Alacant

De Viquipèdia

Alacant
Alacant/Alicante

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Alacantí
Vista d'Alacant des del Panoramis.
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Alacant
Gentilici	Alacantí, alacantina
Predom. ling.	Valencià
pressupost	212233421
Superfície	201,27 km²
Altitud	0 m
Població (2007)   • Densitat	322.673 hab. 1.603,18 hab/km²
Coordenades	38° 21′ 0″ N 0° 29′ 0″ OCoordenades: 38° 21′ 0″ N 0° 29′ 0″ O
Distàncies	186 km de València 365 km de Palma 531 km de Barcelona
Formació Fundació	324 aC (Lucentum)
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	12 15 PP, 14 PSOE Luis Díaz Alperi (PP)
Codi postal	03000-03099
Festes majors	Fogueres de Sant Joan Del 21 al 24 de juny
Dies de mercat	dijous i dissabtes
Fira tradicional	Del 15 al 31 de gener
Web	http://www.alacant.es

Alacant és una ciutat valenciana situada en la costa mediterrània. Sota la denominació oficial bilingüe d'Alacant/Alicante, és la segona ciutat més important del País Valencià amb una població de 322.673 habitants (2007), i és la capital de l'Alacantí i de la província d'Alacant. Forma una conurbació de més de 430.000 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. A més a més, l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té uns 725.000 habitants.

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament està fortament castellanitzada, encara més durant els últims anys atès que compta amb un 10% de població estrangera, majoritàriament d'Amèrica Llatina. L'ús del valencià en aquest territori és petit, però la majoria saben utilitzar-lo, o com a mínim l'entenen ^[1].

[edita] Història

Castell de Santa Bàrbara

Vegeu l'article principal d'Història d'Alacant.

Si bé l'orígen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, qui mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, va ser fundada pels romans, l'assentament del qual ocuparia hui dia un solar al barri de Benalua, a l'oest del casc antic. En aquest lloc, des de finals del segle XIX, s'han trobat restes arqueològiques romanes entre el s. I i VIII aC. Així, a l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel Municipi de Lucentum, que era la llatinització del nom iber Leucanti.

En la segona meitat del s. VIII s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, esdevenint l'origen del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important transacció comercial des del seu port, principalment cordatges.

A l'any 1248 va ser conquerida militarment per diversos pobles cristians, principalment catalans, i passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296, tot i que amb contínues i intermitents tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant aquest període la vila gaudeix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tinguè com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles XVIII i XIX es fa palesa la importància comercial de la ciutat, i en 1833 és designada com a capital d'una província espanyola creada ad hoc.

El tarannà progressista i liberal dels alacantins es manifesta al llarg dels segles XIX i XX, com demostra les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i aquesta tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. En 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana, durant la Segona República. Aquest darrer alcalde duguè a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i patí la repressió de la posterior dictadura.

El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La dècada dels seixanta va portar el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi. Amb la segona restauració democràtica, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins 1995, i des d'aleshores hi governa el PP. A causa del clima mediterrani, però també del canvi climàtic i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant pateix inundacions destructives. En 1982 amb 220 mm i en 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es duguè a terme un gran pla de defensa antiriuades, l'efectivitat del qual encara queda per comprovar.

L'entrada del segle XXI es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gairebé exponencial, degut a la immigració. Així com també la tornada del tramvia, el TRAM, i la Ciutat de la Llum, uns estudis de cinema al sud de la ciutat.

[edita] Territori

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Santa Bàrbara.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, són canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.

En la línia costanera cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, Almadrava, la Albufereta, el Postiguet, el Saladar, Aiguamarga (també coneguda com d'Urbanova), totes dins de la malla urbana. També cal esmentar les platjes de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, Cantalares, els Jueus, la Palmera.

Hi ha un gran desnivell a la pròpia ciutat: mentre que l'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la Península Ibèrica, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m., els Àngels a 75 m. o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abraça més de 200 km2 i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 m.), Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Aquestes elevacions són formacions composades per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

[edita] Població

Vegeu la llista de barris d'Alacant.

Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2005)

Estrangers (+ 1.000 habitants)[2]
Posició	Estat	Població
1a	Colòmbia	4.906
2a	Equador	4.749
3a	Argentina	4.208
4a	Marroc	2.775
5a	Algèria	2.683
6a	Itàlia	1.875
7a	França	1.828
8a	Romania	1.581
9a	Rússia	1.000

Segons el padró de l'1 de gener de 2006, la ciutat compta amb 322.431 habitants, i ocupa el 2ⁿ lloc de ciutats més poblades del País Valencià i el 12^è d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 319.464 habitants, i 6.138 en partides rurals, i Carolines Altes és el barri amb més població de la capital, amb 19.683 habitants.

El 1900 comptava amb 50.495 habitants que van augmentar lentament fins el 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i es superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen equatorians amb 4.373, colombians amb 4.366 i argentins amb 3.552.

La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 400.000 habitants (434.505 en 2006) i compta cada vegada amb més serveis conjunts com són els transports públics. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx compta amb 725.395 i és la vuitena d'Espanya.

Barris i zones d'Alacant

Fonts: Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Veïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.

[edita] Política i govern

[edita] Ajuntament

Vista de l'Ajuntament.

Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local són el PP, el PSPV, i EUPV. En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és Luis Díaz Alperi, del PP, que ocupa el càrrec des de 1995. Des de 1979 fins a aqueix any, la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV (vegeu Llista d'alcaldes d'Alacant i Eleccions municipals d'Alacant).

La Corporació Municipal és formada per 29 regidors, amb l'alcalde. En les eleccions municipals del 25 de maig de 2007, el PP hi obtingué 15 regidors, mentre que el PSPV n'hi aconseguí 14. Les altres formacions no hi van entrar al ajuntament, a causa de la baixa participació. Per ordre els partits més votats foren: PP (Lluís Díaz Alperi), PSPV (Etelvina Andreu), EU (Martínez Cabello), Vecinos por Alicante (Valdés), Ciudadanos (Climent), BLOC (Antoni Arques)...

[edita] Principals seus administratives

A la Plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la subseu provincial de la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.

Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat dels edificis la Casa de Bruixes on se situen la Direcció territorial de Presidència i la Conselleria de Benestar Social, el Teatre Arniches amb la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el Barri de Benalúa i contigua als Jutjats.

[edita] Clima

Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)

Alacant compta amb un clima mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8º i 6,2º de gener i els 30,6º i 20,4º d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15º. Pel que fa a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.

Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4º el 4 de juliol de 1994, 41,2º el 12 de juliol de 1961 i 40,4º el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6º el 12 de febrer de 1956 i -2,6º el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

[edita] Economia

Seu principal de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani.

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 84'2% de la població activa^[3].

Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant es destaca de manera especial el comerç, que històricament tinguè el recolçament del port. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat castellana d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per ciutats com Madrid, Barcelona, València o Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle XIX, si bé el seu desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle XX, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Concatedral de Sant Nicolau de Bari, Casc antic, etc.) i la seua oferta d'esplai. També és un centre d'activitats financeres, on la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) hi té la seua seu, així com d'importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), o la Torre Generalitat d'Alacant. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, compta amb més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers.

El sector de la indústria ocupa al 6'2% de la població activa del municipi, on destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac (Altadis), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimenticis (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al minicipi de Sant Vicent del Raspeig, cap a on s'exten la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall Longa, el d'Aiguamarga, i la zona industrial de la Florida.

Un dels elements punters de l'economia alacantina és el Port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. A hores d'ara, unes 15 mil persones treballen de manera directa o indirectament en les seues dependències. Històricament el Port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle XVII comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es converteix en el segon port més important de la Corona d'Aragó, desprès del de Barcelona, i el més important del Regne de València.

[edita] Patrimoni històrico-artístic

Mercat Central d'Abastos d'Alacant

• Museus d'Alacant: Museu d'Art Contemporani (MACA), Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG), Museu Arqueològic Provincial (MARQ), entre d'altres.
• Ajuntament d'Alacant (s. XVI). Punt de referència per al mesurament de l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'Espanya, es tracta d'una arquitectura civil barroca.
• Mercat d'Abastos d'Alacant (s. XX). D'estil regionalista, fou construïda el 1911 sobre la muralla del segle XVIII que circumdava la ciutat.
• Diputació Provincial d'Alacant (s. XX). Palau de tall neoclàssic, fou inaugurat el 1931.
• Casa de l'Assegurada (s. XVII).
• Cocatedral de Sant Nicolau de Bari (s. X). Edificada també sobre les restes d'altra mesquita, és d'estil renaixentista. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realitzà entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre, més antic, data del segle XV. Fou elevada como cocatedral en 1959, compartint la seu catedralícia amb la Santa Església Catedral del Salvador de Oriola.
• Basílica de Santa Maria d'Alacant (s. XIII). Construïda en estil gòtic, fou alçada sobre una antiga mesquita i se tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil rococó, i la seua portada, d'estil barroc, ambdues del segle XVIII.
• Llotja del Peix (s. XX). De principis del segle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Serveix des de 1992 com a sala d'exposicions.
• Monestir de la Santa Faç (s. XV). Situat 5 km al nord del casc urbà, és d'estil barroc. Cada any, el segon dijous després de Setmana Santa se produeix una multitudinària peregrinació que ix des de San Nicolau fins aquest monestir.
• Palau Gravina (s. XVIII). Construït entre 1748 i 1808 com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga el Museu de Belles Arts Gravina, dedicat a la pintura a l'escultura regionals des del segle XVI fins a principis del XX.
• Palau Maisonnave - Arxiu Municipal (s. VI). Casa palatina situada en el casc antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis romana.
• Teatre Principal d'Alacant (s. XIX). Edifici d'estil neoclàssic, fou inaugurat el 1847.
• Convent de Canongesses de Sant Agustí s. XVIII Començat en 1732, les seues obres s'escamparen fins a començaments del segle XIX.
• Castell de Santa Bàrbara (s. XIV). Situat en la part més alta del mont Benacantil, domina tota l'Horta d'Alacant i des d'ell es divisa la illa de Nova Tabarca. Antic castell àrab, fou reconstruït pels cristians i consta de tres recintes dels segles XIV, XVI i XVIII.
• Castell de Sant Ferran (s. XIX). Fou construït el 1813 per a defensar la ciutat de la invasió napoleònica.
• Ciutat Ibero-Romana de Lucentum(origen de la Ciutat) (s. III a.C al II d.C.).
• Pous de Garrigòs (s.XVI).

[edita] Festes

[edita] Fogueres de Sant Joan

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó-pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que van ser 'Belleses' de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per Josep Maria Pi i Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dona el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cabalgates, ofrendes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant aquests dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des a la platja del Postiguet.

[edita] Setmana Santa

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 cofrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

[edita] Moros i cristians

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant es celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalúa, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb trajos de gala, i després hi té lloc la "Nit de l'Olla", quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les "Dianes", les "Despertades" i les entrades conduixen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la "Retreta", una desfilada en to humorístic.

Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

[edita] Romeria de la Santa Faç

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la Concatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al Monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Es celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

[edita] Esports

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com el handbol, bàsquet, però, no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.

[edita] Olímpics alacantins

José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic en 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va anar fins als Jocs de Moscou en 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Míriam Blasco, medalla d'or en Judo; Francisco "Kiko" Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.

En els Jocs d'Atlanta de 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba; Marta Baldó, medalla d'or en Gimnàstica rítmica juntament amb la resta de l'equip espanyol, i Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel va tornar a obtenir una medalla, aquesta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes en 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.

[edita] Equips esportius alacantins

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei en 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip de handbol de la ciutat, femení en aquest cas és Mar Alicante.

Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals de el segle XX. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. Alacant compta amb dos equips de futbol: l'Hèrcules Club de Futbol, històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 19 temporades en 1a. divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola); i l'Alacant CF. D'altra banda, Alacant va ser seu del Campionat Mundial de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria). Així mateix, a Alacant es va disputar el partit pel 3r. i 4t. lloc de l'esmentat campionat.

[edita] Ciutats agermanades

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alacant

• Pàgina web de l'Ajuntament d'Alacant
• Web de Serveis de la ciutat d'Alacant
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Districtes i barris d'Alacant

Alipark | Altozano - Comte Lumiares | Barri Vell - Santa Creu | Benalua | Campoamor | Cap de l'Horta | Centre | Ciutat d'Asís | Ciutat Jardí | Colònia Requena | Divina Pastora | Eixample-Diputació | El Garbinet | El Palamó-Santa Faç | El Palmeral-Urbanova-Tabarca | Els Àngels | Florida-Portatge | Joan XXIII | La Florida | L'Albufereta | Les Carolines Altes | Les Carolines Baixes | Lo Morant - Benissaudet | Mare de Déu del Carme (Mil Vivendes) | Mare de Déu del Remei | Mercat | Partides rurals | Pla del Bon Repòs | Platja Sant Joan | Polígon de Sant Blai | Polígon del Baver | Quatre-centes vivendes | Rabassa | Raval Roig - Mare de Déu del Socors | Sant Agustí | Sant Antoni | Sant Blai - Sant Doménec | Sant Ferran - Princesa Mercé | Sant Gabriel | Sidi Ifni - Nou Alacant | Tómbola | Vistaformosa de la Creu

 

editar	Municipis de l'Alacantí
Agost | Aigües | Alacant | Busot | el Campello | Mutxamel | Sant Joan d'Alacant | Sant Vicent del Raspeig | la Torre de les Maçanes | Xixona