Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Madagascar - Viquipèdia

Madagascar

De Viquipèdia

Republique de Madagascar
Repoblikan'i Madagasikara
Bandera de Madagascar Escut de Madagascar
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Tanindrazana, Fahafahana, Fahamarinana
(Patrie, liberté, honnêteté)
Localització deMadagascar
Idiomes oficials Francès i malgaix
Capital Antananarivo
18º 55' S, 47º 31' E
Ciutat més gran Antananarivo
Govern
President
Primer ministre
República
Marc Ravalomanana
Charles Rabemananjara
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

587.040 km² (45è)
0,9%
Població
 - Estimació 2004
 - Cens 1975
 - Densitat

17.501.871 (56è)
~ 17.501.871
31 hab/km² (142è)
Moneda Ariary (MGA)
Fus horari
 - Estiu (DST)
Ariary (UTC+3)
no (UTC+3)
Independència
de França
el 26 de juny de 1960
Himne nacional Ry Tanindrazanay malala ô
(Oh!, La nostra benvolguda pàtria)
Domini internet .mg
Codi telefònic +261
Gentilici Malgaix, malgaixa

Madagascar és una nació, un estat i una illa de l'Oceà Índic davant la costa sud-oriental de l'Àfrica a l'alçada de Moçambic. Està separada del continent pel canal de Moçambic. La capital és Antananarivo.

Madagascar és l'illa més gran de l'Àfrica i la quarta més gran del món, i degut al seu aïllament del continent, hi habiten moltes especies animals úniques.

[edita] Subdivisió administrativa

Madagascar se subdivideix en sis províncies:

Províncies de Madagascar
  1. Antananarivo
  2. Antsiranana
  3. Fianarantsoa
  4. Mahajanga
  5. Toamasina
  6. Provincia de Toliara

[edita] Demografia

[edita] Llengua

Tot i que el francès també n'és llengua oficial, Madasgacar té un idioma propi parlat per uns 10 milions de persones: el malgaix. Aquest idioma pertany a la família de llengües austronèsiques i no a cap dels grups de l'Àfrica, cosa que demostra el seu aïllament també en el terreny lingüístic.

Els primers documents s'escrivien usant l'alfabet de l'àrab, però més endavant es va adoptar l'alfabet llatí. Destaca la senzillesa de la seva gramàtica: no hi ha gènere, ni cas, ni nombre... Això propicia l'ambigüitat i la confusió entre noms i verbs.

Mapa de Madagascar
Mapa de Madagascar
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Madagascar


Estats de l'Àfrica
Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències: Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabwe Zimbabwe ·Dependències:França Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.


Àfrica Aquest article sobre l'Àfrica és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.




s. I

Primers colonitzadors Era uns colonitzadors que es van emportar el zebú ( buey con joraba tipico de Madagascar)i la seva cultura


s. IX

Madagascar era una potencia comercial important en el Oceà Índic Intercanviant els seus productes amb els pobles costaners del continent i amb els comerciants àrabs. D’aquestes relacions sorgien assentaments de poblacions d'aquests orígens, africans y àrabs.



s. XIX


Canvis de goven La illa es va posar sota el govern del regne de merina que va establir ela capital d'Antananarivo, el govern es va mantindré fins 1896, quan va ser vençut per les forces franceses que van fer de Madagascar part de la nova colònia francesa


1960

Independència de Madagascar En 1960 es va votar per primera vegada , el primer president va ser Philibert Tsirana dirigents del Partit Socialdemocrata (PSD)




Febrer de 1993



Els vots acaban Els vots acaben amb els 18 anys de govern de Didier Ratsiraka, sent el nou elegit president el professor de medicina, Albert Zafy, representat de la plataforma de la oposició CFV, qui forma un nou govern encargat de la Transmissió a la Tercera república 1916 Organitzacions secretas Els francessos vamn tindre problemes amb les organitzacions francessas pero el van poder controlar 1942 Francia pierde el control Les britànics la van ocupar per mitja de que Japó s’apoderes de Madagascar 1975 Cop d'estat Va haber un cop d'estat que va posar el govern en mans de el Capitán de Fragata Didier Ratsiraka, que va gobernar amb puny de ferro 1992 dermocracia Les forces populars el van fer designar la transició a un democràcia 2002 Guerra civil va arribar l'amenaça d'una guerra civil la societat i el excercit es va dividir en dos.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com