Renfe Operadora

De Viquipèdia

Renfe Operadora

Tipus	Pública
Eslògan	"El tren y tú"
Fundada	1 de gener de 2005
Seu central	Madrid
Persones Clau	José Salgueiro Carmona
Indústria	Ferrocarril
Marques	Rodalies, Mitja Distància, Alta Velocitat.
Adreça web	Web Oficial(castellà)

Renfe Operadora (antigament part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

En l'actualitat, però, degut a les directives europees que indiquen la liberalització del mercat del ferrocarril, RENFE ha passat a la història i s'ha dividit en dos organismes:

• ADIF, organisme estatal gestor de les infraestructures (vies i estacions), i
• Renfe Operadora, encarregada de l'explotació del transport.

A Espanya ADIF serà qui posarà les regles del mercat exercint d'institució reguladora, i serà la concessionària dels serveis als operadors (Renfe Operadora entre d'altres) en un teòric mercat de lliure competència sobre la infraestructura ferroviària espanyola.

Taula de continguts 1 Cronologia 2 La Renfe Operadora a Catalunya 3 La Renfe al País Valencià 4 Vegeu també 5 Referències

[edita] Cronologia

• El 1 de gener de 2005, es crea l'empresa Renfe Operadora a partir de la divisió de RENFE. Renfe Operadora s'encarregarà de la gestió i l'explotació del transport. Aquesta divisió es feu per complir
• El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.

[edita] La Renfe Operadora a Catalunya

Les cinc línies de Rodalies de Renfe operadora que travessen Barcelona i tota l'àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.

Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplaçaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplaçaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Línies de Renfe Operadora Rodalies:

	Xarxa ferroviària de Renfe Rodalies
R1	L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona - Mataró - Blanes - Maçanet-Massanes (amb serveis a Molins de Rei de l'R4)
R2	Sant Vicenç de Calders - Vilanova i la Geltrú - Castelldefels - Barcelona - Granollers - Sant Celoni - Maçanet-Massanes
R3	L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona - Granollers - La Garriga - Vic
R4	Sant Vicenç de Calders - Vilafranca del Penedès - Martorell - Molins de Rei - Barcelona - Cerdanyola del Vallès - Sabadell - Terrassa - Manresa
R7	L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona - Cerdanyola-Universitat - Sant Cugat - Rubi Martorell
R10	Barcelona-Estació de França - Aeroport

Línies de Renfe Mitjana Distància(Regionals):

Ca1	Barcelona - Tarragona - Salou - Tortosa (amb expedicions a Vinaròs i València)
Ca2	Barcelona - Girona - Figueres - Portbou - Cervera de la Marenda (França)
Ca3	Barcelona - Tarragona - Reus - Móra la Nova - Flix (amb expedicions a Casp i Saragossa)
Ca4	Barcelona - Montblanc - Lleida (via Reus i via Valls); també Barcelona - Manresa - Cervera - Lleida
Ca5	Barcelona - Vic - Ripoll - Ribes de Freser - Puigcerdà - la Tor de Querol (França) [1]
Ca6	Barcelona - Caspe - Saragossa
Ca7	Lleida - Balaguer - Tremp - La Pobla de Segur [2]
R43	Lleida - Monzón - Saragossa

1. ^  Aquesta línia fou traspassada a la U.N. de Rodalies i es considera una prol·longació de la R3
2. ^  Aquesta línia fou traspassada FGC però ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjançant convenis i acords.^[1]

[edita] La Renfe al País Valencià

Al País Valencià hi han 7 línies de rodalia Renfe Operadora, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:

• C-1: Gandia - València (via doble fins Cullera, electrificada)[1]
• C-2: Moixent - Xàtiva - València (via doble, electrificada)[2]
• C-3: Utiel - Bunyol - Aldaia - València (via única, sene electrificar)[3]
• C-4: Quart de Poblet - València (via única, sense electrificar)[4]
• C-5: Caudiel - Sagunt - València (via doble electrificada fins Sagunt, via única sense electrificar fins Caudiel)
• C-6: Castelló - València (via doble electrificada)

La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar

[1]Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco

[2]Via doble només fins Xàtiva, de Xàtiva fins Vallada via única, i de Vallada a Moixent, via doble.

[3]Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena

[4]Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport

Hi han 7 línies de regionals:

• L-1: Múrcia - Alacant - València
• L-2: Alacant - Alcázar de San Juan - Madrid
• L-3: València - Albacete - Alcazar de San Juan - Ciudad Real - Madrid
• L-4: Alcoi - Xàtiva - València
• L-5: Madrid - Conca - València
• L-6: Saragossa - Terol- València
• L-7: Tortosa - Vinaròs - Castelló - València

[edita] Vegeu també

• RENFE
• ADIF
• Història del ferrocarril a Catalunya
• Altaria

[edita] Referències

1. ↑ Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs (PDF)(castellà)

v • d • e Companyies ferroviàries d'ample Ibèric a Catalunya
Camins de Ferro de Barcelona a Girona (1861-1875)	Fusió de Camins de Ferro de l'Est de Barcelona, i de Barcelona a Mataró i Arenys de Mar (1845-1861) amb Camins de Ferro de Barcelona a Granollers (1861)
Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (1867-1884)	Fusió del Ferrocarril de Reus a Tarragona (1852-1867) amb Ferrocarril de Reus a Montblanc i amb Ferrocarril de Montblanc a Lleida
Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona (1865-1878)	Fusió de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa (1852-1865)
Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875-1898)	Fusió de Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (1861-1875) amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona • Absorció de Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1881-1886) •Fusió amb Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona (1878-1887)
Ferrocarrils del Nord (1858-1941)	Absorció del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses (1861-1875) • Fusió amb Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona (1865-1878) • Absorció del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (1867-1884)
Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (1856-1941)	Fusió amb Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875-1898)
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (1941-2004)	Fruit de la nacionalització de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (1941) i Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (1941) i Ferrocarril Metropolità de Barcelona(Transversal) (1941) •Traspàs de línies d'ample ibèric de l' Explotació de Ferrocarrils per l'Estat
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (1979)	Traspàs de la Línia Lleida-La Pobla de Segur de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2004)
Renfe Operadora (2005)	Part de la explotació de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2005)