Conca de Barberà
De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Barberà». |
Localització | |
Comarca de Catalunya | |
Vista de la muralla de Montblanc | |
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona |
Capital | Montblanc |
Gentilici | Conquenc, conquenca |
Superfície | 650,24 km² |
Altitud | n/d |
Població (2005) • Densitat |
20.057 hab. 30,85 hab/km² |
Coordenades | 41° 22′ N, 01° 09′ E |
Sistema polític Municipis Forma de govern • President: |
22 Consell Comarcal David Rovira i Minguella (CiU) |
Web |
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.
Taula de continguts |
[edita] Situació
Limita al N amb la Segarra, al NE amb l'Anoia, al SE amb l'Alt Camp, al S amb el Baix Camp, al SO amb el Priorat, a l'O amb les Garrigues i al NO amb l'Urgell .
[edita] Superfície
La Conca de Barberà abasta una superfície de 650,2 quilometres quadrats, el que representa el 2 % del total de Catalunya.
[edita] Geografia
La Conca de Barberà fou creada amb la Divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:
- La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc (capital), L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Senan, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
- La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra, la diferent orografia i, sobretot, les deficients comunicacions amb la resta de la Conca de Barberà, han fet que aquesta zona demanés la segregació per formar una comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant, Savallà del Comtat, Llorac i Santa Coloma de Queralt (capital).
- El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.
- Un cas apart és el municipi de Vallfogona de Riucorb, que pertany a la conca del Riu Corb però fou adherit a la Baixa Segarra.
La comarca és una cruïlla de camins entre les terres de Tarragona, de Lleida i de Barcelona, fet fonamental per entendre el seu desenvolupament econòmic i la gran concentració d'infraestructures lineals en un espai limitat. Així, a la comarca hi ha quatre línies elèctriques d'alta tensió, una autopista, una línia de ferrocarril, una línia de tren d'alta velocitat (TGV), una carretera nacional, dues comarcals i un projecte d'autovia.
[edita] Història
A la comarca es tenen dades que indiquen poblaments des del Neolític, així hi ha tot un seguit de coves als vessants nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. Les del terme de Montblanc han estat declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a part de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, i es poden visitar reproduccions, a tamany natural, de les pintures al | Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre.
[edita] Demografia
La comarca passà de pèrdues demogràfiques constants i punyents durant la dictadura franquista a una població que es mantenia per sobre de la ratlla dels divuit mil habitants durant la transició democràtica. Des de finals de segle apunta vers un augment progressiu i a principis de segle XXI tenia 18.806 habitants. En el conjunt de població, hi ha un pes prou important dels grups d'edat superiors als seixanta anys degut a les millores en la qualitat de vida, la caiguda de la natalitat i el retard en la formació de noves parelles, fet comú a les societats avançades, però que a la Conca de Barberà ha estat molt més profund.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Municipi | Habitants |
---|---|
Barberà de la Conca | 503 |
Blancafort | 414 |
Conesa | 141 |
Espluga de Francolí | 3.857 |
Forès | 57 |
Llorac | 116 |
Montblanc | 6.767 |
Passanant i Belltall | 174 |
Piles, les | 196 |
Pira | 475 |
Pontils | 139 |
Rocafort de Queralt | 264 |
Santa Coloma de Queralt | 3.035 |
Sarral | 1.596 |
Savallà del Comtat | 72 |
Senan | 46 |
Solivella | 630 |
Vallclara | 108 |
Vallfogona de Riucorb | 157 |
Vilanova de Prades | 149 |
Vilaverd | 438 |
Vimbodí i Poblet | 1.052 |
[edita] Economia i serveis
[edita] Activitat agrària
L’activitat agrària a la comarca està marcada per la seva varietat física. A l'extrem nord-oriental de la comarca, a l'altiplà central que separa les conques de Barberà i d'Òdena, hi ha la Baixa Segarra que constitueix una zona especialitzada en cereals, fonamentalment blat i ordi; mentre la Conca estricta, la cubeta d'erosió excavada per l'acció dels rius Anguera i Francolí, és una àrea de policultiu, on la vinya té relativa importància, amb extensions de petita i mitjana dimensió. A la zona de les muntanyes de Prades, en els municipis de Vimbodí i Vallclara, predomina l'avellaner i el castanyer. Finalment, una de les fesomies més preuades de la comarca és la coexistència d'aquests conreus amb les superfícies forestals arbrades i els boscos illa enmig de les zones de conreu. La superfície agrícola de la comarca, a fi de segle XX, es distribueix entre terres llaurades (26.885 ha, el 56,8%), pastures permanents (2.830 ha, el 6%), terreny forestal (14.025 ha, el 29,6%) i altres (3.611 ha, el 7,6%).
[edita] Activitat industrial
Els canvis econòmics foren esperonats per la indústria que prengué el relleu a una agricultura tradicional en crisi. En el decenni dels setanta, gràcies a l'autopista AP-2, mudà el teixit econòmic i les fonts d'ocupació i de renda dels ciutadans. Alhora, la industrialització aturà el degoteig de pèrdues demogràfiques. La Conca de Barberà esdevenia una comarca industrialitzada i assalariada.
A la dècada dels vuitanta, l'estudi econòmic La Conca de Barberà, de Caixa de Catalunya (1991), valorava una situació poc afalagadora: reduïda dinàmica industrial i constructiva, pèrdua de serveis, estancament demogràfic i crisi agrícola –llevat de la vinya. La Conca de Barberà s’estancava, sinó reculava. Fou un decenni de baixa dinàmica industrial i de serveis degut a la manca de planificació i ordenació territorial en el desplegament industrial, l'escassetat d'aigua i els baixos salaris d'una indústria auxiliar sense projecció de futur.
A la dècada dels noranta canviaren les perspectives. El 18 de maig de 2001 s’inaugurava la nova nau de Frape Behr, S.A., pertanyent a la multinacional alemanya Behr. El President de la Generalitat Jordi Pujol ho aprofità per fer un repàs a l'actualitat de la comarca i recordar que la millora de la xarxa viària, la creació de la subestació elèctrica i l'arribada del gas natural i del transvasament d'aigua de l'Ebre havien tornat a transformar la comarca. Si en el decenni dels setanta el motor econòmic fou l'autopista, en els noranta els serveis a les empreses foren els catalitzadors de la revifalla econòmica. Els casos més destacats han estat l'empresa Frida, ubicada a Sarral l'any 1992 i dedicada a la fabricació de brioixeria i pastisseria congelada; la multinacional Vidrieria de Montblanc que inicià l'any 1998 la fabricació d'ampolles de vidre; i les successives ampliacions de Frape Behr, fabricants de radiadors i altres equipaments de climatització i refrigeració per l'automòbil. A la Baixa Segarra, les empreses vinculades a la construcció iniciaren una expansió notable.
[edita] Activitat turística
L’altre motor econòmic és l'activitat turística. Aquesta és una economia creixent i complexa que cada cop dóna feina a més famílies (a principis de segle XXI, representa el 40% de l'ocupació), molt vinculada als visitants de cap de setmana, com és el cas de les cases de pagès i les segones residències. Finalment, el suport de la Unió Europea al desenvolupament de les zones rurals, mitjançant el Fons Feder i els programes Leader, han facilitat iniciatives generadores de riquesa econòmica i social.
[edita] El Consell Comarcal
Els Consells Comarcals són, fonamentalment, administracions de gestió de serveis municipals i mancomunals i ja formen part de la realitat institucional, cultural i social del país. La tasca del Consell de la Conca de Barberà, s’ha centrat, sobretot, en grans temes supramunicipals, com l'abastament d'aigües; la gestió dels residus; tasques socials; formació d'adults; el programa Feder per al desenvolupament del patrimoni dels municipis i el programa Leader de foment del sector privat en els àmbits agrícoles, la restauració, el turisme rural i la creació de llocs de treball, el servei d'autoempresa, la preservació del medi ambient i d'altres.
[edita] El subministrament de l'aigua del riu Ebre
Aquest projecte fou acordat pel Consell Comarcal l'estiu del 1988 i pretenia acabar amb els problemes estructurals de sequera i facilitar el desenvolupament industrial. Per la magnitud del projecte, es va dividir en parts. En una primera fase, l'aigua de l'Ebre arribà a la comarca per un ramal des del polígon de Valls fins al dipòsit regulador de Montblanc (anys 1999-2000). Els municipis de Solivella i Blancafort acabaren els problemes tradicionals de sequera d'aigua amb un ramal que es dedicà íntegrament al consum de boca i no es barrejà amb la dels pous propis, de molt mala qualitat. El juny del 2002 entrà en servei el subministrament a Sarral i es preveu la connexió de les canonades fins a Vilaverd, l'Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt.
[edita] Llocs destacats
[edita] Principals festes
[edita] El català de la Conca
A la Conca de Barberà hi ha moltes diferències entre els parlars de pobles veïns, ja que és una zona situada a la confluència de 4 dialectes o dialectes de transició:
- el català nord-occidental als municipis que limiten amb el Pla de Lleida.
- el català central als pobles de la Baixa Segarra.
- el xipella a la zona central de la comarca.
- el català tarragoní als municipis situats més propers al Camp de Tarragona.
A l'Espluga de Francolí, fins a mitjans segle XX, es podia distingir si una persona era de la part nord del municipi (Espluga Sobirana) o de la part sud (Espluga Jussana), depenent del dialecte que parlava.
A continuació apareix una taula on es pot apreciar les diferències en els parlars de diferents pobles de la Conca:
Mot | Pronunciació occidental (p. ex. Vimbodí i Poblet) |
Pronunciació xipella (p. ex. Solivella) |
Pronunciació tarragoní (p. ex. Montblanc) |
Pronunciació oriental (p. ex. Sta. Coloma de Queralt) |
---|---|---|---|---|
terra | [ˈtɛra] | [ˈtɛri] | [ˈtɛrɛ] | [ˈtɛrə] |
aigua | [ˈajwa] | [ˈajwə] | [ˈajwɛ] | [ˈajwə] |
home | [ˈɔme] | [ˈɔmi] | [ˈɔmɛ] | [ˈɔmə] |
dona | [ˈdɔna] | [ˈdɔni] | [ˈdɔnɛ] | [ˈdɔnə]/[ˈdɔnɔ] |
menjar | [menˈdʒa] | [minˈdʒa] | [mənˈʒa] | [mənˈdʒa] |
beure | [ˈbewre] | [ˈbewri] | [ˈbɛwrɛ] | [ˈbɛwrə] |
petit | [peˈtit] | [pəˈtit] | [pəˈtit] | [pəˈtit] |
comprar | [komˈpra] | [kumpra] | [kumˈpra] | [kumpra] |
dia | [ˈdia] | [ˈdii]/[ˈdiɛ] | [ˈdiɛ] | [ˈdiə] |
anglès | [anˈgles] | [ənˈglɛs] | [ənˈglɛs] | [ənˈglɛs] |
nosaltres | [nozalˈtres] | [nalˈtris] | [nalˈtrus] | [nuzalˈtrəs] |
perquè | [perˈke] | [pərˈkɛ] | [pərˈkɛ] | [pərˈkɛ] |
pomes | [ˈpomes] | [ˈpomis] | [ˈpoməs] | [ˈpoməs] |
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web del Consell comarcal de la Conca de Barberà
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Web cultural de la comarca
- Pàgina web del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre
|
|
---|---|
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
Comarques històriques | |
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir |