Garrotxa
De Viquipèdia
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines |
| Capital | Olot |
| Gentilici | Garrotxí, garrotxina |
| Superfície | 735,39 km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2007) • Densitat |
53.507 hab. 72,76 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
21 Consell comarcal |
| Web | |
La Garrotxa és una comarca prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany , l'Alt Empordà i el Vallespir.
El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.
Té una extensió de 735,39 km2 i una població de 52.834 habitants (2006). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres de les rieres d'Amer i de Llémena.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.
Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40, entre els que destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.
El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).
La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09°C, i la màxima d'agost, de 27,7°C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.
La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.
[edita] Població i activitat
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Argelaguer | 418 |
| Besalú | 2.257 |
| Beuda | 164 |
| Castellfollit de la Roca | 993 |
| Maià de Montcal | 379 |
| Mieres | 331 |
| Montagut i Oix | 903 |
| Olot | 31.932 |
| Planes d'Hostoles, les | 1.798 |
| Preses, les | 1.692 |
| Riudaura | 417 |
| Sales de Llierca | 128 |
| Sant Aniol de Finestres | 289 |
| Sant Feliu de Pallerols | 1.272 |
| Sant Ferriol | 194 |
| Sant Jaume de Llierca | 815 |
| Sant Joan les Fonts | 2.652 |
| Santa Pau | 1.546 |
| Tortellà | 729 |
| Vall de Bianya, la | 1.256 |
| Vall d'en Bas, la | 2.650 |
| Font: Municat | |
Els nuclis de població concentrada són molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la població activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari.
La superfície conreada ha anat disminuint. Així i tot, és la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya.
La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví.
La indústria va rebre un impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil, sobretot el de filats i gèneres de punt, l'alimentari (la indústria càrnia) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú.
[edita] Zona volcànica de la Garrotxa
La zona volcànica de la Garrotxa es troba situada a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.
El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.
Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.
Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i la vall del Brugent.
Al sector d'Olot també hi va haver erupcions antigues, ja que es poden trobar còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià.
En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases que han estat situades totes dins el Quaternari mitjà.
Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus strombolià, dels quals n'hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.
Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.
L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part del cons volcànics i la Fageda d'en Jordà.
Tota aquesta zona volcànica es troba actualment protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensió de 12007 ha (120,07 km²).
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Pàgines relacionades
 |
Articles relacionats amb Garrotxa |
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial del Consell Comarcal
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Viatge literari per la Garrotxa
- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
- Turisme Garrotxa
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
| Comarques històriques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
