Mauritània

De Viquipèdia

الجمهورية الإسلامية الموريتانية
(Al-Jumhuriyah al-Islamiyah al-Muritaniyah)
République Islamique de Mauritanie

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Àrab: شرف إخاء عدل; francès : Honneur, Fraternité, Justice (Català: Honor, Fraternitat, Justícia)
Idiomes oficials	àrab (oficial), wolof, francès, hasaniya, pular, soninke
Capital	Nouakchott 18°06' N, 15°57' W
Ciutat més gran	Nouakchott
Govern President Primer Ministre	República islàmica Sidi Ould Cheikh Abdallahi Zeine Ould Zeidane
Superfície  - Total  - Aigua (%)	1.030.700 km² (28è) inapreciable
Població  - Estimació 2000  - Cens -  - Densitat	2.667.859 habitants (132è) - 2,6 hab/km² (187è)
Moneda	Ouguiya (MRO)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC) (UTC)
Independència	de França el 28 de novembre de 1960
Himne nacional	-
Domini internet	.mr
Codi telefònic	+222
Gentilici	Maurità, mauritana

Mauritània o la República Islàmica de Mauritània és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica. Limita al sud-oest amb el Senegal, a l'est i el sud-est amb Mali, al nord-est amb Algèria i al nord-oest amb el territori del Sàhara Occidental annexionat pel Marroc. A l'oest té una extensa costa banyada per l'oceà Atlàntic.

La capital i ciutat més poblada és Nouakchott, localitzada a la costa atlàntica.

[edita] Grups ètnics

A Mauritània viuen cinc grups ètnics: els moros blancs, els moros negres, els halpulaaren (tokeleur i fulani o peuls), els soninke o sarakole i los wolof (estos tres últimos grupos forman los llamados kewri). Els moros blancs exerceixen l'hegemònia política. Els moros negres són els antics esclaus negres dels moros blancs. El 1974 els moros negres van fundar l'asociació El Hor (Llibertat) però aviat els seus caps foren arrestats i exiliats (1979-90) i l'organització si be va subsistir, va perdre tota influència.

[edita] Història

Mauritània va néixer d'un regne berber, Mauretània, cap al segle III. La seva població descenia de l'Imperi de Ghana de l'antiguitat i era majoritàriament negra. L'arribada dels àrabs, però, els va sotmetre a l'esclavatge i va forçar-los a convertir a l'Islam fins al segle XVIII. La política estava en mans dels senyors locals, aliats amb clans guerrers pel control de la terra.

El colonialisme va portar els portuguesos, els holandesos i els francesos a terres mauritanes, a la recerca d'or i esclaus. Van ser aquests darrers qui es van establir, en la seva lluita per crear un imperi continu que trenqués l'hegemonia imperialsita anglesa al continent. Les fronteres definitives van traçars-se el 1904 amb un acord entre Espanya i França.

El país va independitzar-se el 1960. La segona meitat del segle XX va estar marcada per successius cops d'estat i el domini d'un partit únic, que no s'ha extingit malgrat la convocatòria oficial d'eleccions democràtiques des del 1991.

La vida política mauritana va estar dominada pel Parti du Rassamblement de Mauritanie (més tard Partit Popular de Mauritània, PPM) que va vèncer a les eleccions de 1959. El seu líder era [Mukthar Uld Dada] que va pujar a la presidència el 1960 i la va exercir durant 18 anys; la seva aventura sahariana, amb la lluita contra els sahrauís i les successives derrotes, va provocar la seva deposició per l'exèrcit el 1978 encapçalat per Uld Jaidala.

L'esclavatge havia estat abolit el 1905, i es va confirmar el 1960 però de fet va subsistir i fou altre cop abolida el 1980. El 1983 els grups negres (els kewri) van fundar les FLAM (Forces d'Alliberament Africanes de Mauritània) que inicialment pretenia crear un estat negre independent al sud de Mauritània; van fer diversos atacs des de Senegal especialment als darrers anys de la dècada dels vuitanta, però més tard van modificar els seus plantejaments i es van erigir en força democràtica contra el sistema.

El 1989 i 1990 el govern va deportar massivament als que anomenava senegalesos establerts a Mauritània però que en realitat eren en gran part kewris. Al mateix temps Senegal va expulsar als moros que vivien al país, principalment moros negres. El 1990 uns tres mil kewris foren detinguts a les principals ciutats mauritanes , incloent membres de les forces armades que foren acusats de planejar un cop d'estat; dotzenes de detinguts foren executats sense judici.

El 1991 el president Taya va decidir establir el multi partidisme, però no per això es van aturar les execucions i les detencions arbitraries; els responsables foren amnistiats el 1993. En aquest any uns seixanta mil kewris havien fugit al Senegal.

A les eleccions del 1994 va triomfar el governamental PRDS, però al sud del país va tenir molta força el opositor UFD (Unió de Forces Democràtiques) de base kewri. El 1995 es va establir una organització comuna de negres i moros blancs anomenada Acció pel Canvi, dirigida per l'antic secretari general de la UFD, Messaoud Ould Boulkheir.

A les eleccions de 1996 la UFD va perdre bastants escons en llocs on tradicionalment era majoria i el seu cap, Uld Dada, va acusar al govern de frau i es va retirar de la segona volta.

A les presidencials del 1997 l'oposició, agrupada en el Front Popular (format per la UFD, Acció pel Canvi, El Altala, Aliança pel Canvi i el Progrés, i la Unió per la Democràcia i el Progrés) va rebutjar participar, i Taya fou elegit president sense rival.

[edita] Geografia

És el 29è país més extens del món, amb una superfície de (1 030700 km²). El seu relleu està marcat pels terrenys plans i el desert del Sàhara (que ocupa tres quartes parts del país), que provoca contínues sequeres en una població que depén bàsicament de l'agricultura.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mauritània

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabwe ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.

Lliga Àrab
Algèria | Aràbia Saudita | Bahrain | Comores | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Iemen | Iraq | Jordània | Kuwait | Líban | Líbia | Marroc | Mauritània | Oman | Palestina | Qatar | Síria | Somàlia | Sudan | Tunísia

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Aquest article sobre l'Àfrica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.