Organització Mundial del Comerç
De Viquipèdia
L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les "regles del comerç" entre els estats membres. L'OMC és el successor de l'Acord General de Tarifes i Comerç (GATT, per les seves sigles en anglès) i té com a propòsit el reduir o eliminar completament les barreres internacionals al comerç.
La seu de l'OMC es troba a Ginebra, Suïssa. El 13 de maig, 2005, Pascal Lamy va ser elegit com a director general. El 19 d'agost, 2005 l'OMC tenia 148 estats membres. Tots els membres de l'OMC han de concedir-se els uns als altres l'estatus de nació afavorida, per tal que (amb excepcions) les concessions comercials que concedeix un membre a un altre, siguin concedides a tots els membres de l'organització.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
L'OMC es va crear l'1 de gener, 1995 per a reemplaçar a l'Acord General de Tarifes i Comerç (GATT), el qual era una sèrie de tractats de la post-guerra que intentaven facilitar el comerç lliure entre les nacions. El principis i els acords del GATT van ser adoptats per l'OMC, la qual va rebre l'encàrrec de expandir-los. A diferència del GATT, l'OMC té una estructura institucional.
L'OMC és el successor efectiu i esperat de l'anticipada Organització Internacional de Comerç, la qual hauria d'haver reemplaçat al GATT. La Conferència de Comerç i Ocupació de L'Havana el març de 1948 havia acordat crear l'Organització Internacional de Comerç, però aquesta proposta va ser bloquejada pel Senat dels Estats Units.
[edita] Funcions
L'OMC té dues funcions bàsiques:
- ser un fòrum de negociació per a les discussions de les regles del comerç existents i futures
- ser un àrbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.
[edita] Negociacions
Les decisions de l'OMC com ara els acords adoptats o les revisions, són determinades pel consens. Això no vol dir que es trobi unanimitat; només es necessari que cap membre no consideri que la decisió sigui inacceptable per a objectar.
L'avantatge del consens es que promou els esforços per a trobar una decisió acceptable per a tots. Les desavantatges són que es requereix de molt temps per a negociar i arribar al consens, i que els acords finals utilitzen un llenguatge ambigu en els punts de contenció, la qual cosa fa que la interpretació sigui difícil. Richard Steinberg (2002) va argumentar que encara que el model de consens de l'OMC proveeix una base legal per a la negociació, els acords tendeixen a afavorir als Estats Units i a Europa. Les negociacions de Seattle (1999) i Cancún (2003), per exemple, van fracassar ja que els països en vies de desenvolupament es van refusar a acceptar les condicions proposades.
La ronda de negociacions actuals, la ronda de Doha, va començar a Qatar, el novembre de 2001. Les conversacions han estat molt controvertibles i no s'ha arribat a cap acord, encara que hi han hagut més oportunitats de negociacions a Cancún, Ginebra i París.
[edita] Resolucions de disputes
Com la majoria de les organitzacions internacionals, l'OMC no té gran poder per a obligar als països a adoptar les seves resolucions i decisions quan un membre té una disputa amb un altra. Si les decisions no es compleixen, l'OMC pot autoritzar "mesures de represàlia", però no hi ha cap mètode efectiu per a forçar el compliment de les resolucions. Això vol dir que els estats econòmicament poderosos poden ignorar les regles i les decisions que afavoreixen als països dèbils, i aquests no tenen el poder per a danyar ni obligar als estats grans, com ara els Estats Units i Europa. Un exemple són els subsidis al cotó dels Estats Units que han estat declarats il·legals, però que encara continuen.
[edita] Membres
Quan va ser creat, l'OMC tenia 76 estats membres. Els 10 anys següents, 72 nous membres van ser acceptats. Per a veure la llista de tots els estats membres vegeu aquest enllaç.
Hi ha no membres que actuen com a observadors en les negociacions de l'OMC. Alguns d'aquests estats observadors han sol·licitat admissió, però, encara no han estat acceptats.
Iran va presentar la sol·licitud d'admissió el 1996, però, els Estats Units, acusant al govern iraní de donar suport al terrorisme internacional, van bloquejar la seva sol·licitud 22 vegades. Els Estats Units van dir el març del 2005 que va acceptar la sol·licitud si Iran acceptava les condicions nord-americanes sobre els acords nuclears. Rússia va sol·licitar admissió al GATT el 1993, però, no va ser acceptat, i no és membre actualment de l'OMC.
[edita] Crítica
L'OMC promou la integració econòmica i el lliure comerç (que altres denominen "globalització") i que es considera problemàtic. Els tractats de l'OMC han estat criticats severament per tenir un biaix que afavoreix a les companyies multinacionals i a les nacions riques. Encara que ser membre és voluntari, els crítics diuen que no unir-se'n pràcticament posa al país sota un "embargo", creant així un sistema internacional basat en regles econòmiques forçades, descoratjant els canvis i l'experimentació.
El procés de la presa de decisions ha estat criticat també, ja que els "tres grans" membres, els Estats Units, la Unió Europea i el Japó han estat acusats d'utilitzar l'OMC per a exercir llur influència sobre els estats més dèbils. A més, alguns diuen que els estats membres han adoptat els tractats de l'OMC no democràticament, i que ha danyat llurs ciutadans i llur ecologia.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de l'OMC
- Fitxa de l'OMC. De l'Observatori del Deute en la Globalització.
