Etiòpia
De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Etiòpia (mitologia)». |
|
|||||
Lema nacional: - | |||||
Idiomes oficials | Amhàric | ||||
Capital | Addis Ababa |
||||
Ciutat més gran | Addis Ababa | ||||
Govern | Sistema multipartidista Girma Wolde-Giorgis Meles Zenawi |
||||
Superfície - Total - Aigua (%) |
1.127.127 km² (26è) 0.7% |
||||
Població - Estimació - Cens - - Densitat |
67.673.031 (16è 60.0/km²) - 60 hab/km² (103è) |
||||
Moneda | Birr (ETB ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) - (UTC-) |
||||
- - |
- | ||||
Himne nacional | Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia (Endavant, estimada mare Etiòpia) |
||||
Domini internet | .et | ||||
Codi telefònic | +251 |
||||
Gentilici | etiòpic, etiòpica (també etíop) | ||||
Etiòpia (en amhàric ኢትዮጵያ Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan.
El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.
La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.
Taula de continguts |
[edita] Història
Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles XIX i segle XX, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en que es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències col·lonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (1936–1941). Etiòpia, fins al segle XX, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.
El 17 de juliol 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.
El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que s'havia separat d'Etiòpia el 1992) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.
[edita] Política
[edita] Les minories a la constitució
L'article 47. 1 de la Constitució determina els kililoch (regions ètniques) membres de la Federació:
- Tigré
- Afar
- Amhara
- Oròmia
- Somalí
- Benishangul-Gumaz
- Pobles del Sud
- Pobles de Gambela
- Pobles de Harari
Les nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constitució a l'Estat dels Pobles del sud són:
|
|
|
|
|
L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins de Etiòpia.
La constitució també estableix el dret de secessió de Etiòpia, i ho regula de manera que encara que teòricament possible, el seu exercici és bastant improbable.
[edita] Geografia
El país es divideix en tres grans regions:
- Al Nord, el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3.500 metres (Ras Dashen, 4.620 m).
- Al Sud-est, l'altiplà gal·lasomali, inclinat cap al sud-est inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d'Ogaden; separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l'Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Gal·les, que, orientada de sud-oest a nord-est, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d'Abaya, i la vall de l'Awash.
- Al Nord, paral·lela a la mar Roja, s'estén la depressió desèrtica de Danakil. Malgrat ésser a la zona equatorial, el clima és càlid temperat, molt influït per l'altitud.
Al massís etiòpic neixen el Nil Blau, que alimenta el llac Tana, el més extens del país, i l'Atbara, els quals flueixen cap al N i s'ajunten al Nil Blanc al Sudan, i l'Omo, que desguassa al llac Turkana, a Kenya. A l'altiplà neix el Shebele, que aflueix cap a l'oceà Índic.
[edita] Clima i vegetació
A Addis Abeba la temperatura mitjana anual mínima de 16,1°C, i màxima de 29º. A les terres altes de l'W les precipitacions poden arribar als 2.500 mm, mentre que a les zones àrides (baixa vall de l'Awash, desert de Danakil, altiplà d'Ogaden) s'enregistren les precipitacions més baixes (fins a 50mm), a més de les temperatures més elevades. La vegetació, atesa la variació climàtica, és d'extensos prats i conreus clapejats de boscs (restes d'una massa forestal extensa, molt disminuïda per l'acció humana) a les muntanyes i d'estepa i sabana a les parts baixes.
[edita] Economia
La base de l'economia nacional és l'agricultura (que ocupa el 85% de la mà d'obra), essent el cafè el producte principal, sobretot el destinat a l'exportació. La guerra i la sequera periòdica contribueixen a mantenir Etiòpia a la pobresa. Posseeix reserves d'or i gas natural. Té una excessiva dependència de l'ajuda exterior, tant a nivell monetari com energètic (importació de petroli), fet que dificulta el seu progrés.
Una font d'ingressos creixent és el turisme. El país pot oferir paisatges de safari, restes històriques i un clima agradable.
[edita] Vegeu també
- Injera (pa típic d'Etiòpia)