanyola.
[edita] Vegeu també
- Telèfon mòbil
- Joc del telèfon
