Homosexualitat

De Viquipèdia

Home romà amb un jove adolescent, tenint relacions sexuals

Des que es va crear el terme, la paraula homosexualitat ha adquirit múltiples significats. En el sentit original, es refereix a l'orientació sexual caracteritzada per una atracció estètica duradora, l'amor romàntic o el desig exclusiu per una persona del mateix sexe. També es pot referir a la manifestació d'aquesta orientació en la identitat encara que no sigui reflectida en el seu comportament sexual. Finalment es pot referir a les relacions sexuals entre dos persones del mateix sexe, sense importar quina sigui llur orientació sexual, llur identificació sexual, o llur identitat de gènere.

L'homosexualitat sovint és contrastada amb la heterosexualitat i la bisexualitat. Els antropòlegs han proposat tres formes de relacions homosexuals: igualitària, estructurada d'acord amb el gènere, i estructurada d'acord amb l'edat. D'aquestes, una és la forma dominant d'una societat en un temps o època determinada. Atès que hi ha components biològics, històrics i psicològics en el sexe i gènere, no hi ha cap descripció única per a totes les persones.

La religió sovint parla de les relacions entre persones del mateix sexe, un tema que ha estat debatut en les polítiques religioses modernes. Les escriptures de les religions monoteistes han condemnat tradicionalment alguns dels seus aspectes, encara que moltes denominacions i grups d'aquestes religions ara i en el passat han tingut un punt de vista diferent. Les primeres lleis sobre les relacions entre persones del mateix sexe que es van registrar en el món eren religioses: en l'antiga Grècia, la religió grega consagrava l'amor eròtic pedagògic, el qual era simbolitzat per l'amor entre Zeus i Ganimedes i en altres mites similars. En el judaisme antic, va ser la primera a incloure una prohibició de les relacions sexuals entre homes, d'acord amb la Torà. Abans de la difusió del cristianisme i de l'islam, la majoria de les religions d'aleshores no feien cap distinció entre les relacions homosexuals i heterosexuals.

La majoria del estats del món no impedeixen el sexe consensual entre persones no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idèntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Unes altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals. En algunes legislacions les persones que tinguin relacions físiques amb altres del mateix sexe són subjectes a diverses sancions i fins i tot a la pena capital en algunes regions fonamentalistes islàmiques. Però, no sempre s'apliquen les diverses lleis dels estats.

Tot i que avui s'utilitza de manera generalitzada, és convenient assenyalar que l'existència de la categoria homosexual per si mateixa, aplicada a les persones, és objecte de controvèrsia des de diferents punts ideològics. Els corrents integristes neguen l'existència de persones homosexuals però reconeixen les pràctiques homosexuals, etc.

Taula de continguts

1 Etimologia i altres termes
2 Estudis acadèmics
3 Homosexualitat en la història i les civilitzacions
4 Legislació
5 Articles relacionats
6 Enllaços externs

[edita] Etimologia i altres termes

La paraula homosexual significa literalment "mateix sexe" i prové de la paraula híbrida del prefix grec homo (mateix) i de l'arrel llatina sex-. Es va utilitzar per primera vegada en una publicació alemanya anònima de 1869, escrita per l'hongarès Karl-Maria Kertbeny en un pamflet que donava suport a la revocació de les lleis contra la "sodomia" a Prússia. Va ser inclosa a Psychopathia Sexualis (1886), un estudi de Richard von Krafft-Ebing sobre el que en aquella època es considerava una desviació sexual.

El terme homosexual, ara per ara, es pot utilitzar com a substantiu o adjectiu per descriure les persones així com la seva orientació sexual, la seva història sexual, o l'auto-adscripció o identificació sexual. Atès que la homosexualitat posa una forta èmfasi en la sexualitat, no s'ha d'utilitzar en contexts no sexuals. Algunes persones, però, consideren que el terme és molt "clínic" o "deshumanitzant". Aquest sentiment va sorgir quan l'homosexualitat encara era classificada com una malaltia mental. Com a resultat d'aquest sentiment es prefereixen els termes "gai" i "lesbiana". El terme gai (usat com a substantiu i adjectiu) fa referència a l'homosexualitat masculina, tot i que per influència de l'anglès és freqüent veure'l usat com a sinònim d'homosexual, tant per a homes com per a dones. L'homosexualitat femenina és coneguda com a lesbianisme. L'adjectiu corresponent és lèsbic, terme que deriva del nom de l'illa de Lesbos, on la poetessa grega Safo ensenyava poesia, música i d'altres arts, a noies per les que sentia una atracció sexual.

[edita] Estudis acadèmics

La manifestació de l'orientació sexual està subjecta a la variabilitat. Per tant, ha estat comú que les persones homosexuals en les societats heteronormatives estimin, es casin i tinguin fills amb persones del sexe oposat, una pràctica comuna per raons principalment socials en les societats que rebutjaven les relacions homosexuals, i per amagar l'orientació sexual. La situació oposada va ocórrer en societats homonormatives en què els homes es sentien principalment atrets al sexe oposat, però tenien relacions homosexuals prescrites per llur cultura. Ambdues adaptacions són formes de comportament sexual de situació. Una altra manifestació, i més comuna, del comportament sexual de situació, és el sorgiment d'actes homosexuals a les presons.

[edita] Antropologia

Nombrosos investigadors que estudien la construcció social de les relacions entre persones del mateix sexe han suggerit que el concepte d'homosexualitat s'hauria d'explicar com a concepte d'"homosexualitats". Diuen que les relacions homosexuals han estat i segueixen sent organitzades de maneres categòricament distintes per les societats de diferents regions. Aquestes variacions han estat agrupades per l'antropòleg Stephen O. Murray en tres formes d'associació:

Igualitària: dues persones de qualsevol edat. A més a més, ambdues ocupen el mateix paper socialment acceptat com a heterosexuals. Aquest tipus d'associació és l'actual de la societat occidental.
Estructurada per gènere: cadascú ocupa un paper de gènere diferent. Aquest tipus d'associació és comuna a l'Orient Mitjà i l'Àsia.
Estructurada per edat: dues persones de diferents edats, sovint un adolescent i un adult. Aquest tipus d'associació era comuna durant la Grècia Antiga, i practicada també pels samurai, i a la Xina.

En les formes d'estructura per gènere o per edat, sovint un membre ocupa el paper "passiu" i l'altre el paper "actiu". Entre homes, el paper passiu significa ser el receptor de semen (per mitjà de la fel·lació o el sexe anal; en algunes cultures del Pacífic la recepció de semen era indispensable per a rebre "força" i "vida").

Alguns antropòlegs argumenten l'existència d'un quart tipus d'homosexualitat, l'homosexualitat estructurada per classe social, però molts acadèmics creuen que aquesta no és independent de la resta de les formes.

Usualment, en una societat en particular, una forma d'homosexualitat és predominant, encara que les altres coexisteixin. L'historiador Rictor Norton assenyala que a la Grècia Antiga les relacions igualitàries coexistien (encara que amb menys privilegis) amb la institució de la pederàstia. La homosexualitat igualitària s'està convertint en la principal forma practicada al món occidental.

[edita] Hipòtesis biològiques

[edita] Teoria hormonal prenatal

Una hipòtesi recent de la formació de l'orientació sexual és la teoria hormonal prenatal. Aquesta diu que l'exposició prenatal d'un fetus a determinats nivells de les hormones circulants del cos de la mare determinen l'orientació sexual. No obstant això, aquesta determinació ha d'incloure el concepte de subjectivitat genètica. Els estudis entre bessons recolzen la teoria amb una raó de concordança elevada entre bessons idèntics que comparteixen el 100% de llur material genètic. Els bessons fraternals i els germans nascuts en temps diferents només comparteixen el 50% de llur material genètic (en terme mitjà) i la probabilitat que siguin ambdós homosexuals és menor.

[edita] Diferències psicològiques

Alguns grups de psicòlegs, principalment als Estats Units han declarat que les tendències homosexuals són apreses, i que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves tendències. La majoria, encara que no tots, dels psicòlegs que promouen aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "teràpia reparativa", també professen la fe cristiana. No obstant això, uns altres psicòlegs no accepten aquesta teoria, donant evidència de que el tractament pot ocasionar danys psicològics, i per tant la majoria de les organitzacions mèdiques no l'han acceptada.

[edita] Resultat de modificacions no genètiques

Hi ha un debat considerable sobre els factors que produeixen l'orientació sexual en els humans, si aquesta no és produïda genèticament des de la concepció. Algunes de les propostes inclouen l'exposició del fetus a certes hormones (o nivells d'aquestes), com s'ha esmentat abans. Freud, i uns altres psicòlegs, particularment aquells de les tradicions psicoanalítiques i del desenvolupament, han proposat que les experiències formatives de la infantesa són claus en la formació de l'orientació sexual. Com a exemple, Freud creia que tots els adolescents humans són predominantment homosexuals i transicionen cap a l'heterosexualitat durant l'adultesa; Freud creia que aquells que romanien dins l'homosexualitat durant l'adultesa havien experimentat un esdeveniment traumàtic que havia aturat el seu desenvolupament sexual. No obstant, creia que tots els adults, fins i tot els que s'havien desenvolupat "sanament", encara conservaven una homosexualitat latent en diversos graus. El consens mèdic i científic modern és que els factors biològics —siguin genètics o adquirits dins de l'úter— produeixen experiències característicament homosexuals (com ara comportament atípic), o que contribueixen en la formació de l'orientació sexual.

[edita] Homosexualitat en la història i les civilitzacions

Gerro amb una representació de dos homes fent sexe intercrural

Els costums sexuals han variat força amb el pas del temps, i de regió a regió. Aquestes i l'orientació de diversos personatges precontemporanis encara són estudiats. La cultura "gai" occidental moderna, producte de la psicologia del segle XIX i dels anys posteriors a l'alliberament homosexual post-Stonewall, és una manifestació nova de l'amor entre persones del mateix sexe. Per tant, no és l'estàndard, si es vol estudiar i entendre les concepcions i opinions històriques sobre el sexe entre persones del mateix sexe.

Els acadèmics accepten que personatges històrics importants com ara Sòcrates, Alexandre el Gran, Miquel Àngel, Donatello, Christopher Marlowe i Lord Byron tenien relacions, també o únicament, amb uns altres homes. Sovint han estat catalogats amb els termes "gai" o "bisexual", però això seria una introducció anacrònica d'una construcció social moderna de la sexualitat que no existia aleshores. Les variacions dels estàndards moderns de la bellesa, els papers socials, les posicions sexuals, i les disparitats d'edat, eren tan diferents que les projeccions modernes no tenen cap significat per als personatges històrics.

La majoria de la recerca sobre l'homosexualitat històrica no utilitza la dicotomia polar entre l'homosexualitat i l'heterosexualitat, ja que és una concepció moderna. L'argument que s'utilitza és que cap persona de l'antiguitat va experimentar l'homosexualitat com una forma de sexualitat exclusiva, permanent i/o definida. D'altres, però, han criticat aquest argument citant Plató, que sembla indicar l'existència de l'homosexualitat exclusiva.

[edita] Amèrica

Dansa de celebració de l'individu de dos esperits

En la societat dels amerindis nord-americans l'homosexualitat estava centrada en la figura de l'individu de "dos esperits". Aquestes persones sembla que eren reconegudes per la majoria de les tribus, cadascuna de les quals tenia un terme particular per parlar-ne. Usualment, els individus de dos esperits eren reconeguts des de la infantesa i els pares tenien l'elecció d'escollir-ne el camí, i si el nen acceptava, era criat de la manera necessària, aprenent els costums del gènere que havia seleccionat. Els individus de dos esperits eren normalment xamans o es creia que tenien poders especials que no tenien els xamans ordinaris.

[edita] Àsia

Homosexualitat japonesa

Les relacions homosexuals a la Xina, conegudes com "el plaer del préssec mossegat" o el "costum del sud" van ser registrades des del 600 aC. Aquests eufemismes s'utilitzaven per descriure l'activitat, però no pas la identitat. Aquestes relacions estaven caracteritzades per les diferències en l'edat i la posició social dels participants.

L'homosexualitat al Japó, coneguda com a shudo o nanshoku, termes amb influència de la literatura xinesa, ha estat documentada per milers d'anys com a element integral de la vida monàstica budista i de la tradició dels samurais. Aquesta cultura d'amor entre persones del mateix sexe va produir tradicions de pintura i literatura que documentaven i celebraven aquestes relacions.

De manera similar, a Tailàndia, els kathoey han estat part de la societat del país per molts segles, i llurs reis tenien amants d'ambdós sexes. Els kathoey eren homes que es vestien com a dones i eren acceptats per la societat.

[edita] Europa

Els documents occidentals més antics (siguin obres literàries, objectes d'art o materials mitogràfics) que mostren relacions homosexuals provenen de l'Antiga Grècia. Ens ensenyen un món en què les relacions amb dones i amb homes joves eren el fonament essencial de la vida amorosa d'un home. Les relacions homosexuals eren una institució social construïda al llarg del temps i que s'estenia d'una ciutat cap a una altra. Aquesta pràctica, un sistema de relacions entre un home adult i un adolescent abans de la majoria d'edat, eren valorades pels seus beneficis pedagògics i com a control poblacional, encara que ocasionalment es deia que causava desordre. Plató va lloar-ne els beneficis en els seus primers escrits, però més tard va proposar la prohibició.

L'emperador romà Teodosi va decretar una llei el 6 d'agost del 390 que condemnava els homosexuals passius a ser cremats en una foguera. Justinià I, a la fi del seu regnat, va incloure els homosexuals actius en aquesta llei (el 558) argumentat que aquesta conducta duria la destrucció de les ciutats per la "ira de Déu".

[edita] Legislació

Sense informació

Homosexualitat legal

Matrimoni homosexual

Unió civil

Sense unió civil

Reconeixement dels contractes civils internacionals

Homosexualitat il·legal

Pena mínima

Pena important

Cadena perpètua

Pena de mort

En la majoria dels països desenvolupats, les relacions homosexuals són acceptades i tenen alguna protecció legal. Alguns estats han establert estructures formals per a confirmar les relacions legals (anomenades "unió civil", "societat" o simplement "matrimoni"). No obstant això, en diversos països en vies de desenvolupament no s'accepta socialment per raons culturals o religioses, i fins i tot la legislació prohibeix l'activitat homosexual amb diverses penalitats, des de vida en presó fins a la pena capital.

Els Països Baixos foren el primer Estat a reconèixer el matrimoni homosexual. En l'actualitat, el següents estats reconeixen el matrimoni homosexual:

La unió civil entre parelles del mateix sexe en tot l'Estat s'ha aprovat a Alemanya, Andorra, Colòmbia, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Finlàndia, França, Hongria, Islàndia, Israel (vegeu Homosexualitat a Israel), Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia, Suïssa i l'Uruguai; i en algunes regions d'Argentina, Austràlia, el Brasil, els Estats Units i Mèxic.