Xixona

De Viquipèdia

La pàgina està protegida de modificacions per a tractar el vandalisme. Si vos plau, debatiu qualsevol proposta de canvi a la pàgina de discussió.

Xixona és una població valenciana situada a la comarca de l'Alacantí. Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i el de Torreblai, en el que es troba el dipòsit d'aigües. L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258. Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la jurisdicció valenciana, establint-se la frontera més al sud. El 1304 s'escamparen les fronteres cap el sud i Xixona queda com a cap de la Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes. El seu castell fou pres per les hostes castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit composat per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud pro-borbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. Fins i tot la gent que va aconseguir de fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, organitzaren una contraofensiva que es va culminar -l'any 1707-- amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de la ciutat. Aquest mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda. El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per càpita; al mateix temps que incideix en el seu augment demogràfic que s'establix, en els inicis dels anys setanta, en un total de 8.200 habitants (xixonencs). En el cens de 1974 tenia 7.872 habitants i el de 2000, 7.337. Al seu terme, de 161,3 qm2., trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m. d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xixona

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alacantí
Agost | Aigües | Alacant | Busot | el Campello | Mutxamel | Sant Joan d'Alacant | Sant Vicent del Raspeig | la Torre de les Maçanes | Xixona