Adam Smith

De Viquipèdia

Adam Smith

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès. La seva obra Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions fou el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa , ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme.

Taula de continguts

1 Vida i obra
- 1.1 La Riquesa de les Nacions
- 1.2 Bibliografia
2 Vegeu també
3 Enllaços externs
4 Referències

[edita] Vida i obra

Fill d'un interventor d'aduanes de Kirkcaldy, Fife, Escòcia. La data exacta del seu naixement és desconeguda, però fou batejat a Kirkcaldy el 5 de juny de 1723, havent mort el seu pare sis mesos abans.

A l'edat de 15 anys, Smith entrà a la Universitat de Glasgow on fou alumne de filosofia moral del "inoblibale" (així l'anomenava Smith) Francis Hutcheson. El 1740 entrà al Balliol College de la Universitat d'Oxford, però tal com deixà escrit Robert Scott "l'Oxford d'aquell temps l'ajudava poc o gens a avançar cap al que seria la l'obra de la seva vida" i el 1746 renuncià al seu càrrec.

El 1748 començà a donar conferències públiques a Edinburgh sota el mecenatge de Lord Kames. Algunes d'aquestes tenien a veure amb literatura retòrica, però més tard agafà el tema d'el progrés de l'opulència i fou llavors a mitjans i finals dels anys 20 que exposà per primera vegada la filosofia econòmica de "l'obvi i simple sistema de la llibertat natural" que posteriorment desenvolupà en el seu Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions. Cap al 1750 conegué David Hume, el qual esdevingué un dels seus amics més propers.

El 1751 Smith fou designat professor de lògica a la Universitat de Glasgow, accedint el 1752 a la càtedra de filosofia moral. Les seves lliçons cobrien els camps de l'ètica, la retòrica, la jurisprudència, l'economia política i les polítiques d'ingressos. El 1759 publicà la seva Teoria dels Sentiments Morals que incloïa algunes de les seves lliçons de Glasgow. Aquesta obra que li atorgà una elevada reputació, versava sobre com la comunicació humana depenia de la simpatia entre l'emisor i el receptor. Smith basà l'argumentació no com el tercer Lord Shaftesbury i Hutcheson feren anteriorment, en un especial "sentit moral", tampoc (com Hume) en una extensió de la utilitat, sinó en la simpatia. S'ha generat molta controvèrsia sobre si hi ha contradicció o no entre d'una banda l'èmfasi d'Smith en la simpatia a "Sentiments Morals" i d'altra banda el paper central de l'interès propi a "La Riquesa de les Nacions". Smith atorgà a l'interès propi un major rol en una versió revisada de la Teoria dels Sentiments Morals (TSM) que aparegué el 1783. A TSM, Smith situa en un paper predominant la sincronització de les intencions i comportament humà sota una providència benefactora, mentre que a la Riquesa de les Nacions, deixant de banda la mà invisible que promou l'equilibri i l'harmonia d'interessos, Smith troba en moltes més ocasions casos de conflicte i d'egoisme en les motivacions humanes.

Smith posteriorment començà a interessar-se cada cop més per la jurisprudència i l'economia i menys pels temes morals. Ens en podem fer una idea a partir del desenvolupament de les seves idees en matèria política econòmica obtingut a partir dels apunts d'un alumne seu cap al 1763 que foren posteriorment editades per E. Cannan sota el títol de (Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms, 1896), les quals Scott, el seu descobridor i editor, descriu com "Un primer esborrany de part de la Riquesa de les Nacions".

Cap a finals de 1763, Smith obtingué un lucratiu contracte com a tutor del jove duc de Buccleuch i renuncià a la seva plaça de professor. Des de 1764 fins al 1766 viatjà acompanyant el duc i passà moltes temporades a França on conegué intel·lectuals de l'alçada de Anne Turgot, Jean D'Alembert, André Morellet, Helvétius i, en particular, Francois Quesnay, el més clar representant de l'escola fisiòcrata el treball dels quals Smith respectava profundament. Després del seu retorn a Kirkcaldy dedicà la major part dels propers deu anys a la seva obra magna, Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions, que aparegué el 1776, fou molt ben rebut i portà Smith a la popularitat.

El 1787 li fou concedit un còmode lloc de treball com a interventor d'aduanes a Escòcia i se n'anà a viure a Edimburg amb la seva mare. Morí allà el 17 de juliol de 1790.

Poc abans de la seva mort, Smith destruí la pràctica totalitat dels seus manuscrits. En els últims anys planejava dos tractats majors, un sobre teoria i història del dret i un altre sobre l'art i les ciències. La seva obra pòstuma Assajos sobre Temes Filosòfics (1795) probablement conté parts del que podrien haver estat tractats posteriors.

[edita] La Riquesa de les Nacions

La Riquesa de les Nacions fou una obra crucial per al desenvolupament de l'economia com a disciplina autònoma. Quan el llibre veié la llum el 1776, tant a Gran Bretanya com als Estats Units hi havia un fort sentiment lliurecanvista.

La Riquesa de les Nacions també refusa l'ènfasi que posava l'escola fisiòcrata en la importància de la terra. Smith situava el treball com a element fonamental i, per tant, la divisió del treball permetria un gran augment del la producció. La Riquesa de les Nacions tingué tant èxit, que de fet, va portar a la marginació de les escoles econòmiques anteriors i posteriorment economistes com Thomas Malthus i David Ricardo, partint del treball d'Smith instauraren les bases del que és coneix com a economia clàssica.

Un dels punts fonamentals de La Riquesa de les Nacions es que el lliure mercat aparentment caòtic i sense cap mena de regulació, és, de fet, guiat a produir la quantitat i varietat justa de productes per una mà invisible. Si, per exemple, hi ha escassetat d'un producte, el preu augmenta, sent aquest un incentiu per a la seva producció i solucionant l'escassetat. La competència entre els productors portarà el preu del producte a la baixa cap al seu preu de cost, el seu "preu natural".

Smith creia que, si bé, les motivacions humanes són sovint egoistes, la lliure competència beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt. En conseqüència, argumentà fortament en contra de la creació de monopolis.

Smith atacà també vigorosament les restriccions governamentals que considerava que limitaven l'expansió industrial. De fet, atacà qualsevol tipus d'interferència de l'estat en el procés econòmic, incloent els aranzels, argumentant que creaven ineficiència i preus elevats a llarg termini. Aquesta teoria es coneix amb el nom de "laissez-faire,".

Hi ha molta controvèrsia sobre l'originalitat de l'obra magna d'Smith. Hi ha qui argumenta que el llibre aporta poc a les idees ja exposades per pensadors com David Hume i Baró de Montesquieu. No obstant, Smith organitzà les idees de manera comprensiva i el seu llibre resta encara avui com una de les obres més importants en el camp de l'economia.

Les idees d'Adam Smith són el nucli sobre el que s'edifica l'economia clàssica^[1], que prediu un comportament del mercat que tendeix sempre a l'equilibri i la màxima ocupació. Això és conseqüència de la Llei de Say, que se sol resumir dient que "tota oferta crea la seva demanda": per exemple, si hi ha excés d'oferta d'un producte, quedaran existències per vendre, i els venedors estaran disposats a baixar-ne el preu, cosa que animarà els compradors a comprar-ne més fins arribar al punt en que la oferta igualarà la demanda. Això es pot aplicar a qualsevol mercat, incloent el mercat de treball, sempre que es mantingui la total flexibilitat de preus i salaris. El regnat de l'economia clàssica es va acabar amb la Gran Depressió de 1929, quan coincideixen en un llarg període de temps preus i salaris baixos i atur en augment, en contra de les prediccions d'ajust automàtic (la mà morta d'Adam Smith). En aquest moment neix la macroeconomia moderna de la mà de Keynes.

Aquest fracàs en analitzar les situacions de crisi perllongades, més que un fracàs de la teoria clàssica, posen de manifest la seva dependència de dues premisses que no sempre es donen en la realitat:

La flexibilitat total de preus i salaris: davant d'una variació de la demanda no sempre és possible variar els preus per ajustar oferta i demanda. Sobretot en la majoria d'economies modernes ens trobem amb salaris molt rígids a la baixa, o sigui, en cas de baixar la demanda de treball no baixen els salaris per fer augmentar la demanda sinó que augmenta l'atur.
L'economia clàssica se centra en situacions d'equilibri, que suposa que s'assoleixen a llarg termini, ignorant les fluctuacions i circumstàncies canviants ràpidament i l'estabilitat o no d'aquest equilibri, mentre que l'economia moderna es fixa en els desequilibris a curt termini. En paraules de Keynes, "a llarg termini, tots morts”.

[edita] Bibliografia

Smith, Adam. Theory of Moral Sentiments (Teoria dels sentiments morals). 1759.
Smith, Adam. An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations (The Wealth of Nations) (Investigació sobre la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions). 1776.