Arquitectura barroca
De Viquipèdia
L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó. Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps, les colònies d'Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents. El Barroc es dóna també en altres arts, com Música, Literatura, Pintura i Escultura.
Taula de continguts |
[edita] Característiques generals
- El rebuig de la simplicitat i la recerca del complex. No renega de les formes clàssiques (columnes arcs, frontons, frisos), però les transforma de manera fantasiosa. De vegades l'edifici arriba a ser com una gran escultura. Els entaulaments adopten la corba i els frontons es parteixen i adopten corbes, contracorbes i espirals.
- S'adopta l'el·líptica, la forma oval i altres formes (com la d'abella de Borromini). Les parets són còncaves i convexes, és a dir sempre ondulades. S'arriba a l'abandonament de línies rectes i superfícies planes.
- S'adopta un nou tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de moviment (espais dinàmics), en la més estàtica de les arts. Agrada representar o suggerir l'infinit (un camí que es perd, una volta celeste, un joc de miralls que alteri i faci irrecognoscible les perspectives). Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
- S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva. Dóna importància a la llum i a efectes lluminosos, a través del clarobscur. Recerca de la sorpresa. Gust pel dramàtic, escenogràfic i teatral.
- Gran riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors com a l'exterior. Amor desenfrenat pel curvilini i el triomf de la columna salomònica. Arcs i frontons mixtilínis finestres ovalades. L'arc descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament (a la manera romana), o descansa directament sobre el capitell (manera bizantina). Ambdues formes van ser emprades en el Renaixement. S'utilitzen grans cartel·les.
- La creació de noves tipologies per a edificis concrets. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries (que després donaria lloc a les galeries d'art.
[edita] Desenvolupament històric i geogràfic
La gènesi de l'arquitectura barroca s'inicia a Itàlia, amb figures tan determinants com Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini.
A França el Barroc adquireix caràcters més sobris que a Itàlia, amb plantes menys complicades, façanes més severes, major respecte per les proporcions i renúncia als efectes violents, és un art fonamentalment al servei de la monarquia absoluta, i la seva gran realització serà el Palau de Versalles.
A Espanya, l'arquitectura barroca estarà presidida pel gust per la desornamentació i la sobrietat que havia introduït l'estil herrerià, amb importants edificis en els quals impera un estil mesurat i gairebé clàssic.
A Alemanya i a Àustria la inspiració italiana combinada amb la francesa crearà edificis de gran exuberància decorativa, sobretot en els interiors, de lluminositat brusca, que donaran pas a l'estil Rococó. A Anglaterra predomina l'equilibri i l'austeritat.
A les colònies espanyoles, en aquell moment Mèxic i Perú entre d'altres, l'estil barroc es va combinar moltes vegades amb el plateresc (estil renaixentista anterior al Barroc) i amb l'art popular indígena. Es va manifestar principalment a les esglésies ja que eren aquestes posseïdores d'una gran riquesa durant aquella època.
[edita] L'urbanisme
La ciutat del Barroc es veu com la imatge del seu governant, la importància del qual es mesura per la seva mida i pel nombre dels seus habitants.
En les corts més poderoses d'Europa, l'estructura urbana intentarà ostentosament assentar els valors i l'estructura política creada pels dirigents.
La ciutat s'estructurarà entorn d'un centre, com el poder absolut té com a centre el rei, al que conflueixen grans vies, rectes, d'àmplies perspectives. Les places seran un dels grans elements, reflex i símbol del poder civil o religiós, enteses com a escenaris de festes i representació.
Els canvis se'n van reflectir millor en les petites corts europees, on les realitzacions poden canviar i determinar la imatge de tota la ciutat, com és el cas de Würzburg, mentre que en els grans organismes urbans com París o Roma, la complexitat i l'aparatositat dels projectes xocarà amb la ciutat preexistent, que dificulta en gran manera la transformació pretesa, aconseguint-se millors resultats en les noves residències dels sobirans, fora de la ciutat, com és el cas de Versalles.
