Haile Selassie

De Viquipèdia

Haile Selassie

Haile Selassie I d'Etiòpia, Edjerco (Hararge), 23 de juliol de 1892 - Addis Abeba, 27 d'agost de 1975) va ser el darrer emperador d'Etiòpia, governant des de 1930 fins als 1974, quan fou destituït el setembre del 1974, acusat de corrupció i de tirania^[1]. És reconegut també com a Déu fet home, el Senyor, entre els membres del moviment rastafari.

De fet governà en dos períodes diferents:

Entre 1916 i 1936, que ho feu com a regent de l'emperadriu Judit, tia seva; el 1928 assumí el títol de negus.
El 1930 fou coronat emperador. Amb l'ocupació italiana s'exilià a Londres i recuperà el tron amb l'ajut britànic el 1941, que ja no abandonà fins al 1974.

[edita] Biografia

Nascut amb el nom de Tafari Makonnen, fill del Ran Makonnen Woldemikael Gudessa, governador d'Harar, i de la weyziro ("dama") Yeshimebet Ali Abajifar. Descendia de la casa imperial per línia paternal, més concretament de la seva àvia, la princesa Tenagnework Sahle Selassie, tia de l'emperador Menelik II. Entre els etíops se'l va conèixer com Janhoy, Talaqu Meri, Abba Tekel i Cuak (L'ós Lancieri).

L'emperadriu Zewditu el va coronar negus el 1928. Després de la mort d'aquesta, va ser proclamat i coronat Neguse Negest ze-'Ityopp'ya ("Rei de Reis d'Etiòpia") el 2 de novembre de 1930 en un acte a què van assistir representants de 12 països estrangers, incloent el príncep Henry, duc de Gloucester (fill de Jordi V i germà d'Eduard VIII i Jordi VI) i al mariscal francès Franchet d'Esperey. El 1936 va ser expulsat del seu país pels invasors italians, i es va reinstal·lar a Anglaterra, a la ciutat de Bath. Amb el suport del Regne Unit va aconseguir recuperar el seu tron el 1941. Després que un cop d'Estat fracassés el 1960 mentres estava a Rio de Janeiro el 1974 va ser deposat per un altre cop d'estat marxista, aquesta vegada reeixit. El nou home fort d'Etiòpia, Mengistu, el va fer assassinar el 27 d'agost de 1975.

[edita] Llegat polític

Obtingué l'ingrés d'Etiòpia a la Societat de Nacions (1923), abolí l'esclavitud (1924), promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders de l'estat (1931) i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país (1935). Modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme.

[edita] El culte rastafari

Els rastes van començar a adorar-ho en els anys trenta, és a dir poc temps després que fos coronat, i al principi, només a l'illa de Jamaica. El 21 d'abril de 1966 va visitar l'illa i va ser rebut per milers de rastes. Més tard el famós músic Bob Marley va afirmar que era Déu a la terra, difonent, a una major audiència, la teoria de la seva divinitat fins a la seva mort el 1981. Des de llavors el moviment rastafari continua creixent lentament, i és bé conegut a gairebé tot el món. S'estima que hi ha un milió de rastes al món.