Comarques de Catalunya

De Viquipèdia

L'actual divisió de la Comunitat Autònoma de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial.

Taula de continguts 1 Història 2 Llista de comarques 2.1 Convencions 2.2 Comarques actuals 2.3 Revisió comarcal 3 Propostes i reivindicacions 4 Referències 5 Vegeu també

[edita] Història

Els romans van anomenar civitates als principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir els bisbats al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (Barcelonès), Emporiae (Empordà), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

La Reconquesta va portar un règim feudal amb un dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».^[1]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com alternativa una organització en comarques naturals. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».^[2].

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base político-administrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.^[2]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vice-president. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990.

[edita] Llista de comarques

[edita] Convencions

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta. ^[3] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.^[4]

[edita] Comarques actuals

Comarca	Codi	Habitants	Superfície (km2)	Capital
l'Alt Camp	AC	42.586	538,01	Valls
l'Alt Empordà	AE	129.158	1 357,53	Figueres
l'Alt Penedès	AP	98.856	592,77	Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell	AU	21.566	1 447,48	La Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça	AG	4.123	426,86	El Pont de Suert
l'Anoia	AI	111.655	866,28	Igualada
el Bages	BG	176.846	1 295,08	Manresa
el Baix Camp	BC	180.196	697,07	Reus
el Baix Ebre	BB	78.590	1 002,72	Tortosa
el Baix Empordà	BM	126.450	701,69	La Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat	BT	771.516	485,70	Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès	BP	90.891	296,24	El Vendrell
la Baixa Cerdanya	CD	17.744	546,57	Puigcerdà
el Barcelonès	BR	2.212.658	144,72	Barcelona
el Berguedà	BD	40.479	1 184,89	Berga
la Conca de Barberà	CB	20.714	650,24	Montblanc
el Garraf	GF	136.328	185,28	Vilanova i la Geltrú
les Garrigues	GG	19.979	797,61	Les Borges Blanques
la Garrotxa	GX	53.507	735,39	Olot
el Gironès	GN	169.624	575,40	Girona
el Maresme	MM	414.081	398,91	Mataró
el Montsià	MT	67.834	735,37	Amposta
la Noguera	NG	38.596	1 784,06	Balaguer
Osona	OS	147.138	1 260,12	Vic
el Pallars Jussà	PJ	13.467	1 343,08	Tremp
el Pallars Sobirà	PS	7.191	1 377,92	Sort
el Pla de l'Estany	PE	28.893	262,83	Banyoles
el Pla d'Urgell	PU	34.976	305,13	Mollerussa
el Priorat	PR	9.785	498,60	Falset
la Ribera d'Ebre	RE	23.319	827,31	Móra d'Ebre
el Ripollès	RI	26.576	956,24	Ripoll
la Segarra	SR	21.703	722,67	Cervera
el Segrià	SI	190.558	1 396,65	Lleida
la Selva	SV	157.674	995,11	Santa Coloma de Farners
el Solsonès	SL	13.401	1 001,21	Solsona
el Tarragonès	TR	231.161	318,86	Tarragona
la Terra Alta	TT	12.719	743,36	Gandesa
l'Urgell	UR	35.015	579,73	Tàrrega
la Vall d'Aran	VN	9.815	633,60	Vielha
el Vallès Occidental	VC	845.942	583,17	Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental	VR	377.198	850,99	Granollers

[edita] Revisió comarcal

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis^[5]:

Municipi	Comarca anterior	Comarca actual
Alfarràs	Noguera	Segrià
Arbolí	Priorat	Baix Camp
Bonastre	Tarragonès	Baix Penedès
Caldes de Montbui	Vallès Occidental	Vallès Oriental
Castellet i la Gornal	Garraf	Alt Penedès
Esplugues de Llobregat	Barcelonès	Baix Llobregat
Els Garidells	Tarragonès	Alt Camp
Masllorenç	Alt Camp	Baix Penedès
La Molsosa	Anoia	Solsonès
Montesquiu	Ripollès	Osona
Montornès de Segarra	Urgell	Segarra
Olesa de Bonesvalls	Garraf	Alt Penedès
La Portella	Noguera	Segrià
Sant Jaume d'Enveja	Baix Ebre	Montsià
Sant Just Desvern	Barcelonès	Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora	Ripollès	Osona
Santa Maria de Besora	Ripollès	Osona
Vallfogona de Riucorb	Segarra	Conca de Barberà
Vidrà	Ripollès	Osona

[edita] Propostes i reivindicacions

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: el Moianès (capital: Moià), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Divisió comarcal de 1936
• Divisió territorial de Catalunya
• Divisió comarcal de la Catalunya del Nord

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir