Bàsquet
De Viquipèdia
 |
Articles relacionats amb Bàsquet |
El bàsquet (o basquetbol) és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Taula de continguts
|
[edita] Història
Les primeres manifestacions d'activitats semblants al basquetbol les trobem el segle X aC a Amèrica, on els olmeques jugaven un joc semblant al basquetbol anomenat pok-ta-pok. Al segle XVI els asteques jugaven una variació del joc anomenada ollamalizli o ichlachil.
El basquetbol, que probablement té la base en el joc alemany "korbball", neix el desembre de 1891. El nord-americà de la Universitat d'Springfield, Massachusetts, James A. Naismith és considerat com el pare i l'inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física, es va inventar un joc que consistia en fer passar una pilota per dintre un cèrcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l'any 1891.
Ràpidament s'estengué per tota l'Amèrica del Nord i aviat es professionalitzà. El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el 1946 la NBA (amb el nom de BAA). La FIBA es funda el 1932.
Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l'exportaren a Europa i l'any 1936 va ser ja admès com a esport olímpic.
[edita] El Bàsquet a Catalunya
L'escolapi Eusebi Millán, coneixedor d'aquest esport arrel de la seva estada a Cuba fou l'introductor del bàsquet a Catalunya l'any 1922. El 1924 es creà la Federació Catalana de Basquetbol.
El primer campionat de Catalunya, format per una lliga de 8 equips disputada el 1923 la va guanyar Societe Patrie. El 1924 va guanyar l'Europa. El 1925 va guanyar el Futbol Club Martinenc. El 1926 va tornar a guanyar l'Europa. El 1927 torna a guanyar el Martinenc i el 1928 el Laietà per primera vegada.
La selecció catalana disputa el seu primer partit el 25 de març de 1927 al camp de futbol del FC Gràcia, contra l'equip argentí de l'Hindú de Buenos Aires. Aquests últims es van emportar la victòria per 16-50 en un encontre on el resultat va ser el menys important, puix en realitat el partit va significar un moment clau en el coneixement del bàsquet a Catalunya
Badalona es va convertir ben aviat en la localitat catalana on més popularitat i tirada obtingué el bàsquet. El primer equip català de renom conegut fou el Club Esportiu Laietà i posteriorment altres equips com el Joventut de Badalona, el Picadero J.C. de Barcelona i la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona foren els principals equips catalans que disputaren els primers campionats de lliga espanyol enfrontant-se a conjunts com el Real Madrid, l'Estudiantes del col·legi Ramiro de Maeztu de Madrid o la Societat Deportiva Kas de Bilbao.
Posteriorment, el Sant Josep de Badalona, el Círcol Catòlic de Badalona, la Unió Deportiva Recreativa de Pineda, el Bàsquet Manresa, el Club Bàsquet Granollers i, més recentment, el Club Bàsquet Girona i el Club Esportiu Lleida Basquetbol han estat també equips d'èlit del bàsquet espanyol competint aquests últims en la Lliga ACB (Associació de Clubs de Bàsquet).
En la màxima competició europea cal destacar que dos equips catalans han aconseguit ser-ne campions: el Joventut de Badalona el 1994 i la secció de bàsquet del FC Barcelona el 2003.
Pel que fa a jugadors catalans cal destacar-ne tres per sobre de la resta per haver jugat en la NBA, es tracta de Pau Gasol (escollit número 3 del draft de la NBA), Raül López i Joan Carles Navarro.
En bàsquet femení caldria destacar l'equip Universitari, ara anomenat UB Barça després d'un acord de col·laboració amb el FC Barcelona. L'UB Barça ha estat un referent de la lliga femenina espanyola aconseguint diverses copes de la reina i diverses lligues.
- Més informació a l'article: Història del basquetbol a Catalunya.
- Llista de clubs de bàsquet de la província de Girona
[edita] Marc del joc
- Durada: encara que varia amb la competició de la qual es tracti, la principal és la de la FIBA, segons el seu reglament el partit està compost per quatre períodes de 10 minuts cadascun. En la NBA la durada de cada període és de 12 minuts, i en la NCAA es juguen dos períodes de 20 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haurà de jugar-se una pròrroga de 5 minuts més. I així successivament fins que un equip guanyi el partit.
- Jugadors: l'equip presentat al partit està format per 12 jugadors com màxim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podrà canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant interrupcions en el joc.
- Inici del partit: ha de col·locar-se un jugador de cada equip dintre del cercle central amb un peu prop de la línia que divideix el terreny de joc en dues meitats, situat cadascun d'ells en el seu camp. Els altres jugadors han d'estar fora del cercle. L'àrbitre llança la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per a intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company del seu equip.
- Àrbitres: per a la majoria de competicions solen ser dos àrbitres els encarregats de dirigir el partit. Encara que para moltes lligues professionals n'existeixin tres i per a unes altres amb molt baix pressupost un.
- Taula d'anotadors: la taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de la llei de 24 segons i, si cal, comissari) controla totes les incidències del partit (tanteig, temps morts, temps de joc, faltes, canvis...etc.) i elabora l'acta del partit.
[edita] Principals regles del joc
[edita] Els cinc principis
Els 5 principis, segons James Naismith són:
- Pilota lleugera que es controla amb les mans.
- Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.
- No hi ha restriccions de possessió a un jugador.
- No ha d'haver-hi contacte personal.
- S'assoleixen punts a l'introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i elevada.
[edita] Definicions
- Passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. També es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqüents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.
- Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la.
- Pivotar:És el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.
- Zona: no es pot romandre més de 3 segons seguits a la zona, que és l'àrea restringida de l'equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp.
- Treure de banda o de fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passarà a possessió de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracció.
- Temps de possessió: el temps límit de possessió que té cada equip per a llançar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella és de 24 segons.
- Camp enrere: l'equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podrà retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada.
- Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge, entrant en contacte amb el jugador. Al fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en la NBA) el jugador serà eliminat.
- Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari.
- Falta tècnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet.
- Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives també equivalen a una falta desqualificant.
- Tirs lliures: si un equip comet quatre faltes defensives en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs des de la línia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de la NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta al intentar llençar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
- Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari .
[edita] Equips
- Jugadors: Només hi poden jugar un màxim de 5 jugadors alhora per equip. És freqüent que entre aquest 5 jugadors hi acostumin a haver dos pivots, dos alers i un base.
- Suplents: En un equip poden haver un màxim de 12 jugadors convocats, 5 jugadors juguen a la pista i un altres 7 romanen la banqueta.
- Entrenadors: Hi acostuma a haver un sol entrenador en un equip, que decideix tot qui juga i qui no juga, les jugades, etc.
[edita] Altres regles relacionades amb temps màxims
- Tres segons: Aquesta regla es compleix quan un equip està atacant i entra a la zona de l'altre equip; no està permès que cap jugador hi estigui més de tres segons. En cas contrari l'arbitre ha d'assenyalar la infracció i la pilota passa a l'equip contrari.
- Cinc segons: Aquesta norma es dona quan la pilota surt fora de banda. El jugador que ha de fer la sacada de banda només té cinc segons per passar-la, sinó la pilota passa a l'equip contrari.
- Vuit segons: Aquesta norma es compleix quan després d'una cistella de l'equip contrari, en la sacada de fons es disposen de deu segons per a passar de mig camp.
- Vint-i-quatre segons: Aquesta norma és el temps màxim per a fer una jugada i tenir la possesió de la pilota, un cops exhaurits aquests vint-i-quatre segons la pilota passa a l'equip contrari.
[edita] Temps de joc
El temps del partit es divideix en quatre parts de deu minuts cadascuna en l'àmbit del bàsquet FIBA, en quatre quarts de 12 minuts en la NBA i en dues parts de 20 minuts en la NCAA. Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que son quaranta minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit.
[edita] Sistema d'anotació
Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són:
- 2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d'una distancia interior de la línia de 6,25 m.
- 3 punts si està feta a través d'un llançament de més enllà de la línia de 6,25 m.
- 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línea de tirs lliures.
[edita] Característiques dels jugadors en les seves diferents posicions
- Base: És l'encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
- Escorta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també son els que mes passades tenen que rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juga per dintre de la línia de 6,25.
- Alers: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir. Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que els bases.
- Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada costat de la botella, gairebé sota la cistella.
[edita] Gestions tècniques bàsiques
[edita] Defensa
- Posició bàsica:
És fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena (el tronc), inclinat cap al davant i el cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visió dels teus companys i el teu adversari.
- Anticipació:
Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir ràpidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.
[edita] Defensa individual
És una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o bé pugui fer alguna jugada. Només el pot deixa quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien.
[edita] Defensa en zona
Cada jugador, té un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. És una de les defenses mes bones que hi ha, perquè hi col·laboren més d'un jugador i costa mes que un contrari penetri en el camp contrari.
Tipus:
Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:
- 2-1-2 : Un sistema força ofensiu, com mostra deixar dos jugadors avançats.
- 2-3 : Sistema mig ofensiu, deixant 2 homes a sota, i amb 3 mig avançats.
- 1-2-2 : Un sistema molt ofensiu, nomes deixant 1 home darrera amb 4 avançats (clarament per sortir al contracop).
- 3-2 : Un sistema clarament defensiu, perquè posa 3 homes darrera i 2 mig avançats.
- 1-3-1 : Un sistema neutre, deixant 1 home abaix, 1 avançat, i els altres tres en el mig.
[edita] La pista, la cistella i la pilota de bàsquet
[edita] La pista de joc
Una pista de bàsquet és un rectangle de superfície dura, que té entre 12,8 m a 15,2 m en el seu costat més curt i d'entre 22,5 m a 28,6 en el llarg. L'altura del sostre o de l'obstacle més baix ha de ser, de, com a mínim, 7 m. El camp està dividit en dues meitats iguals separats per la línia denominada de mig camp. Per a cada equip, el mig camp que conté la cistella que es defensa es denomina mig camp defensiu i el mig camp que conté la cistella en la qual es pretén anotar es denomina mig camp ofensiu. El cercle central mesura 1,83 m i dintre d'aquest es troba una altra circumferència de 61 cm de diàmetre on se situa un jugador de cada equip a l'hora del començament del partit. En els costats menors se situen els cercles que estan a 3,05 m d'altura i s'introdueixen 1,20 m dintre del rectangle de joc. Paral·lela a la línia de fons trobem la línia de tirs lliures, que es troba a 5,80 m de la línia de fons i a 4,60 de la cistella. La línia de tres punts es troba situada a 6,25 m de distància de la cistella. El cercle on es troba la línia de tirs lliures té una circumferència de 1,80 m.
[edita] La pilota de bàsquet
La pilota de bàsquet ha de ser, evidentment, esfèrica, de cuir o pell rugosa, o material sintètic, que faciliti agafar-la pels jugadors amb les mans suades. Tradicionalment és de color taronja, amb línies negres, però hi ha moltes variants. Les pilotes d'indoor (pavelló cobert) i doutdoor (exterior) es diferencien en el material del qual estan recobertes.
A partir de la temporada 2004-05 la FIBA ha adoptat per a les seves competicions una pilota amb bandes clares grogues sobre el clàssic color de fons taronja, per a millorar la visibilitat de la pilota tant per part dels jugadors com pel públic.
Des de l'any 2007 a Espanya s'utilitza una pilota amb franges negres, sobre el qual es discuteix la seva durada ja que rellisca en excés.
- Circumferència: 68 - 73 cm
- Diàmetre: 23-24 cm
- Circunferència: 74,9 a 78 cm
- Pes: 567 - 629 g
S'utilitzen pilotes de tres denominacions diferents corresponents a tres grandàries i pesos diferents segons les categories: el nombre "7", utilitzat per a bàsquet masculí, el "6" per a bàsquet femení, i el "5" per a minibàsquet i pre-infantils (nens de 8 a 12 anys generalment).
[edita] La cistella de bàsquet
El tauler de la cistella és 1.05m d'alt i 1.80m d'ample. En la part central inferior, es troba un rectangle de 0.59m d'ample i 0.45m d'alt i que està elevat del tauler per la part baixa 0.15m, en l'interior del rectangle es troba el que sosté la cistella que mesura 0.45m, la cistella s'agafa del rectangle interior en el seu centre. El cercle de la cistella ha de tenir un diàmetre de 45,7 cm, el rectangle interior s'utilitza per a calcular el tir, i que al xocar amb ell la pilota s'introdueixi en la cistella.
[edita] Competicions
La primera vegada que el basquetbol va aparèixer en els jocs olímpics va ser a Berlín'36. El seu inventor, James Naismith, va estar present, sense el seu cistella de bresquilles, en els partits. En la final, Estats Units va batre a Canadà per 18-8. Eixe sí que va ser un marcador de mini-basket.
Les principals competicions del món del bàsquet són:
[edita] Entre seleccions estatals
- Campionat del Món de bàsquet masculí
- Campionat del Món de bàsquet femení
- Campionat d'Europa de bàsquet masculí
- Campionat d'Europa de bàsquet femení
- Torneig de les Amèriques masculí
- Torneig de les Amèriques femení
[edita] Entre clubs
- NBA
- WNBA
- Eurolliga de bàsquet
- Copa ULEB
- FIBA EuroCup
- FIBA EuroCup Challenge
- Copa Korac (desapareguda)
- Recopa d'Europa de bàsquet (desapareguda)
- Lliga ACB de bàsquet
- Lliga italiana de bàsquet
- Lliga grega de bàsquet
- Lliga francesa de bàsquet
- Lliga Catalana de Bàsquet
- Campionat de Catalunya de bàsquet (desaparegut)
Per a més informació vegeu: Llista de competicions de basquetbol
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- http://www.basquetcatala.com/ Bàsquet Català
