Filosofia

De Viquipèdia

Figura al·legòrica que evoca la filosofia
(Lieja, edifici de la facultat de lletres i filosofia de la Universitat de Lieja)

La filosofia és una disciplina que per mitjà de la lògica i el raonament cerca de donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa. També ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. La filosofia és un camp d'estudi que inclou diverses subdisciplines com l'estètica, l'epistemologia, l'ètica, la lògica i la metafísica. El mètode fonamental de la filosofia és l'ús del raonament per avaluar els arguments. No obstant, l'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids. El que representa la filosofia és un tema discutible i varia d'acord a les diferents tradicions filosòfiques.

El terme filosofia prové del grec "Φιλοσοφία" (philo-sophia) que significa "amor per la saviesa". Els filòsofs de l'antiga Grècia -inspirats en part en el pensament religiós d'Homer i d'Hesíode i, potser, en coneixements antics de Babilònia i Egipte- distingien el desig per la saviesa dels desigs per les coses materials, els vicis i la satisfacció dels desigs corporals. La definició de saviesa pels grecs antics incloïa la virtut i el coneixement. No obstant, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'idees que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les ciències exactes, atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre empíricament, i de la religió, atès que no es basa en la fe ni en la revelació. Altres definicions, però, com la del Diccionari d'Oxford de Filosofia estableixen que "la segona meitat del segle XX... prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les teories i especulacions dels filòsofs de l'Antiguitat en l'àrea de la filosofia natural van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.

Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit i ha canviat al llarg de la història, en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert consens en què la filosofia és un mètode i no necessàriament un conjunt de declaracions, proposicions o teories.

[edita] Filosofia occidental

Una llista completa de les divisions principals de la filosofia inclouria molts temes diversos estudiats en diverses èpoques. Sovint, s'hi inclouen l'ètica, la metafísica, l'epistemologia i la lògica, i de vegades la política, l'estètica i la religió. A més a més, la majoria de les disciplines acadèmiques inclouen l'estudi filosòfic de la mateixa: la filosofia de la ciència, la filosofia de les matemàtiques i la filosofia de la història.

La metafísica va ser estudiada de manera sistemàtica per primera vegada per Aristòtil, encara que ell mateix no va fer ús del terme. Ell s'hi va referir com a "primera filosofia" (o sovint, només "saviesa"), i va dir que és la disciplina que estudia les "primeres causes i els principis de les coses". El significat modern del terme és una investigació quant a l'origen principal del que existeix. Dins la metafísica, l'ontologia és l'estudi de l'existència mateixa, de vegades la recerca per a especificar quins tipus de coses existeixen.

L'epistemologia estudia la naturalesa i l'extensió del coneixement, i fins i tot si el coneixement és possible. Entre els seus objectes d'estudi es troba la qüestió posada per l'escepticisme: la idea de que les nostres creences i pensaments podrien ser il·lusoris o equivocats.

L'ètica o la "filosofia moral" estudia tot el que està relacionat amb com haurien d'actuar les persones. Els diàlegs de Plató són un quest per trobar la definició de virtut. La metaètica té com a objectiu descobrir si els valors de judici poden ser objectius. La moral sovint s'estudia dins un context religiós.

La lògica té dues divisions principals: la lògica matemàtica (la lògica simbòlica formal) i l'estudi lògic del llenguatge (la filosofia del llenguatge).

[edita] Història

Article principal:Història de la filosofia

La mort de Sòcrates

Encara que de vegades es parla de filosofia oriental, la filosofia pròpiament dita va començar amb els grecs. A l'Orient hi havia mites que podien ser més o menys semblants a algunes nocions filosòfiques, però que tenien una base més aviat religiosa.

Se sol dividir la història de la filosofia en els períodes següents:

No hi ha un acord unànime sobre aquesta divisió, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporània formen un únic bloc, o que la filosofia medieval es només la visió religiosa de les qüestions de la filosofia antiga. Diversos pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolució de les etapes filosòfiques a les edats de la història, com mostra aquesta classificació

[edita] Disciplines filosòfiques

En general s'ha classificat la filosofia en relació a quin era l'objecte del seu estudi. Així es parla, per exemple, d'epistemologia (la filosofia de la ciència), cosmologia (la filosofia de la natura), antropologia (la filosofia de l'home), la metafísica o de l'ètica (la filosofia del comportament humà).

Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosòfics han classificat les seves disciplines de forma diferent, però sovint s'han mantingut més o menys les mateixes tres disciplines generals, que en termes moderns s'anomenen lògica, filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. No obstant, la terminologia utilitzada per referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lògica, física i ètica.