Sant Just Desvern

De Viquipèdia

Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.

Sant Just Desvern

(En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
L'església de Sant Just Desvern
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Santjustenc, santjustenca
Superfície	7,81 km²
Altitud	122 m
Població (2005)   • Densitat	15.282 hab. 1.956,72 hab/km²
Coordenades	41° 22′ 56″ N 2° 4′ 42″ ECoordenades: 41° 22′ 56″ N 2° 4′ 42″ E
Sistema polític Entitats de població	1
Agermanament	Camoapa (Nicaragua) Horb am Neckar (Alemanya)

Sant Just Desvern és un municipi que es troba situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, abastant el seu terme municipal una extensió de 7,81 quilòmetres quadrats. Quan la Generalitat de Catalunya féu l’any 1936 la seva divisió territorial en comarques, el va integrar dins del Barcelonès, juntament amb la veïna població d’Esplugues de Llobregat. Atenent a la tradicional vocació d'ambdues poblacions, el Parlament de Catalunya les va incloure en la comarca del Baix Llobregat el 12 de desembre de 1989.

[edita] El medi físic^[1]

[edita] Situació i límits

El terme municipal de Sant Just Desvern es troba comprès entre les latituds 4580763 i 4584788 i les longituds 420832 i 425157 (Coordenades UTM, datum Europeu),^[2] presentant una forma sensiblement rectangular, en la que l’eix major està orientat de sud-oest a nord-est. La seva màxima cota es troba situada a 405 metres sobre el nivell del mar, gairebé al cim del Turó de Merlès (416 m), mentre que el punt més baix del terme ho està a uns 40 m, dins del parc de la Torreblanca. Limita al nord amb Barcelona (antic terme de Vallvidrera), a l’oest amb Sant Feliu de Llobregat (en part, antic terme de Santa Creu d’Olorda), al sud amb Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat, i a l’est amb Esplugues de Llobregat i Barcelona (en part, antic terme de Sant Vicenç de Sarrià).

[edita] Orografia

Les muntanyes de Sant Just Desvern són les que envolten la conca hidrogràfica de la riera de Sant Just, la qual forma una vall que s’obre al pla del Llobregat entre els turons de la Penya del Moro i Sant Pere Màrtir. Seguint la línia de carenes entre un i altre turó, trobem que les diferents elevacions que configuren el terme municipal són: l’abans esmentada Penya del Moro (276 m), el coll de Can Solanes (223 m), el turó de ca n’Oliveres (258 m), els dos cims de la Coscollera (361 i 372 m), el coll de les Torres (347 m), el turó de Merlès (416 m, el cim del qual es troba en terme de Barcelona), el coll de can Cuiàs (312 m), el turó de Llevallol (377 m), el turó de l’Espinagosa (353 m), el turó d’en Cors o Puig Aguilar (389 m), la Muntanya Pelada (356 m), el cim de l’entrecanal dels torrents de la Font del Rector i de la Font del Ferro (351 m), el coll del Portell (337 m) i la muntanya de Sant Pere Màrtir, antigament anomenada Puig d’Ossa, on el cim fa partió entre Esplugues de Llobregat i Barcelona, i en la que el terme de Sant Just Desvern arriba fins a la cota 367 m. Des de Sant Pere Màrtir, la línia de muntanyes baixa ràpidament cap al pla per la plaça Mireia (227 m), turó del Temple (264 m, el cim del qual està en terme d’Esplugues de Llobregat), turó de’n Ramoneda (197 m) i Creu del Padró (175 m), essent el Serral (130 m) el seu darrer contrafort.

[edita] Hidrografia

L’àmbit definit per les muntanyes esmentades a l’apartat anterior constitueix principalment el tram superior de la conca de la riera de Sant Just. Aquesta riera té el seu origen a la part septentrional del terme, i, després d’un recorregut de 6,8 quilòmetres, aboca les aigües al riu Llobregat, ja en terme de Sant Feliu, on és anomenada riera Pahissa. En el seu inici està formada per la unió del torrent de les Fatjones amb el de la Font del Rector. Els seus afluents per la dreta són el torrent de can Cuiàs, situat al curs superior, el de can Solanes, i el torrent del Pou Nou, aquest darrer quan la riera ja s’obre al pla. La resta són curtes torrenteres en fort pendent que davallen dels vessants de la Coscollera i de la Penya del Moro. Els afluents per l’esquerra, generalment de major recorregut que els anteriors, són el torrent de la Font del Ferro, el Torrent Bo i el de can Biosca, amb el subafluent de can Cortès. Emmascarat pel nucli urbà hi ha un darrer afluent que segueix aproximadament els carrers Batista i Roca, Salut i Baixada del Mas. A més de la conca de la riera de Sant Just, en el terme hi ha d’altres torrents i rieres. Així, en el sector sud-oriental del terme es troba la riera de la Fontsanta, que fa partió amb la veïna localitat d’Esplugues, i que actualment queda oculta pel carrer de Sant Ferran, plaça de Maragall i avinguda del Doctor Ribalta. Aquesta riera desguassa en el riu Llobregat en terme de Sant Joan Despí. Un altre torrent és el del Pont Reixat, afluent de l’anterior, que també queda desfigurat pel nucli urbà. Aquest torrent té el seu origen entre el Serral i la Creu del Padró, presenta un curs sensiblement paral·lel al de la riera de Sant Just, i s’ajunta a la riera de la Fontsanta ja en terme de Sant Joan Despí. Al sud-oest de Sant Just Desvern, i confrontant amb Sant Feliu de Llobregat, es troba el torrent de Matàsens, que té el seu origen als vessants de la Penya del Moro, creua el Mas Lluí i desemboca en el riu Llobregat en terme d’aquesta darrera població.

[edita] Història de Sant Just Desvern

Història de Sant Just Desvern
Època feudal
Segle XIX
Segona República Espanyola
Primer terç del segle XX

[edita] Edat Mitjana

[edita] Els primers documents sobre Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l’any 965 (una vintena d’anys abans de la terrible falconada d’Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Es tracta d’una carta de donació relativa a un llegat efectuat per un prevere anomenat Joan, i en ella el que després serà Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce^[3].

Els següents documents ja corresponen al període immediatament posterior a l’atac sarraï de l'any 985, i fan referència a dues de les seves víctimes. Es tracta del testament sacramental d’un home dit Moció, datat el 26 de juny de 987 i que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona^[4], i d'una carta escrita per una dona anomenada Dadil, sense datar, però pressumiblement coetània al document anterior, continguda en el Liber Antiquitatum número 4 de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona^[5]. Les denominacions que figuren en aquests dos documents són, respectivament, Berce i Vercio.

Els documents successius, cada cop més freqüents, aniran mostrant, de mica en mica, la transició d'aquest topònim des de la forma original Birce fins l'actual Desvern.

[edita] Llocs d'interès

• Església dels sants Just i Pastor – església parroquial documentada des de l'any 987.
• Can Ginestar – antiga masia documentada des de l'any 1403, transformada en estil modernista a partir de l'any 1904.
• Walden 7 – edifici singular del Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill.
• Penya del Moro – turó de la serra de Collserola amb el jaciment d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.

[edita] Santjustencs rellevants

• Política: Daniel Cardona i Civit, Antoni Malaret i Amigó, Ferran Mascarell i Canalda, Josep Maria Rañé i Blasco.
• Literatura: Joan Margarit i Consarnau
• Música: Lleonard Balada Ibañez
• Teatre i cinema: Clara Segura

[edita] Demografia

[edita] Referències

1. ↑ Ochoa Gonzalez, Juli: Àmbit geogràfic i hidrografia. A Les mines d'aigua de Sant Just Desvern. Grup Espeleològic Rats Penats i Centre d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, 1995. PP.13-15
2. ↑ Mapa: Hipermapa de la Generalitat de Catalunya
3. ↑ Torra Pannón, Coral, i Ochoa Gonzalez, Juli: El llegat del prevere Joan. Noves aportacions sobre els orígens documentals de Sant Just Desvern. A Miscel·lània d'Estudis Santjustencs XI. Centre d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, 2002. PP.5-49
4. ↑ Tenas i Alibés, Mn. Antonino: Notes Històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Fidel R. Ferran, impressor. Barcelona, 1947. PP 13-14 i 18-20.
5. ↑ Rovira Solà, Manuel: Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). A Acta Historica et Archæologica Mediævalia núm. 1. Barcelona, 1980. Pàg. 42 i apèndix I.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Just Desvern

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Sant Just Desvern