Ibers

De Viquipèdia

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Herodot, Estrabó, etc. ) identifiquen a la costa oriental de la península ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: elisics, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castellans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics precisos ni en l'enumeració de pobles concrets, sembla que la llengua és el criteri fonamental que els identificava com a ibers, atès que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen a grans trets en el territori que les fonts clàssiques assignen als ibers: la zona costera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.

El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura diferents al nord i al sud, l'ús exhaustiu de l'escriptura al nord en front de l'ús residual al sud, l'absència d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l'ús de falcates al sud i d'espases cèltiques tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i esteles inscrites del nord, decoració ceràmica geomètrica al nord i figurada al sud, etc.

Taula de continguts 1 Períodes clau 2 Llengua i Escriptura 3 Economia 4 Religió 5 Art 6 Poblats i jaciments 7 Enllaços externs 8 Bibliografia

[edita] Períodes clau

1. Segle VII aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles íbers.
2. 650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica.
3. Segle III aC. Guerres Púniques.
4. 195 aC. Després de la batalla d'Empúries, els romans consoliden la presència a la Península Ibèrica.
5. Segle II-I aC. Procés de romanització, pel qual la població íbera resta sotmesa i la cultura íbera decau progressivament fins ser engolida per la cultura llatina.

[edita] Llengua i Escriptura

La llengua dels ibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura ibèrica sud-oriental i en alfabet grecoibèric. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos. Una de les escasses excepcions són els textos curts que només contenen noms de persones, atès que l'antroponimia ibèrica és un dels aspectes millors coneguts de la llengua ibèrica gràcies a les inscripcions llatines.

[edita] Economia

Les fonts clàssiques no ofereixen pràcticament cap informació sobre l'economia dels ibers, per tant la única font d'informació és la procedent de l'arqueologia.

Pel que fa a l'agricultura, els cereals van constituir la base de la producció: l'ordi, el blat, el mill, el panís, l'espelta i la civada. Una part de la producció es devia panificar, mentre que una altra part es dedicava a la producció de cervesa. Els llegums són el segon grup en importància: la llentia, el pèsol, la fava, etc. El lli era important, tant per la obtenció de fibres per fer teixits com d'oli. També la vinya era un conreu freqüent tant pel seu consum directe, com per la seva transformació en vi. Pel que fa a la ramaderia, els bòvids mascles eren explotats fonamentalment com a força de treball en l'activitat agrícola i les femelles per l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seva aportació alimentària, mentre que cabres i ovelles serien usats per obtenir de forma complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per la guerra. Pels poblats costers la pesca també devia ser una activitat important, atès que s’han trobat hams i ploms de xarxa, però no es coneixen els tipus de barques que empraven.

La metal·lúrgia del ferro s’aplica tant a la producció d'armes com a una gran diversitat d'instruments de treball: relles d'arada, pics, destrals, aixades, magalls, falçs, tisores d'esquilar, etc. La metal·lúrgia del bronze s’aplica a la producció d'objectes personals: sivelles de cinturó, fíbules, agulles, anelles, arracades, etc. L’activitat tèxtil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, amb pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'emmagatzematge i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell tant geomètriques com figuratives.

El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, fenicio-púnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta mitjançant la troballa d'àmfores ibèriques en el Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals probablement van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de sitges que es documenten al segle IV aC coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.

[edita] Religió

De l'existència de sacrificis d'animals entre els ibers n’informa Estrabó, que diu que els ibers sacrificaven segons el ritual dels grecs, recollien sang en una patera, entonaven càntics i tocaven música de flautes. Molts dels exvots o petites figuretes de bronze trobades en els llocs de culte apareixen amb els braços oberts en actitud orant i en les decoracions pintades de la ceràmica del Puig de Sant Miquel (Llíria, València) apareixen sovint escenes de dansa ritual. Els cultes als avantpassats tenien lloc a les cases, mentre que els relacionats amb les forces de la natura es desenvolupaven en santuaris situats fora dels assentaments, tot i que en els jaciments més importants es detecten edificis singulars que probablement tenien una funció religiosa.

Un dels cultes més populars era el de Demeter, una divinitat grega femenina relacionada amb l'agricultura i la mort, assimilada en el món púnic a Tanit i que en el món ibèric estaria assimilada a alguna divinitat local. No es coneixen els nom de les divinitats ibèriques, tot i que en dues inscripcions llatines apareixen citats dues divinitats de nom cèltic: Herotoragus i els deus Seitundus. En el món ibèric meridional hi ha evidències de la heroïtzació de personatges humans: és el cas del santuari del Pajarillo (Huelma, Jaén).

Els cadàvers eren cremats vestits, sovint amb les seves armes i altres objectes personals. Les restes eren rentades abans de ser col·locades en una urna que s’enterrava en un clot acompanyada d'objectes personals i altres ofrenes. Al sud són molt freqüents les grans tombes i els monuments funeraris, al nord només es documenten petits túmuls i esteles a vegades inscrites. Tot i que la incineració és pràcticament universal entre els ibers, cal destacar que és molt freqüent la inhumació de nadons dins de les cases.

[edita] Art

Les millors manifestacions de l'art iber són escultòriques, realitzades en pedra i bronze. Les restes conservades en fusta i ceràmica, al ser materials peribles, són escasses.

L'àrea d'expansió de l'escultura ibèrica no és molt gran, encara que sí molt diversificada, la qual cosa va afavoréixer una gran varietat regional propiciada, en bona mesura, per les riqueses naturals i els trets culturals de cada zona. Les seues manifestacions se centren en tres àrees: Andalusia, el centre de la península Ibèrica i la zona de llevant.

L'àrea andalusa, de Huelva i Granada, és d'una gran complexitat per la influència cultural dels pobles colonitzadors orientals que s'havien instal·lat en ella amb anterioritat (fenicis, grecs, etc.) i per la tradició deixada pels tartesis. La proliferació de restes arquitectòniques i escultòriques, així com mostres de orfebreria i ceràmica són els trets més distintius d'aquesta regió. Junt a aquesta corrent oriental s'aprecia en Andalusia altra d'origen hel·lènic, que s'introdueix des de les costes alacantines cap el sud, present en el Conjunt de Porcuna i en el Jaciment d'Osuna (del segle III aC).

En l'interior, en els Santuaris de Despeñaperros i Castellar de Santiesteban, s'han recollit xicotets exvots i figuretes de bronze.

Al llevant peninsular, en l'antiga Edetània, les manifestacions ibèriques mostren grans vinculacions, no solament amb les velles tradicions dels primers pobladors del Bronze i del Ferro, com per exemple en la incineració com sistema d'enterrament, sinó també amb les corrents orientals aportades pels colonitzadors grecs, dels que recullen característiques pròpies del període arcàic grec, tracten els mateixos temes - esfinxs, grifs -, i utilitzen decoració geomètrica en la ceràmica, amb fons grogencs o lleugerament rogencs. Aquesta corrent llevantina es transmet a zones aillades de la vall de l'Ebre on es barreja amb els substractes cèltics i posteriorment romans.

L'activitat millor coneguda de l'art ibèric és l'escultura figurativa, amb xicotetes estatuetes de bronze, utilitzades com a ofrenes o exvots, i estatues de pedra de major mida. Els jaciments més importants són els santuaris del Cerro de los Santos i el de Llanos de la Consolación, en Albacete; el santuaris del Collado de los Jardines, en Despeñaperros (Jaén) i el del Cigarralejo en Múrcia.

Entre les escultures realitzades en pedra, classificables segons la seua finalitat funerària o religiosa, es troba la Dama de Baza i la Dama d'Elx (Museu Arqueològic Nacional de Madrid), que presenten una rica decoració i que serviren d'urna funerària. Més primitiva que les anteriors, i amb finalitat religiosa, és la Gran Dama Oferent (del segle VI aC), procedent del Cerro de los Santos, en la que s'aprecien les infuències arcaiques de la plàstica grega en la llarga vestimenta de profunds i geomètrics plegs.

D'aquesta mateixa època és la Bicha de Balazote (Museu Arqueològic Nacional de Madrid), relacionada amb els bous antropocefàlics mesopotàmics i éssers d'aspecte ferotge del món hitita.

En l'orfebreria, destaca el Tresor de Xàbia format per peces d'or i plata de delicada llavor de influència grega.

[edita] Poblats i jaciments

Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres, aixecades directament sobre el terreny, amb unes primeres fileres de pedres de tamany molt important, sense fonaments.

Els habitatges es construien amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang.

En els poblats existien places i eres d'ús comú, així com edificis públics com temples. Existien també forns per al pa o la ceràmica, cisternes d'aigua o les basses per a les escombreries. Això sugeria una organització estructurada i seguint una certa jerarquia social.

A continuació es presenta una llista d'alguns jaciments ibers importants dels Països Catalans:

• Catalunya:
  • Actualment hi ha a Catalunya tretze jaciments oberts al públic:
    • els Vilars (Arbeca, les Garrigues)
    • el Molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell)
    • el Turó de Montgrós (el Brull, Osona)
    • L'Esquerda (Roda de Ter, Osona)
    • el Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)
    • Puig de Sant Andreu (Ullastret, el Baix Empordà)
    • Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva)
    • Puig Castellar (Santa Coloma, el Barcelonès)
    • Ca n'Olivé (Cerdanyola, el Vallès Occidental)
    • Olèrdola (Olèrdola, l'Alt Penedès)
    • la Ciutadella de (Calafell, el Baix Penedès)
    • la Moleta del Remei (Alcanar, el Montsià)
    • Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)
  • Altres jaciments:
    • Gebut (Soses, el Segrià)
    • Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà)
    • el Pla de Santa Bàrbara de Montblanc, Conca de Barberà
• País Valencià:
  • Betxí(Solaig, Sant Antoni)
  • Alcúdia (Elx, Baix Vinalopó)
  • Lucentum (Alacant, l'Alacantí)
  • Illeta dels Banyets (El Campello, l'Alacantí)
  • Serreta (Alcoi i Penàguila de l'Alcoià; i Cocentaina del Comtat)
  • Les Jovades (Cocentaina del Comtat)
  • Pic Negre (Cocentaina del Comtat)

[edita] Enllaços externs

• www.xtec.cat
• mapa detallat de les tribus iberes

[edita] Bibliografia

• Beltrán, Miguel (1996): Los iberos en Aragón, Saragossa.
• Ruiz, Arturo; Molinos, Manuel (1993): Los iberos, Barcelona.
• Sanmartí, Joan; Santacana, Joan (2005): Els ibers del nord, Barcelona.
• Sanmartí, Joan (2005): «La conformación del mundo ibérico septentrional», Palaeohispanica 5, pp. 333-358.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibers