John Maynard Keynes
De Viquipèdia
John Maynard Keynes, Baró Keynes de Tilton (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946) fou un economista anglès, les idees radicals del qual tingueren un gran impacte en el pensament i la política econòmica. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics. És reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econòmica keynesiana.
[edita] Vida i obra
John Maynard Keynes fou fill de John Neville Keynes, un professor d'economia de la Universitat de Cambridge i Florence Ada Brown, una escriptora exitosa i una reformista social.
Keynes es llicencià en matemàtiques al King's College de Cambridge, (Universitat de Cambridge) i posteriorment s'anà interessant progressivament per l'economia. Conseller del govern britànic durant la Primera Guerra Mundial, la seva primera aportació pública com a economista és la publicació el 1919 (tot just acabada la guerra) de Les conseqüències econòmiques de la pau. En aquesta obra argumentava que les reparacions de guerra que estava obligada a pagar Alemanya a les nacions vencedores eren excessives i portarien l'economia alemanya a la ruïna. Aquestes prediccions quedaren fora de tot dubte quan l'economia alemanya s'enfonsà el 1923 a causa de l'hiperinflació soferta, quan tan sols havia pagat una part molt petita de les reparacions de guerra.
Keynes també publicà Tractat de Probabilitat el 1920, una notable contribució als fonaments filosòfics i matemàtics de la teoria de la probabilitat.
La seva obra fonamental, Teoria general de l'Ocupació, l'Interès i el Diner fou publicada el 1936. En aquesta, Keynes exposa una teoria basada en el concepte de Demanda Agregada per explicar les variacions en el nivell d'activitat econòmica que es pogueren observar durant la Gran Depressió (1929-1939) que succeí la fallida de la borsa de Nova York. El llibre exhorta una política econòmica activa per part dels governs amb la finalitat d'estimular la demanda en els períodes d'atur, per exemple mitjançant la despesa en obres públiques.
Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes argumentà a Com pagar la guerra que l'esforç d'un conflicte bèl·lic hauria de ser sufragat mitjançant un augment d'impostos en comptes de la manera tradicional de fer-ho mitjançant dèficit públic amb la finalitat d'evitar tendències inflacionistes.
Keynes també escrigué assajos biogràfics d'economistes i persones notables, així com Assajos de persuasió que mostren alguns intents de Keynes d'influir als responsables públics durant la Gran Depressió.
Després de la guerra, Keynes apostà per un radical sistema monetari internacional que incloïa un banc central per a tot el món i una unitat monetària comuna el Bancor.
El 1942 Keynes fou elevat al títol de Baró Keynes de Tilton.
[edita] Keynes, el mag de les finances
El brillant habilitat de Keynes com a inversor està demostrada per a les dades públiques d'un fons que ell administrava, el beneficiari del qual era el King's College de Cambridge.
Des de 1928 fins a 1945 malgrat una caiguda massiva durant el Crack de 1929, el fons administrat per Keynes experimentà unes taxes de creixement d'un 13,2% anual (mentre que l'índex general del mercat britànic tenia taxes de creixement negatives d'un 0,5% anual).
Els principis adoptats per Keynes a l'hora de realitzar les inversions es poden resumir d'acord amb el següent:
- 1. Una selecció curosa d'unes poques inversions que tinguin un preu relativament baix respecte el seu potencial i el seu valor intrínsec a llarg termini i respecte la resta d'inversions alternatives.
- 2. Una tinença ferma d'aquestes inversions tant en els períodes bons com en els dolents, potser durant diversos anys, fins que hagin complert les les expectatives o s'hagi evidenciat que la seva compra va ser un error.
- 3. Una posició equilibrada de les inversions. És a dir, diversificar els riscs i a ser possible en riscs oposats (ex: tenir una part invertida en or ja que aquest es comporta en direccions oposades a les fluctuacions generals)
