Nova Tabarca

De Viquipèdia

**Nova Tabarca**


Estat	Espanya
Archipiélago
Municipi	Alacant
Localització	Cap de Santa Pola, Mar Mediterrània
Coordenades	38° 9′ 52.04″ N 0° 28′ 27.28″ OCoordenades: 38° 9′ 52.04″ N 0° 28′ 27.28″ O
Distància a terra	3 milles
Superfície	0,3 km²
Llargada màxima	1800 m
Ample màxim	380 m
Perímetre
Altitud màxima	15 m
Tipus
Capital	Tabarca
Població	92
Densitat	416,66 hab/km²
Gentilici
'
'	{{{altres2_opc}}}

Nova Tabarca, també coneguda com Tabarka o Illa Plana, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià. Els habitants de Tabarca, Elx i Santa Pola també la coneixen amb el nom de L'Illa.

Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sud de barris que abarca també el Palmerar, Aiguamarga i Urbanova. Compta amb 125 habitants (2005) i el seu codi postal és 03138.

Destaca la seua església i el conjunt enmurallat en la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases son plantes baixes i les úniques edificacions d'altura són la esmentada església i el far.

La foguera de Tabarca unicament va plantar al 1965 i no va obtindre premi ni es va cremar, aixó si, la seua Bellea va ser triada Dama d'Honor de la Bellea del Foc.

[edita] Geografia

En realitat és un petit arxipèlag format per una illa principal denominada Plana, de Santa Pola o Nova Tabarca, de forma allargada (1.800 m de longitud per una amplària màxima de 400 m) que s'estreta a l'oest i orientació NO-SE. El seu relleu és pla, amb un desnivell màxim de 15 m pel que fa al nivell del mar. Completen l'arxipèlag, els illots de La Pedrera, de La Galera i de La Nau, al costat de nombrosos esculls (Negre, Roig, Cap del Moro, Sabata o Naveta). Es troba situat a unes tres milles al sud-est del Cap de Santa Pola i a unes 8 milles de la ciutat d'Alacant, terme municipal al que pertany.

Pel que fa a l'illa de Nova Tabarca, la línia de la costa és retallada, formada per petits penya-segats d'escassos metres d'altura, amb platges de cants rodats en la seva base. L'única platja de sorra es troba en la zona de l'isme.

L'illa es troba localitzada en un context geològic molt particular dintre de les zones internes i propera al límit de les zones externes del Sistema Bètic, marcat pel denominat accident Cadis-Alacant. Dintre de les zones internes de la serralada, l'illa representa l'extrem més oriental del complex Alpujàrride, sobre els materials del qual, apareixen en discordança, materials pertanyents al Miocè superior i al Quaternari.

El clima és mediterrani sec, amb una temperatura mitja anual de 17 ºC, màximes de 35ºC a l'agost i mínimes de 5ºC al gener. Les precipitacions són molt irregulars al llarg de l'any, no superant els 300 mm/any. Els vents dominants a la primavera-estiu són el Llevant i el Llebeig; mentre que durant l'hivern predominen els vents de Maestral i Ponent. La velocitat mitja del vent no és molt alta, 21 Km/h durant el dia i 17 Km/h a la nit, que indiquen la bondat del règim de vents imperant en la zona, encara que de vegades es registrin velocitats de 167 km/h (20/1/78).

[edita] Història

Abans del 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau o Illa Plana, encara que els cronistes insisteixen a considerar-la l'Alones Insula i, fins i tot, illot de Santa Pola.

La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de Carles III, procedents de la petita illa de Tabarca, distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarca africana fou sotmesa el 1741 pel bei de Tunis i el 1756 passà a dependre dels algerins.

El monarca espanyol va redimir-los el 1768, i els va traslladar a la ciutat d'Alacant on, provisionalment, quedaren instal·lats en el Col·legi de la Companyia de Jesús, buit darrere l'expulsió dels jesuïtes. Se'ls va instal·lar definitivament a l'illa de Sant Pau, on --d'acord amb un pla urbanístic de l'enginyer militar Ferran Méndez-- es construïren muralles, bateries, baluards, magatzems i cases, que constitueixen una interessantt i singular mostra de l'activitat recolonitzadora de Carles III. A partir del 1770 l'illa passà a denominar-se Nova Tabarca. Hi ha tanmateix una sèrie d'illots i esculls, que envolten Tabarca i que es diuen: Nau, Escull Roig, Cap del Moro, Galera, Sabata i Escull Negre.

[edita] Reserva Marina

Aquesta reserva ocupa una extensió de 1.400 hectàrees envoltant a l'Illa de Tabarca i va ser declarada el 9 de gener de 1995. La zona protegida té una forma rectangular ocupant l'illa central. Comprèn tant aigües interiors, que són competència de la Generalitat Valenciana com aigües exteriors que corresponen a l'administració general de l'estat.