Granera
De Viquipèdia
Per a l'eina vegeu escombra. |
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi del Vallès Oriental | |||
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||
Gentilici | Granerí, granerina | ||
Superfície | 23,7 km² | ||
Altitud | 768 m | ||
Població (2007) • Densitat |
76 hab. 3,21 hab/km² |
||
Coordenades | (i) | ||
Sistema polític Entitats de població |
1 |
Granera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, pertanyent a la comarca natural del Moianès.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Se situa a l'angle nord-oest de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de la plataforma estructural del Moianès. Els materials visibles són els calcaris horitzontals de l'Eocè, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt els conglomerats roigs, i formen l'esquenall entre les capçaleres del Ripoll i la riera de Tenes (conca del Besòs) i la de la riera de Rubió o de Sant Joan (que forma, amb la riera de Marfà, el riu Calders). L'altiplà, de 600 a 800 m alt, culmina a 954 m d'altitud (Pedres). El bosc de pi roig i els ermots ocupaven una bona part del terme, que fou un dels més perjudicats en el gran incendi forestal de l'agost del 2003.
[edita] Economia
Els cereals són el conreu principal (la vinya només perdura arrecerada). Hi va haver una fàbrica de tints, amb 25 treballadors, que disposa d'una petita resclosa sobre la riera del Marcet, que va tancar cap als anys 70. El poble, ha esdevingut centre de residència i d'estiueig.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
[edita] Història
El poble (25 h agl i 32 h diss [1996], granerins; 768 m alt) és dividit en dos nuclis: el barri de l'Església, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, que, transformada als segles XVI i XVII, perdé bona part del primitiu caràcter romànic, i el barri del Castell, al voltant de l'antic castell de Granera, esmentat el 971, que pertangué a la casa comtal de Barcelona i estigué infeudat a la vescomtal de Barcelona el 1046-1170. Passà a la corona i a diversos senyors, i esdevingué centre de la baronia de Granera. Hi ha també l'església de Santa Cecília (1065), amb traces d'importants i arcaiques pintures romàniques. Pertany al municipi una part de l'antic terme de Sant Julià d'Úixols.
[edita] Baronia de Granera
Títol concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir, emparentats amb els de Talamanca i Calders. Més tard passà a mans dels marquesos de Castellbell.
[edita] Transport públic
A Granera només hi arriba un autobús al mes, concretament el primer dissabte feiner de cada mes. Surt de Castellterçol a les 13:30 i arriba a Granera a les 13:45, llavors torna a sortir i arriba de nou a Castellterçol a les 14:00.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Aiguafreda | l’Ametlla del Vallès | Bigues i Riells | Caldes de Montbui | Campins | Canovelles | Cànoves i Samalús | Cardedeu | Castellcir | Castellterçol | Figaró-Montmany | Fogars de Montclús | les Franqueses del Vallès | la Garriga | Granera | Granollers | Gualba | la Llagosta | Lliçà d'Amunt | Lliçà de Vall | Llinars del Vallès | Martorelles | Mollet del Vallès | Montmeló | Montornès del Vallès | Montseny | Parets del Vallès | la Roca del Vallès | Sant Antoni de Vilamajor | Sant Celoni | Sant Esteve de Palautordera | Sant Feliu de Codines | Sant Fost de Campsentelles | Sant Pere de Vilamajor | Sant Quirze Safaja | Santa Eulàlia de Ronçana | Santa Maria de Martorelles | Santa Maria de Palautordera | Tagamanent | Vallgorguina | Vallromanes | Vilalba Sasserra | Vilanova del Vallès