Àmbit metropolità de Barcelona
De Viquipèdia
Àmbit metropolità
La regió metropolitana de Barcelona és una regió i unitat funcional de Catalunya. Abasta una extensió geogràfica de 3.236 km2 i compta amb 164 municipis amb una població total de 4.856.579 habitants (2007)[1] i una densitat de 1.496 hab/km2. El seu municipi més important i nucli principal és la ciutat de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
La regió va quedar definida l'any 1987 en les Lleis d'Ordenació Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya[2]. La integren les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, és a dir, el conjunt format per Barcelona i la seva àrea d'influència en termes econòmics i de mercat de treball.
És actualment una de les 10 majors aglomeracions metropolitanes europees[3] i ocupa una posició capdavantera entre les zones industrials sent un dels eixos de major desenvolupament econòmic i empresarial en la Mediterrània Occidental. Dels prop de 2 milions de llocs de treball existents a la regió, gairebé un terç provenen de l'activitat industrial. La regió metropolitana de Barcelona suposa el 10% de tot el territori de Catalunya i en concentra el 68% de la seva població, sent la segona aglomeració amb una major densitat d’Europa, tant sols superada per París (3.202 habitants/km2).
Concentra el 58% del sòl industrial català i aporta aproximadament el 70% del PIB de Catalunya -una economia equivalent a la de Dinamarca, en el context europeu- i el 12% del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d'una regió europea més àmplia -Catalunya- i alhora ofereix un alt nivell de diversificació industrial. Cada dia s'hi produeixen 3,1 milions de desplaçaments, amb un percentatge d'utilització del transport públic d'un 59%[4].
L'àmbit metropolità de Barcelona és equivalent, aproximadament, a la Vegueria de Barcelona definida per l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, l'anomenat Informe Roca [5], divisió territorial que es podria convertir en breu en oficial gràcies a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006[6].
L'abril de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va presentar l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona[7], una eina que delimita els espais d’interès paisatgístic i estratègic que cal preservar i que impulsa una xarxa viària i ferroviària de qualitat que faci possible el seu creixement futur.
[edita] Mapa d'ús del sòl
- Àrees edificades: ciutats, zones residencials, zones industrials i infraestructures.
- Zones boscoses: reserves naturals i zones protegides com ara el Parc Natural del Garraf, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la Serra de Collserola i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor entre d'altres.
- Zones agrícoles i camps: sobretot vinyes i camps de regadiu.
[edita] Dades bàsiques
Informació de l'IDESCAT[8].
[edita] Territori
| Superficie (2006) (km2) | 3.236,2 |
| Densitat de població (2006) (hab/km2) | 1.496 |
[edita] Població
| Població (any 2006) | 4.841.365 |
| Creixement de població (1996-2001) (%) | 3,8 |
| Creixement natural (1996-2001) (% hab./any) | 23 |
| Creixement migratori (1996-2001) (% hab./any) | 153 |
| Població de 0-14 anys (2001) (%) | 15,3 |
| Població de 65 i més anys (2001) (%) | 14,5 |
| Índex d'envelliment (2001) (>65/<15 anys*100) | 120 |
[edita] Activitat econòmica
| Població activa a la província (2n trimestre de 2003) (en milers) | 2.350,8 |
| Població ocupada a la província (2n trimestrem de 2003) (en milers) | 2.109,3 |
| Agricultura (2001) (%) | 0,2 |
| Indústria (2001) (%) | 22,3 |
| Construcció (2001) (%) | 8,5 |
| Serveis (2001) (%) | 68,9 |
| Aturats registrat (31/12/2001) | 170.873 |
| Taxa d'atur a la província (31/12/2001) (%) | 7,22 |
| Llocs de treball localitzats (RMB) | 2.032.795 |
[edita] Urbanisme
| Sòl urbanitzat (2000) (ha) | 58.809,5 |
| Sòl no urbanitzat (2000) (ha) | 265.339,3 |
| Residencial dens i extensiu (2000) (ha) | 33.809,4 |
| Indústria i infraestructures (2000) (ha) | 18.324,2 |
| Parcs, equipaments i comerç (2000) (ha) | 6.675,9 |
[edita] Habitatge
| Total habitatges acabats (1998-2001) | 124.036 |
| Habitatges acabats de protecció (1998-2001) | 12.775 |
| Habitatges acabats de règim general (1998-2001) | 25.522 |
| Habitatges acabats de règim especial (1998-2001) | 3.161 |
| Habitatges acabats de règim protegit (1998-2001) | 2.075 |
| Habitatges acabats de règim de lloguer (1998-2001) | 774 |
[edita] Autoritat del Transport Metropolità
L'Autoritat del Transport Metropolità està formada pels municipis del mateix àmbit metropolità lleugerament ampliat (abastant fins a 5.217.864 habitants l'any 2006)[9], i en regula el transport dividint-lo en corones de municipis[10]. Aquesta divisió és la següent:
| Població | Extensió | Densitat | |
| Barcelona | 1.595.110 | 101 | 15.793 |
| 1a corona | 1.555.270 | 532 | 2.923 |
| 2a corona | 1.456.937 | 1.362 | 1.070 |
| 3a corona | 747.810 | 2.273 | 329 |
| 5.355.127 | 4.268 | 1.255 |
- Primera corona: la forma l'Àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un continu urbà que inclou la pròpia ciutat de Barcelona a més d'altres com: L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet.
- Segona corona: es considera com l'àrea metropolitana adjacent i la conforma un cinturó de ciutats com: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró i les seves respectives àrees d'influència. Per unir aquest cinturó urbà amb una interconnexió ferroviària, la Generalitat de Catalunya projecta la línia Orbital[11].
- Tercera corona: considerada territori d'expansió consolidat. s'exté a través de corredors fluvials o depressions, como ara en el cas de Manresa, Igualada i Vic, o bé al llarg de la costa mediterrània, com en el cas de Blanes o El Vendrell.
[edita] Municipis
Llistes de municipis de la regió metropolitana de Barcelona ordenats per nombre d'habitants.
[edita] Referències
- ↑ IDESCAT. 2007. Padró municipal d'habitants
- ↑ Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Decret 177/1987 , de 19 de maig, pel qual es despleguen la planificació i la coordinació d'àmbit regional previstes a la llei 7/1987, de 4 d'abril. (Catalunya)
- ↑ Població de les ciutats i unitats urbanes de més d'un milió d'habitants de la Unió Europea segons el INSEE (francès)
- ↑ Si analitzem la situació actual comprovem que a l'interior de la ciutat de Barcelona, tenint en compte únicament els 3,1 milions de desplaçaments que s'hi produeixen diàriament, el transport públic té un percentatge d'utilització de quasi el 59%, és a dir, és el mitjà de transport més utilitzat.
Barcelona Metropolis Mediterrània Text de Xavier Casas - ↑ Informe Roca (PDF)
- ↑ gencat.net. Estatut d'Autonomia de Catalunya
- ↑ gencat.net. La Regió Metropolitana de Barcelona compta, per primera vegada, amb un Pla territorial que garantirà el seu desenvolupament ordenat i sostenible
- ↑ Idescat. Institut d'Estadística de Catalunya. Pàgina principal
- ↑ Àmbit geogràfic de l'Autoritat del Transport Metropolità
- ↑ Xarxa ferroviària integrada de l'Autoritat del Transport Metropolità (PDF)
- ↑ El Departament de Política Territorial i Obres Públiques avança en la definició de l’eix Transversal Ferroviari i la línia Orbital (PDF)
[edita] Vegeu també
[edita] Territori
- Àrea Metropolitana de Barcelona
- Barcelona
- Vegueria de Barcelona
- Catalunya
- Llista d'aglomeracions de la Unió Europea
[edita] Transport
- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
- Renfe
- Metro de Barcelona
- Transports Metropolitans de Barcelona
- Tram
[edita] Enllaços externs
