Predomini lingüístic

De Viquipèdia

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants. El terme s'aplica generalment a zones bilingües (o plurilingües) o en Estats on existeixen diversos idiomes i és necessari determinar en quines zones predomina un idioma o un altre. Per exemple, al Canadà existeixen dues llengües majoritàries, però podem dir que el Quebec és de predomini lingüístic francès i la resta del territori (aproximadament) de predomini lingüístic anglès.

El terme és més aviat un concepte jurídic que lingüístic i s'utilitza sovint per a classificar les zones d'un territori en les que un idioma és oficial o l'altre, o a on s'ha de fer (o es pot fer) l'ensenyament en un idioma o l'altre. Per tant, això no indica necessàriament que un territori que, per llei, és designat de predomini lingüístic d'un idioma tinga un major nombre de parlants d'eixe idioma que dels altres. Moltes vegades, s'atenen a criteris històrics i polítics i no només als exclusivament lingüístics.

[edita] El predomini lingüístic als territoris de parla catalana

La zona de predomini lingüistic valencià, marcada amb roig

• Catalunya és de predomini lingüístic català, exceptuant la Vall d'Aran.
• Les Illes Balears són de predomini lingüístic català.
• Al País Valencià, en existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingüistic valencià i municipis i comarques de predomini lingüistic castellà. En aquest cas, la Llei d'ús i ensenyament del valencià és la norma que regula quins municipis es determinen (per raons històriques i de l'ús de la llengua) com d'un predomini lingüístic o altre (al seu títol V hi ha una llista dels municipis).
• A Andorra, encara que una part important de la població coneix el castellà i/o el francès, l'única llengua oficial és el català, i per tant el terme "predomini lingüístic" no és aplicable jurídicament.

Hi ha altres territoris de predomini lingüístic català (vegeu, per exemple Països Catalans), però no tenen reconeixement oficial.

[edita] El predomini lingüístic a Navarra

El terme predomini lingüístic legalment dit s'usa únicament al País Valencià. No obstant això, el mateix concepte pot ser aplicable a altres territoris en les quals existeix una llengua pròpia, oficial a més del castellà, però en la qual tal llengua no és parlada en tot el territori i tal absència té efectes legals.

D'acord amb la definició, només Navarra aplicaria un concepte similar al de predomini lingüístic respecte al basc i el castellà. D'acord amb la Llei Foral 18/1986, de 15 de desembre del Basc el territori navarrès queda dividit en tres sectors:

Distribució municipal dels zones bascòfona, mixta i no bascòfona a la Comunitat Foral de Navarra.

Zona bascòfona: Composta pel terç septentrional de Navarra. Comprèn tota la zona pirinenca excepte les valls més orientals. Aquesta zona és de predomini lingüístic basc. Comprèn un 11% de la població de Navarra. En ella aquest idioma és parlat per una majoria significativa dels habitants.

Abaurrea Alta, Abaurrea Baja, Alsasua, Anue, Araiz, Aranaz, Arano, Araquil, Arbizu, Areso, Aria, Arive, Arruazu, Becaicoa, Basaburua Mayor, Baztan, Bertizarana, Betelu, Burguete, Ciordia, Donamaria, Echalar, Echarri Aranaz, Elgorriaga, Erasun, Ergoyena, Erro, Esteribar, Ezcurra, Garayoa, Garralda, Goizueta, Huarte Araquil, Imoz, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Labayen, Lacunza, Lanz, Larraun, Leiza, Lesaca, Oiz, Olazagutia, Orbaiceta, Orbará, Roncesvalles, Saldias, Santesteban, Sumbilla, Ulzama, Urdax, Urdiain, Urroz de Santesteban, Valcarlos, Vera de Bidasoa, Villanueva, Yanci, Zubieta i Zugarramurdi

Zona mixta: Composta per la zona mitja navarresa, incloent Pamplona i les valls pirinenques més occidentals (Vall de Roncal i Salazar).

Abarzuza, Ansoain, Aoiz, Arce, Atez, Barañain, Burgui, Burlada, Ciriza, Cizur, Echarri, Echauri, Egues, Ezcaroz, Esparza, Estella, Ezcabarte, Garde, Goñi, Guesa, Guesalaz, Huarte, Isaba, Iza, Izalzu, Jaurrieta, Juslapeña, Lezáun, Lizoain, Ochagavia, Odieta, Olaibar, Olza, Ollo, Oronz, Oroz Betelu, Pamplona, Puente la Reina, Roncal, Salinas de Oro, Sarries, Urzainqui, Uztarroz, Vidangoz, Vidaurreta, Villava, Yerri i Zabalza

Zona no bascófona: Composta per la meitat meridional de Navarra, incloent tota la ribera de l'Ebre des de Viana fins a Tudela. Suposa gairebé un 50% del territori d'aquesta comunitat. La integren la resta dels municipis navarresos.

En la zona no bascòfona no és possible estudiar en col·legis públics en basc; mentre que en la zona mixta existeix un nombre limitat de places per a aquest model d'escolarització.

[edita] Predomini lingüístic a Finlàndia

A Finlàndia tant el finès com el suec són llengües oficials a nivell estatal, si bé aquest darrer només és llengua materna del 6% de la població. A nivell local, cada municipi és classificat com a monolingüe finès (399 municipis), bilingüe amb majoria finesa (17), bilingüe amb majoria sueca (22) o monolingüe suec (26 en total, dels quals 16 a les Åland). Un municipi és declarat bilingüe quan té més del 8% de la població o més de 3.000 habitants parlant l'altra llengua. Altrament és monolingüe. Aquesta classificació lingüística dels municipis és revisada cada 10 anys.

[edita] Bibliografia

• Holmes, P.; Price, G. (2000) Encyclopedia of the languages of Europe pàgs 466-467. Oxford. Blackwell Publishers.