Moral
De Viquipèdia
La Moral és una disciplina humana que determina la rectitud del comportament humà, segons unes normes que expressen l’existència d’uns deures i obligacions. A través d’aquests principis morals decidim les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels judicis morals. Tot i estar íntimament relacionada amb l'ètica, no es poden considerar com a sinònimes, ja que mentre que és la moral qui decideix la bondat o maldat d’una acció, l’ètica el que fa és una reflexió de caràcter filosòfic sobre la creació dels judicis morals, i per això es considera plenament integrada com una branca fonamental de la Filosofia (tot i que aquesta també analitza les qüestions morals). Per això es pot definir l’ètica con la Filosofia Moral, però sense identificar l’ètica plenament amb la moral.
La creació del judici moral és un procés individual en cada persona, basat en les nostres creences, en el nostre nivell de desenvolupament (com afirma Lawrence Kohlberg),en funció dels nostres sentiments (com considera l’emotivisme moral) o en funció de les nostres creences o conviccions. No obstant, el judici moral sempre es troba (parcialment o radicalment) unit a les creences ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit l'individuu.
[edita] Llibres i referències
- Batson, D., & Ahmad, N. (2008). Altruism: Myth or Reality?. In-Mind Magazine, 6.
- Bermudo, J.M.: La Filosofía moderna y su proyección contemporánea. Barcanova. Barcelona, 1983
- Hume, D.: Tratado sobre la naturaleza humana. Editora Nacional. Madrid, 1977.
- Kant, I.: Crítica de la Razón Práctica. Sígueme. Salamanca. 1995.
- Kant, I.: Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Santillana. Madrid. 1996.
- Russell, B.: Historia de la Filosofía Occidental. Espasa. Madrid,1984.
- Terricabras, J.M.: Atreveix-te a pensar La Campana. Barcelona, 1998
- Mestre, JV. El emotivismo moral y el diálogo racional. El tránsito entre la moral individual y la ética universal
- Val la pena ser moral?
