Internet
De Viquipèdia
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una.
Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com ara un ordinador o un telèfon mòbil.
Taula de continguts |
[edita] Història
La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET
Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.
Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els "internautes", tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.
[edita] Protocols d'Internet
- A la capa més baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adreçes de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips únicament dins Internet mitjançant adreçes de l'estil 234.23.58.122
En un futur proper ha de ser reemplaçat per IPv6 (adreçes de 16 bytes), ja que l'espai d'adreçes que ofereix IP versió 4 s'està quedant esgotat. Exemple d'adreça IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344
Al mateix nivell també hi ha ICMP. No orientat a la connexió. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir.
- A la següent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Són els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una "connexió" virtaul, cosa que dóna un cert nivell de fiabilitat. UDP és un protocol de "millor intent", sense connexió, en el que els paquets perduts en la transmissió no són reenviats.
- A l'última capa hi ha els protocols d'aplicació. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail).
[edita] Serveis més comuns
[edita] World Wide Web
Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix.
[edita] Correu electrònic
El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.
El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.
[edita] Compartició de fitxers
Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, videos en divx, i software.
El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, video i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.
[edita] Trucades telefòniques
Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.
[edita] Televisió per Internet
Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de comparició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).
També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.
[edita] Xat
Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.
[edita] Altres serveis minoritàris
Altres serveis més minoritaris, especialitzats, o caducs, són:
- El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.
- El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP.
- El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal.
- El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va encriptada.
- El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals)
[edita] Accés a Internet
Normalment es paga a un proveïdor d'accés a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa. També hi ha modalitats de pagament en funció del volum de dades transmès (normal en connexions mòbils).
La connexió gratuïta també és força típica en el Wi-Fi, servei comú en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars.
[edita] Connexió telefònica convencional (Plain Old Telephone Service o Servei telefònic ordinari)
(usant el cable telefònic com a medi de transmissió de dades)
- Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps També coneguts com a mòdems dial-up.
- ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta més velocitat que la connexió amb mòdem estàndard
[edita] Connexió per satèl·lit
- Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.
[edita] Connexió mòbil
[edita] PLC
- Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL.
[edita] Organismes reguladors
- ICANN - gestió de dominis. Depenent del Departament de Comerç dels Estats Units
- IANA - entitat depenent del ICANN.
- IETF - encarregat dels Request for Comments. Formada per voluntaris.
[edita] Enllaços externs
- The Internet Engineering Task Force, Comunitat encarregada de dissenyar els protocols i les arquitectures d'Internet
