Quebec

De Viquipèdia

Québec
Bandera

Lema: Je me souviens (Recordo)
Àrea - % d'Aigua	1.542.056 km² (4^rt) 11,5%
Capital	Ciutat de Quebec
Ciutat més gran	Mont-real
Població - Densitat	7.568.640 (2ⁿ) 4,90 hab/km²
Admisió a la Confederació	1 de juliol, 1867
Primer ministre	Jean Charest
Governador Tinent	Pierre Duchesne
Abreviació postal	QC
Zona horària	UTC -5
Pàgina de Internet	www.gouv.qc.ca

El Quebec (en francès Québec, pronunciat kebɛk^[1], conegut també com "la belle province") és una província canadenca amb una població de 7,5 milions d'habitants i la única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà^[2]; la majoria dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i dels pocs a Amèrica.

La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès.

[edita] Geografia del Quebec

El Quebec es troba situat a l'est del Canadà, envoltat per la província d'Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest, per les províncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nova Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l'oceà Àrtic al nord.

El Quebec és la província més extensa del Canadà, és un vast territori, aproximadament 2'8 vegades l'estat francès, la major part del qual es troba poc poblat. Més del 90% de la superfície del Quebec forma part de l'escut canadenc, un gran territori que, històricament, es deia la regió d'Ungava. Al temps de la Nova França, el Quebec consistia en una franja de terra habitable d'algunes desenes de quilòmetres d'amplària que vorejava les dues ribes del riu Sant Llorenç. Va ser aquí que els primers colons francesos van instal·lar-se per conrear-hi la terra, després d'haver-la romput.

Al 1912, un gran tros de la regió canadenca d'Ungava va ser tret dels Territoris del Nord-oest per ser integrat al Quebec de resultes d'una llei del Parlament del Canadà aprovada per Londres. Aquesta vasta regió del nord, gairebé inhabitada, va crear l'enorme província del Quebec tal com hom la coneix avui. Aquest afegitó incloïa la badia James, on es troben alguns dels projectes hidroelèctrics més grans del Quebec.

El territori quebequès és extremadament ric en recursos naturals a conseqüència dels boscs de coníferes, dels llacs i dels rius. El paper, la fusta i la hidroelectricitat figuren com a les indústries més importants de la província. L'extrem nord del Quebec es troba format per una regió subàrtica anomenada Nunavik, la terra dels inuits.

La vall del riu Sant Llorenç és una regió fèrtil on es conreen fruites i cereals així com productes lleters, xarop d'erable, del qual el Quebec és el productor més important del món, i bestiar.

Pel que fa al clima, hi ha diferències importats de resultes de la gran extensió territorial. La zona sud i la vall del riu Sant Llorenç té un clima continental, és a dir, un hivern fred i un estiu calorós. La part central del Quebec té un clima subàrtic carateritzat per uns hiverns més llargs i més freds. La part nord del Quebec té un clima àrtic. Finalment a les illes de la Madelena la mar té una gran influència sobre el clima.

[edita] Les regions administratives del Quebec

El Quebec es troba dividit en 17 regions administratives :

[edita] Història del Quebec

El primer explorador europeu del Quebec va ser el francès Jacques Cartier que va plantar una creu a Gaspé l'any 1534 i que va navegar pel riu Sant Llorenç al 1535. Al 1608, Samuel de Champlain va donar naixença a la Nova França en fundar a la riba nord del riu Sant Llorenç, en un indret que els aborígens anomenaven Kébec (estret), la ciutat de Quebec que va esdevenir el punt d'eixida de l'exploració francesa de l'Amèrica del Nord. A partir de 1627, el rei de França Lluís XIII va concedir el monopoli de la colonització als catòlics. Nova França esdevingué una colònia reial al 1663, sota el regnat de Lluís XIV.

Els francesos i els canadencs es van aliar amb els hurons en contra dels iroquesos que eren aliats dels anglesos. La guerra dels Set Anys (1756–1763), entre Anglaterra i França va tindre un moment decisiu a l'Amèrica del Nord amb la desfeta al 1759 de l'excèrcit de Louis-Joseph de Montcalm per l'excèrcit del general anglès James Wolfe a la batalla de les Planes d'Abraham, a prop de la ciutat de Quebec. Nova França va ser, així, perduda definitivament per França. El Canadà, la colònia més gran de Nova França, només comptava amb 55 000 habitants al principi de la guerra, mentre que la població de Nova Angleterra era de prop d'un milió de colons. La població ameríndia de l'immens territori de Nova França ascendia llavors al voltant de les 600 000 persones.

Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França a conseqüència del Tractat de París, al 1763. Lluís XV i els seus consellers s'estimen més conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importància per al regne de França. Tot i això, França perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amèrica del Nord.

Com a resposta a les agitacions de les colònies americanes, la corona britànica va instaurar l'Acta de Quebec al 1774, que restaurava el codi civil francès i el sistema de propietat territorial, garantia la pràctica del catolicisme però mantenia el codi criminal anglès. Durant la revolució americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els Canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre més aviat neutres durant el conflicte, seguint les recomanacions de l'església catòlica que va declarar-se en favor dels britànics.

Rere la independència americana, els qui havien donat suport la causa anglesa s'instal·laren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als Canadencs, van demanar reformes i van obtenir el que volien a l'acta constitucional de 1791 que va dividir la província de Quebec i va crear l'Alt Canadà (l'Ontàrio actual) i el Baix Canadà (el Quebec actual). Les dues poblacions va descobrir el parlamentarisme britànic i van adonar-se, molt ràpidement, dels límits d'aquest sistema colonial.

Les grans idees del liberalisme de l'època van acabar provocant un alçament armat al Baix Canadà i a l'Alt Canadà al 1837; la revolta va tenir lloc rere el refús de Londres a prendre en consideració les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau.

[edita] Política

Eleccions generals quebequeses de 2007

[edita] Cultura quebequesa

Article principal : Cultura quebequesa

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Quebec

Govern del Quebec (francès)
Bandera quebequesa (francès)
Oficina quebequesa de la llengua francesa (francès)
Casal català del Quebec

Províncies i Territoris del Canadà
Províncies: Colúmbia Britànica \| Alberta \| Saskatchewan \| Manitoba \| Ontàrio \| Quebec \| Nova Brunsvic \| Illa del Príncep Eduard \| Nova Escòcia \| Terranova i Labrador
Territoris: Yukon \| Territoris del Nord-oest \| Nunavut