Mariano Rajoy Brey
De Viquipèdia
| Mariano Rajoy | |
 |
|
| Vicepresident Primer | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 28 d'abril de 2000 – 3 de setembre de 2003 | |
| Precedit per | Francisco Álvarez-Cascos |
| Succeït per | Rodrigo Rato Figaredo |
| Naixement | 27 de març de 1955 Santiago de Compostel·la (Galícia) |
| Partit polític | PP |
| Professió | Registrador de la Propietat |
| Parella | Elvira Fernández |
Mariano Rajoy Brey ( Santiago de Compostel·la, Galícia 1955 ) és un polític espanyol, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i actual líder de l'oposició al Congrés de Diputats.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va neixer el 27 de març de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, nét d'un dels redactors de l'Estatut de Galícia de 1936 que va ser apartat de la docència universitària per la dictadura franquista fins a l'inici de la dècada del 1950 i fill del President de l'Audiència Provincial de Pontevedra, ciutat on va créixer.
Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la qual es va llicenciar. Posteriorment aconseguí esdevenir funcionari de l'Estat al guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.
[edita] Política gallega (1981-1991)
Afiliat a Aliança Popular (AP) va ser escollit diputat al Parlament de Galícia en les primeres eleccions autonòmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 director general de Relacions Institucions de la Xunta de Galícia.
En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat,, regidor de l'Ajuntament de Pontevedra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Diputació Provincial de Pontevedra, ocupant aquest càrrec fins el juliol de 1991.
En les eleccions generals del dia 22 de juny de 1986, va obtenir un escó al Congrés de Diputats com a cap de llista per la província de Pontevedra, encara que va renunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galícia després de la dimissió de Xosé Luis Barreiro i la resta dels consellers, càrrec que ocuparia fins a finals de setembre de 1987.
En el congrés extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliança Popular a Galícia.
Al gener de 1989 Aliança Popular es va refundar creant un nou partit, el Partit Popular (PP) sent nomenat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comitè Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993.
El 4 de setembre de 1989 José María Aznar, fins en aquell moment President de Castella i Lleó), va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del propi Fraga i a l'abril de 1990, Aznar es va convertir en president del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executiva Nacional i sotssecretari general del PP. Després de les eleccions autonòmiques de 1989 va ser novament escollit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissió de Control Parlamentari de RTVE".
[edita] Política espanyola (1989-2004)
En les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va consolidar com a primera força de l'oposició i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Pontevedra.
En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va vèncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalició Canària i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu escó al Congrés, després d'haver dirigit aquesta reeixida campanya electoral. En la formació del primer govern d'Aznar Rajoy fou nomenat Ministre d'Administracions Públiques, per la qual aprovà la Llei d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE).
Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu càrrec a Ángel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre al capdavant del Ministeri d'Educació i Cultura, càrrec des del qual aprovà nous plans d'estudi de la Formació Professional.
En les eleccions generals de 2000 Rajoy fou novament l'escollit per dirigir la campanya electoral, eleccions en les quals el Partit Popular va aconseguir obtenir la majoria absoluta enfront del PSOE liderat per Joaquín Almunia aconseguint 10.321.178 vots, la xifra de sufragis més alta fins al moment aconseguida per un partit polític. En la formació del segon govern d'Aznar Rajoy fou nomenat Vicepresident Primer i Ministre de la Presidència.
Al febrer de 2001, després de la fallida treva d'ETA de 1999, va ser nomenat Ministre de l'Interior en substitució de Jaime Mayor Oreja, candidat a lehendakari en les eleccions autonòmiques al País Basc. Com responsable d'aquest ministeri va impulsar la política antiterrorista contra ETA, el Govern va aprovar el projecte de llei d'associació (juny de 2001), es va aprovar el Reglament que desenvolupava la llei d'Estrangeria (juliol de 2001) i l'avantprojecte de Llei de Prevenció del Consum Indegut de Begudes Alcohòliques (maig de 2002).
Al gener de 2002 va ser reelegit sotssecretari general del partit en el XIVè Congrés i al juliol Rajoy va cessar com a Ministre d'Interior, sent substituït per Ángel Acebes per assumir la cartera de Portaveu del Govern i, novament, la del Ministeri de la Presidència. Com a portaveu va haver d'afrontar al desastres del Prestige i el suport incondicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasió de l'Iraq de 2003.
El 30 d'agost de 2003 va deixar els càrrecs anteriors al ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIVè Congrés del Partit Popular.
En les eleccions generals realitzades el març de 2004, just després dels atemptats de l'11 de març a Madrid i els posteriors successos derivats dels mateixos, fou derrotat per líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero per una diferència de gairebé 1.300.000 vots respecte del PP.
[edita] Líder de l'oposició (2004-actualitat)
Mariano Rajoy ocupa actualment la Presidència del Partit Popular, primer partit de l'oposició.
Les seves crítiques al govern actual s'han centrat en la derogació de plans de l'executiu anterior com són el Pla Hidrològic Nacional i la LOCE; en la política exterior, principalment respecte a la relació amb els Estats Units d'Amèrica després de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; en la política immigratòria; en l'aprovació de la denominació de les unions homosexuals com a matrimoni i en les reformes estatutàries, especialment la catalana, encara que també en l'andalusa i la gallega. Segons Rajoy, la reforma de l'estatut de Catalunya constitueix un canvi encobert de l'Estat de les Autonomies cap a un model confederal i insolidari, que podria arribar a posar en perill la pròpia unitat d'Espanya. A més argumenta que aquesta reforma faria necessària, prèviament, la reforma de la Constitució Espanyola, fet que necessitaria per a la seva execució de l'aprovació en referèndum de tots els espanyols.
Respecte al procés de pau obert arran de l'alt el foc permanent declarat per l'organització terrorista ETA el 2006 (i finalitzat el 2007), ha mantingut una actitud obertament crítica i d'oposició a la tasca del Govern i de la majoria de partits de l'oposició, ja que no creu en la voluntat d'ETA de deixar les armes.
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
Viquidites. |
 |
[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies]. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Mariano Rajoy al Portal del Patit Popular
- (català) (castellà) Entrevista a "La Nit al Dia"
| Precedit per: Joan Lerma Blasco |
Ministre d'Administracions Públiques 1996 – 1999 |
Succeït per: Ángel Acebes Paniagua |
| Precedit per: Esperanza Aguirre |
Ministre d'Educació i Cultura 1999 – 2000 |
Succeït per: Pilar del Castillo Vera |
| Precedit per: Francisco Álvarez-Cascos |
Vicepresident Primer 2000 – 2003 |
Succeït per: Rodrigo Rato Figaredo |
| Precedit per: Francisco Álvarez-Cascos |
Ministre de la Presidència 2000 – 2001 |
Succeït per: Juan José Lucas Giménez |
| Precedit per: Jaime Mayor Oreja |
Ministre de l'Interior 2001 – 2002 |
Succeït per: Ángel Acebes Paniagua |
| Precedit per: Juan José Lucas Giménez |
Ministre de la Presidència 2002 – 2003 |
Succeït per: Javier Arenas Bocanegra |
| Precedit per: Pío Cabanillas Alonso |
Ministre Portaveu del Govern 2002 – 2003 |
Succeït per: Eduardo Zaplana |
| Precedit per: José María Aznar López |
President del Partit Popular 2004 – actualitat |
Succeït per: en el càrrec |
