Sant Feliu de Llobregat

De Viquipèdia

Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca del Baix Llobregat (2005, 42.267 hab.).

Està situada al marge esquerra del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern a l'est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló a l'oest i Sant Joan Despí al sud.

És a més cap de partit judicial i seu del bisbat de Sant Feliu.

Taula de continguts 1 Festes 2 Geografia 3 Història 4 Demografia 5 Personatges il·lustres 6 Enllaços externs

[edita] Festes

• Festa Major: 10 d'agost, Sant Llorenç
• Festa de la Tardor (o festa major petita, actualment convertida en la festa principal): 11 d'octubre, sant Rarimí
• Festa de la primavera: Segon cap de setmana de maig. Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat

[edita] Geografia

Sant Feliu està situat a la vall del riu Llobregat, al seu marge esquerra, i va pujant cap el Parc de Collserola, que és tracta d'un espai d'interès natural que inclou part de nou municipis.

Per la Ciutat discorre la riera de Sant Just que al arribar a Sant Feliu agafa el nom de Riera Pahissa, que agafa la seva aigua del Puig Aguilar (387m) i el Puig Sant Pere Màrtir (389) i el collet de la Vinyassa. Actualment està canalitzada en quasi en tota la seva extensió i convertida en carrer, igual que la riera la Salut. Que recull les aigües que baixen del Puig d'Olorda, el Turó d’en Serra, el Turó de Can Pasqual, el Turó de Merlès, i el Turó Rodó. També queda a prop el Torrent de Can Miano.

Les muntanyes més properes a la ciutat que pertanyen a la Serra de Collserola són: el Puig d'Olorda (436,4 m.), explotat per una fàbrica de ciment fins l’any 2006, la Penya del Moro (375 m.), el Puig Aguilar (387m.) i el puig Sant Pere Màrtir (389 m.).

[edita] Història

Està documentada la presència humana dins del terme des de la prehistòria, tal i com ho demostren les restes materials paleolítics a Can Albareda. També es trobaren restes ibèriques i romanes en diferents indrets com les Grases o la plaça de la Vila. En temps dels romans i durant part de l'Edat Mitjana Sant Feliu es deia Ticiano, Tiano o Micano . Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins l'any 1002 en que és recollit en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'origen d'aquesta denominació era l'existència d'una ermita dedicada a aquest sant.

L'any 1524 es fundà l'església parroquial de Sant Llorenç (derruïda durant la guerra civil i reconstruïda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores Sant Feliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Uns anys després es realitzà un judici per bruixeria a una dona d'origen occità de la vila, anomenada Blanca Bardiera, que acabà amb el seu alliberament sense càrrecs.

Durant el segle XVII, Jaume Falguera hi construí un palau, encara anomenat Falguera, amb extensos jardins que s'estenien fins al riu Llobregat. La propietat fins fa molt pocs anys era del marquesos de Castellbell, família noble descendents d'en Jaume Falguera que utilitzà el palau en diversos moments i fins ben entrat el segle XX. L'actual Marquès de Castellbell és don Josep Lluís de Vilallonga i Cabeza de Vaca. Actualment el Palau i el que resta dels seus jardins són de titularitat municipal. Com a curiositat esmentem que en les cavallerisses encara s'hi conserva la carrossa dels Castellbell que va ser immortalitzada en un fragment de la Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra.

El 1855 es va inaugurar l'estació de de Sant Feliu que corresponia a la línia entre Barcelona i Vilafranca. Un altre edifici emblemàtic, el Mercat Municipal popularment conegut com "la plaça" es construí l'any 1885. Sant Feliu de Llobregat és la capital de la comarca del Baix Llobregat des del 1936. El creixement i l'acumulació progressiva de serveis van propiciar que Alfons XIII concedís el títol de ciutat a Sant Feliu de Llobregat l'any 1929.

Durant la guerra civil la toponímia amb referents religiosos i monàrquics va ser abandonada i substituïda. En el cas de Sant Feliu, la població va passar a anomenar-se Roses del Llobregat, per la gran tradició del cultiu d'aquesta flor i la presència de famosos creadors de noves varietats: els Dot i els Camprubí.

Des de principis del segle XX s'havien instal·lat nombrosos tallers primer tèxtils i més endavant metal·lúrgics. La fàbrica Bertrand (1861) i la fàbrica Solà i Sert (1893) són les indústries tèxtils més importants del moment. Amb l'adveniment de la producció elèctrica, s'abandonen els vapors i comença la gran industrialització de la vila i de la comarca.

El 1948 es fundà Ràdio Sant Feliu, amb el nom Radio Juventud de San Feliu i que tot i estar sota la tutel·la de las Juventudes del Movimiento (falangistes) va gaudir d'una certa independència. El 3 de febrer de 1981 i després d'un període de crisi, la ràdio va reobrir, ara amb el seu nom actual, Ràdio Sant Feliu.

En dates més recents podríem destacar: Sant Feliu va ser seu d'entrenament de voleibol durant els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. El 25 de maig de 1994 la pilot santfeliuenca Mercè Martí va guanyar la volta al món en avioneta després d'una prova que va constar de 12 etapes. El 1995 van començar les obres del nou barri de Mas Lluhí que va ampliar un 30 % la superfície urbanitzada de la població i va donar habitatge a 2.000 nous santfeliuencs.

Francesc Baltasar i Albesa (PSUC després ICV) va ser el primer alcalde de la democràcia i va estar en el càrrec durant 21 anys (1979-2000). El substituí Àngel Merino (ICV) per renúncia de l'anterior alcalde i en les eleccions del 2003 el nou alcalde escollit va ser Juan Antonio Vázquez Cortado (PSC-PSOE).

El 15 de juny de 2005, arran de la decisió del Vaticà de dividir l'Arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis, Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, l'església parroquial de Sant Llorenç esdevé catedral i la ciutat seu del bisbat de Sant Feliu.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 32 33 46 316 1.579 2.484 2.749 2.990 3.314

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.852 4.406 6.343 6.571 7.327 10.201 21.751 37.849 37.823

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 36.403 36.933 35.797 35.958 38.435 40.695 41.954 42.486 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Personatges il·lustres

Vegeu la categoria Santfeliuencs

• L'Historiador de la Ciutat Llorenç Sans, Medalla d'or de la ciutat.
• Escriptora i poeta Joana Raspall, Creu Sant Jordi 2006, Medalla d'or de la Ciutat.

[edita] Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'ajuntament
• Informació de l'Instiut d'Estadistica de Catalunya
• Dades meteorològiques de Sant Feliu de Llobregat
• Informació de la Diputació de Barcelona
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Sant Feliu de Llobregat

editar	Municipis del Baix Llobregat
Abrera | Begues | Castelldefels | Castellví de Rosanes | Cervelló | Collbató | Corbera de Llobregat | Cornellà de Llobregat | el Prat de Llobregat | Esparreguera | Esplugues de Llobregat | Gavà | Martorell | Molins de Rei | Olesa de Montserrat | Pallejà | la Palma de Cervelló | el Papiol | Santa Coloma de Cervelló | Sant Andreu de la Barca | Sant Boi de Llobregat | Sant Climent de Llobregat | Sant Esteve Sesrovires | Sant Feliu de Llobregat | Sant Joan Despí | Sant Just Desvern | Sant Vicenç dels Horts | Torrelles de Llobregat | Vallirana | Viladecans