Pallars Jussà

De Viquipèdia

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la Plana de la Conca Dellà, limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

Municipi	Habitants
Abella de la Conca	188
Castell de Mur	185
Conca de Dalt	434
Gavet de la Conca	301
Isona i Conca Dellà	1.153
Llimiana	164
Pobla de Segur, la	3.089
Salàs de Pallars	335
Sant Esteve de la Sarga	151
Sarroca de Bellera	129
Senterada	142
Talarn	382
Torre de Cabdella, la	792
Tremp	6.022
Font: Municat

Taula de continguts 1 Història 2 Bibliografia 3 Demografia 4 Enllaços externs

[edita] Història

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars és conquerit per la casa de Tolosa l'any 800 formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars. El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passa a mans de Ramon II que funda la Casa de Pallars, acabant de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa, fent del Pallars un Comtat Independent. L'any 1010, el testament de Sunyer divideix el comtat en dos, el Pallars Jussà per en Ramon IV i el Pallars Sobirà a mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'enceta una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats que acaba el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que ara són els límits comarcals actuals. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no quasi mai donaven un territori continu.

[edita] Bibliografia

• Creus, Jordi i Gasa, Josep R. El Pallars Jussà a peu. Valls: Cossetània, 2002, ISBN 84-95684-72-1
• Tutusaus, Jordi. Caminant el Pallars Jussà. Valls: Cossetània, 2007, ISBN: 978-84-9791-283-9
• Carme Maria Marugan i Vallvé i Verònica Rapalino. "Història del Pallars". Pagès editors, 2005, ISBN: 84-9779-265-3

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1.376 1.060 1.474 10.009 15.474 28.861 25.285 25.622 20.295

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 18.996 20.485 22.108 19.991 19.792 19.985 16.210 15.633 13.267

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 12.802 12.795 12.817 12.482 12.442 12.380 12.712 12.648 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà

• Consell comarcal del Pallars Jussà
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir