Prestige
De Viquipèdia
El Prestige fou el petrolier monocasc carregat amb 77.000 tones de fuel que s'enfonsà en novembre de l'any 2002 enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, tenint especial incidència a Galícia.
Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la intenció que s'enfonsés en alta mar.[1]
El 13 de novembre de 2002, un dels tancs del vaixell va explotar durant una tempesta a Galícia. Es van vessar 63.000 tones de fuel-oil en l'incident. El capità grec del Prestige, Apostolos Mangouras, va ser detingut i acusat de no cooperar amb els equips de salvament durant el naufragi i de danyar el medi ambient.
El 19 de novembre el vaixell es va partir en dos a les 8 del matí, enfonsant-se a una profunditat de 3850 m. El petrolier, que estava a uns 250 Km de la costa espanyola, va provocar les primeres taques negres en la costa.
El president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, va assegurar que l'enfonsament no tindria efectes sobre el medi ambient. El 10 de desembre el president del Govern, José María Aznar, va dir que l'executiu havia comès errors d'apreciació.
La part afectada de la costa no només té una importància ecològica (com és el cas de les Ries Baixes), sinó també posseïx una notable indústria pesquera. El 2 de gener de 2003, les taques de combustible estaven a 50 quilòmetres de la costa. El Primer Ministre francès va prometre 50 milions d'euros per a la neteja. Des del desastre, els petroliers similars al Prestige han estat apartats de la costa francesa i espanyola.
El 12 de desembre de 2003 el Consell de Ministres d'Espanya va acordar l'extracció del combustible del Prestige mitjançant un sistema de llançadores, també denominat "extracció per gravetat". El sistema consisteix a perforar el casc obrint una obertura de 70 cm de diàmetre per a instal·lar un sistema de doble vàlvula que reguli la sortida del combustible. S'acobla una llançadora d'alumini que es va omplint de combustible (fins a 300 m³) per a després dur-la fins a uns 40 m de la superfície i traslladar el combustible a un vaixell el Polar Prince mitjançant una canonada, tota l'operació trigava entre 6 i 12 hores, segons les condicions del mar i es va repetir 51 vegades. Això va ser factible atès que la densitat del fuel del Prestige s'acostava a 1,00 quilograms per litre i la del mar a 1,03 quilograms per litre en superfície. Més tard l'hidrocarbur es transferia al petrolier Odín.
El cost total està al voltant dels 99,3 milions d'euros.
L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar un allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec (ambdós en mans del Partit Popular en aquell moment) i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma Nunca Máis; i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).
