ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Etiòpia - Viquipèdia

Etiòpia

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Etiòpia (mitologia)».


Ityop'iya Federalawi Demokrasiyawi Ripeblik
የኢትዮጵያ ፈደራላዊ ዲሞክራሲያዊ ሪፐብሊክ
Bandera d'Etiòpia Escut d'Etiòpia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: -
Localització d'Etiòpia
Idiomes oficials Amhàric
Capital Addis Ababa
Ciutat més gran Addis Ababa
Govern Sistema multipartidista
Girma Wolde-Giorgis
Meles Zenawi
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

1.127.127 km² (26è)
0.7%
Població
 - Estimació
 - Cens -
 - Densitat

67.673.031 (16è
60.0/km²
)
-
60 hab/km² (103è)
Moneda Birr (ETB)
Fus horari
 - Estiu (DST)
(UTC+3)
- (UTC-)
-
-
-
Himne nacional Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia
(Endavant, estimada mare Etiòpia)
Domini internet .et
Codi telefònic +251
Gentilici etiòpic, etiòpica (també etíop)
Mapa d'Etiòpia
Mapa d'Etiòpia

Etiòpia (en amhàric ኢትዮጵያ Ityopp'ya) és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan.

El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.

La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.

Taula de continguts

[edita] Història

Haile Selassie emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974
Haile Selassie emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974

Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles XIX i segle XX, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en que es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències col·lonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (19361941). Etiòpia, fins al segle XX, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.

El 17 de juliol 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.

El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que s'havia separat d'Etiòpia el 1992) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.

[edita] Política

[edita] Les minories a la constitució

L'article 47. 1 de la Constitució determina els kililoch (regions ètniques) membres de la Federació:

Les nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constitució a l'Estat dels Pobles del sud són:

  • Airde
  • Alaba
  • Arbore
  • Bencho
  • Besketo Burji
  • Bodi
  • Busa
  • Dawro
  • Digue'm
  • Disenech
  • Dizi
  • Daina
  • Gaweda
  • Gedeo
  • Gidole
  • Gnangatamo
  • Gobeze
  • Gofa
  • Gurage Gidicha
  • Hadiya
  • Hamer
  • Kembata Keficho
  • Konso
  • Konta
  • Kore (Amaro)
  • Male
  • Melon
  • Mursi
  • Minit
  • Nao
  • Ori
  • Surma
  • Sidama
  • Shekoch Sheko
  • Tenbaro Chara
  • Tsemai
  • Wolaita
  • Zeise
  • Zelman Yem.

L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins de Etiòpia.

La constitució també estableix el dret de secessió de Etiòpia, i ho regula de manera que encara que teòricament possible, el seu exercici és bastant improbable.

[edita] Geografia

El massís etiòpic
El massís etiòpic
El llac Tana
El llac Tana

El país es divideix en tres grans regions:

  • Al Nord, el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3.500 metres (Ras Dashen, 4.620 m).
  • Al Sud-est, l'altiplà gal·lasomali, inclinat cap al sud-est inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d'Ogaden; separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l'Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Gal·les, que, orientada de sud-oest a nord-est, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d'Abaya, i la vall de l'Awash.
  • Al Nord, paral·lela a la mar Roja, s'estén la depressió desèrtica de Danakil. Malgrat ésser a la zona equatorial, el clima és càlid temperat, molt influït per l'altitud.

Al massís etiòpic neixen el Nil Blau, que alimenta el llac Tana, el més extens del país, i l'Atbara, els quals flueixen cap al N i s'ajunten al Nil Blanc al Sudan, i l'Omo, que desguassa al llac Turkana, a Kenya. A l'altiplà neix el Shebele, que aflueix cap a l'oceà Índic.

[edita] Clima i vegetació

A Addis Abeba la temperatura mitjana anual mínima de 16,1°C, i màxima de 29º. A les terres altes de l'W les precipitacions poden arribar als 2.500 mm, mentre que a les zones àrides (baixa vall de l'Awash, desert de Danakil, altiplà d'Ogaden) s'enregistren les precipitacions més baixes (fins a 50mm), a més de les temperatures més elevades. La vegetació, atesa la variació climàtica, és d'extensos prats i conreus clapejats de boscs (restes d'una massa forestal extensa, molt disminuïda per l'acció humana) a les muntanyes i d'estepa i sabana a les parts baixes.

[edita] Economia

La base de l'economia nacional és l'agricultura (que ocupa el 85% de la mà d'obra), essent el cafè el producte principal, sobretot el destinat a l'exportació. La guerra i la sequera periòdica contribueixen a mantenir Etiòpia a la pobresa. Posseeix reserves d'or i gas natural. Té una excessiva dependència de l'ajuda exterior, tant a nivell monetari com energètic (importació de petroli), fet que dificulta el seu progrés.

Una font d'ingressos creixent és el turisme. El país pot oferir paisatges de safari, restes històriques i un clima agradable.

[edita] Vegeu també

  • Injera (pa típic d'Etiòpia)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Etiòpia


Estats de l'Àfrica
Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències: Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabwe Zimbabwe ·Dependències:França Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.
En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -