Història del ferrocarril a Catalunya

De Viquipèdia

Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa privada de la primera meitat del segle XIX, quan el mataroní Miquel Biada, a l'època de la febre d'or de la revolució industrial catalana, va promoure la construcció de la primera línia de tren peninsular entre Mataró i Barcelona, l'any 1848, superant tota mena de dificultats que el porten fins i tot a perdre la vida abans de veure acabada la seva obra. Biada havia estat a Cuba on va conèixer els avantatges del ferrocarril per a la indústria que avançava imparable, i va ser promotor del ferrocarril entre Güines i L'Havana, i decidí portar-la a la seva ciutat natal.

L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar i projectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya, que havia de vertebrar Catalunya . Al contrari que la xarxa telefònica, mai s'arribarà a construir. Els tràmits en el Ministeri de Foment es van alentir i, finalment, es van abandonar durant la dictadura de Primo de Rivera. El criteri era que s'havia de planificar abans una xarxa estatal, però no es va fer ja que es va optar per la millora de la xarxa de camins i carreteres ^[1].

La Primera Guerra Mundial posa de manifest la necessitat d’una major autonomia en l’elaboració de material ferroviari. A Espanya, això es concreta amb un pacte entre les dues grans companyies ferroviàries MZA i Norte ^{[cal citació]} i una industria del vapor La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona que construirà la major part del material rodant fins el 1989, quan MTM i Macosa són comprades per Alstom.

La Guerra Civil (1936) arruïna totalment les companyies ferroviàries i malmet greument gran part de les seves infraestructures, acabarà de paralitzar qualsevol inversió. Després de la guerra, el govern franquista nacionalitzarà la xarxa de via ampla, suposant el tancament de la majoria de línies secundàries de via estreta, entre 1951 i 1975 ^[2].

Els diversos governs espanyols dels segles XIX i XX van forçar, a partir de l'any 1845, l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, amb la oposició dels industrials catalans interessats en l'exportació dels seus productes tèxtils^{[cal citació]}, i amb unes minses subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a Europa, a les línies que l'adoptessin. El fet que el premi a les línies que adoptaren aquest particular ample^{[cal citació]}, fora la seva expropiació en ser nacionalitzades per Franco ha dut a que no hagin hagut mai més inversions en aquest sector^{[cal citació]}, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament^{[cal citació]} per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.

El tren de Sarrià, que no havia estat subvencionat per no ser d'ample espanyol ^{[cal citació]} , es salvà de l'expropiació per aquest motiu ^{[cal citació]} . En canvi la primera línia de tren peninsular entre Mataró, i Barcelona, construïda l'any 1848, que tampoc havia estat subvencionada ^{[cal citació]} , per ser anterior a la llei de subvencions de l'any 1907 ^{[cal citació]} , sí que fou expropiada, passant a formar part de Renfe.

L'arribada de la liberalització europea de 1991 ni tan sols ha servit per a què avui el tren d'alta velocitat connecti Catalunya al món ^{[cal citació]} .

[edita] Cronologia

[edita] La febre d'or i el tren Barcelona-Mataró de Miquel Biada

La Benedicció del tren, (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.

Estació de Mataró.

• Concessió provisional d'una línia de Reus a Tarragona, que no s'arribà a construir dins vint anys més tard - 1833.
• Josep Maria Roca demana al Govern una línia de Barcelona a Mataró, 30 de juny de 1843 ^[3]
• Concessió provisional a perpetuïtat de la línia de Barcelona a Mataró, el 13 d'agost de 1843.
• Concessió d'una línia de Sant Joan de les Abadesses a Roses - 1844.
• El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Subercase i Santa Cruz, força l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.668 (mm) ^[4], amb l'oposició dels industrials catalans - 1845.
• Concessió d'una línia de Barcelona a Camprodon el febrer de 1845 ^{[cal citació]} .
• Constitució de la Sociedad del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró (B.M.), l'agost de 1845.
• El 28 d'octubre de 1848, circula entre Barcelona i Mataró, el primer tren peninsular, patrocinat pel mataroní Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), als pocs mesos de la mort d'aquest, a causa de la pulmonia que sembla que va agafar, vigilant personalment de nit les obres, amenaçades pels atemptats anarquistes^{[cal citació]} . Per la seva construcció, es forada el primer túnel d'Espanya, a Montgat.
• Construcció del tren entre Madrid i Aranjuez - 1851.
• Inauguració del ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei - 1853.

[edita] L'impuls del Bienni Progressista

Estació de Terrassa

• El govern liberal del general Espartero, promulga la Llei General de Ferrocarrils - 1855 que amb la Llei Bancària fomentarà el negoci ferroviari fins a la revolució de 1868.
• Inauguració del ferrocarril de Barcelona a Granollers - 1854, que fou el primer on es van fer servir travesses metàl·liques. ^{[cal citació]}
• Fundació a Barcelona, de l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), dedicada a tot tipus de maquinària pesant, situada a la Barceloneta, molt a prop de l’estació d’origen del ferrocarril Barcelona-Mataró- 1855.
• Prolongació del ferrocarril de Montcada a Sabadell - 1855.
• El 1855, enderrocades les muralles de la ciutat, l'empresari Lluís Simon forma l’empresa Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarriá.
• Continuació del ferrocarril de Sabadell a Terrassa - 1856.
• Prolongació del ferrocarril de Molins de Rei fins a Castellbisbal - 1856.
• El 26 de gener de 1862 Camins de Ferro de Barcelona a Girona celebra l'arribada del primer tren a Girona procedent de Barcelona.
• Inauguració del tren de Sarrià, primer ferrocarril que va emprar a Catalunya i a tot l'estat espanyol l'energia elèctrica i primer ferrocarril urbà de l’Estat espanyol i el segon del món després del metro de Londres, obert sis mesos abans - 1863.^{[cal citació]}
• Reial Ordre del Ministeri de Foment per a dotar a Espanya de ferrocarrils secundaris - 1866.
• El 10 de desembre del 1875, es funda la companyia Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França a partir de la fusió de Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
• El 20 de gener del 1878 TBF inaugura l'arribada del Ferrocarril a Portbou, és a dir fins la frontera francesa.

[edita] Línia de París i primera democràcia a Espanya

• L'1 d'octubre de 1878 s'inauguren les línies de tren entre Barcelona i París, Lió, Bordeus i Marsella.
• El 1879 s'inaugura la línia de tramvies de vapor entre Barcelona i Sant Andreu de Palomar.
• L'1 de març de 1879 s'inaugura la línia de tramvies entre Barcelona.
• La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona inaugura el primer tram del tren de Girona a Olot - 1895, que no s'inaugurarà en la totalitat fins al 1911.
• Inauguració del tren de Girona a Palamós - 1887
• Inauguració del tren de Girona a Sant Feliu de Guíxols - 1892
• Inauguració del tren de Igualada a Martorell - 1892.

[edita] La tria d'un ample diferent que condicionarà el futur

• Una llei del Ministeri de Foment - 1904 distingeix entre ferrocarrils secundaris d'interès de l'Estat, amb un ample de via d'1 m i els executats sense subvenció, que han de dipositar una fiança del 3% del cost de les obres però decideixen lliurement l'ample de via.
• Inauguració del tren de Mollerussa a Balaguer - 1905, impulsat per la Sociedad General Azucarera, que va construir una planta a prop de Balaguer, a Menàrguens.
• S'electrifica el tren de Sarrià - 1906.
• Primer funicular elèctric a Vallvidrera - 1906.
• A petició de Prat de la Riba, l'estat promulga una nova llei, que suprimeix el sistema de grups de 200 km, que permetia construir trams aïllat més curts i augmenta el capital subvencionat fins a 80.000 pts /km. - 1907.
• Aprovació de la Ley de Ferrocarriles Secundarios y Estratégicos, que amplia el termini de concessió a 99 anys - 26 de març de 1908.
• Una nova llei, amplia de 20 a 50 anys el termini en que l'Estat pot exercir el dret de rescat de les concessions ferroviàries- 1912.

[edita] La Mancomunitat, la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris

Estació de Sant Cugat

• Ferrocarrils de Catalunya S.A inaugura el tram de Sarrià a Les Planes i Sant Cugat del Vallès - 1917.
• Fundació de la Secció de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, dirigida per Esteban Terradas - 1918, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per què el 1923 va esclatar la dictadura de Primo de Rivera.
• Constitució la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, amb la participació de la societat belga Solvay, que explotava las sals potàssiques de Súria i Cardona - 1919.
• Ferrocarrils de Catalunya S.A inaugura el tram de Sant Cugat del Vallès a Terrassa - 1919.
• Ferrocarrils de Catalunya S.A inaugura el tram de Sant Cugat del Vallès a Sabadell - 1922.

[edita] El Metro de Barcelona

Estació de la Pobla de Segur

• El 8 de juny de 1922, Alfons XIII inaugura oficialment les obres del Metro Transversal de Barcelona a la Plaça d'Espanya, a Barcelona. En realitat les obres no començaran fins a l'any 1924. Les obres, dirigides per l'enginyer Esteban Terradas, farien servir per primer cop a Espanya, el mètode austríac de perforació de túnels.
• Esteban Terradas es nomenat director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, - 1923-1925 i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
• La Compañía General de Ferrocarriles Catalanes inaugura el tram Martorell a Manresa - 1924.
• Fundació dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926 i les d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya.
• Inauguració del tren de Tortosa a La Cava (Lo Carrilet de la Cava) - 1927.
• El 22 de novembre de 1929 s'inaugura la línia de tren electrificada, del carrer d'Aragó, a Barcelona, que va al descobert, des del carrer de Casanova a l'estació de Sants. L'obra s'havia començat l'any 1924, i dona pas a les línies de Madrid, Saragossa i Alacant.
• Inaugura el tram de Ribes de Freser a Queralbs - 1931.

[edita] Renfe i el franquisme

Estació de Ribes de Freser, a la linia del tren cremallera de Núria.

• El 24 de gener de 1941, el govern de Franco aprova la llei que nacionalitza les companyies d'ample ibèric (1.670 mil·límetres) de l'estat espanyol, que passen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. En el moment de la expropiació Renfe disposa de 12.401 km de vies.
• L'any 1958 l'alcalde Porcioles cobreix la rasa construïda per TBF el 1882 del carrer d'Aragó, a Barcelona.
• Darrer viatge del tren de Palamós a Banyoles (Tramvia del Baix Empordà) - 1956, inaugurat el 1887.
• El 1965 Explotació de Ferrocarrils per l'Estat es converteix en organisme autònom i passa a denominar-se Ferrocarrils de Via Estreta.
• Darrer viatge del tren de Girona a Sant Feliu de Guíxols - 1969, inaugurat al 1892
• Darrer viatge del tren de Girona a Olot - 1969, inaugurat al 1911.
• Tancament de la línia de Tortosa a La Pobla d'Ixar a l'Aragó (Coneguda com Valdezafán) - 1973, inaugurat en la seva totalitat el 1906 ^[5].
• El 5 de setembre de 1979 es constitueix Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
• El 27 de febrer de 1984, amb vistes a la entrada a la Unió Europea es signa el primer "contracte-programa" entre Renfe i l'Estat espanyol, que per primera vegada suprimeix les subvencions a fons perdut.
• El parlament espanyol aprova una llei que autoritza a Renfe a pactar el tancament de línies altament deficitàries amb les comunitats autònomes. S'hi inclouen, entre altres, les línies de Montcada i Reixac a Ripoll, de Ripoll a La Tor de Querol, de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses (Posteriorment tancada), de Reus a Roda de Barà (posteriorment tancada) i de Granollers a Les Franqueses del Vallès (posteriorment tancada).
• Tancament del tram de 10 km de la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses - 1985, en compliment del contracte-programa, amb el que es van tancar 913 km de línies deficitàries en aquest mateix any (1003 km en total després de 1985).
• Tancament de la línia de Roda de Barà a Reus - 1985
• Tancament de la línia de 3 km de Les Franqueses del Vallès a Granollers - 198?.

[edita] La liberalització arriba amb l'entrada a la Unió Europea

• L'entrada a la Unió Europea l'any 1986 portarà que ...
• La directiva europea 91/440, implica una gradual liberalització del transport a Europa, i obliga al ferrocarril a ser competitiu i a no dependre de les subvencions públiques.
• L'abril de 1992, s'inaugura la Exposició Universal de Sevilla, i la primera línia d'Alta Velocitat d'Espanya. (AVE)
• El 11 de juny de 2003 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya inaugura la re-opertura del Cremallera de Montserrat.
• L'octubre de 2003 s'inaugura la línia del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Madrid.

[edita] Traspàs de la Línia de la Pobla i arribada de l'AVE a Barcelona

• El 31 de desembre de 2004 es dissol la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles i els seus actius es reparteixen en dos ens: ADIF s'encarregarà de la gestió de les infraestructures i Renfe Operadora s'encarregarà de l'explotació.
• L'1 de gener de 2005 es fa efectiu el traspàs de la línia Lleida-La Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
• El 4 de juny de 2006 es reobre el tram Balaguer-La Pobla de Segur de la línia Lleida-La Pobla de Segur després d'una profunda remodelació.
• El 20 de febrer de 2008 arriba l'AVE a Barcelona.

[edita] Algunes xifres: Evolució dels quilòmetres de la xarxa

• L'any 1855 hi havien 405 km de vies d’ample espanyol. ^{[cal citació]}
• L'any 1865 ja hi havien més de 5.000 km de vies d’ample espanyol. ^{[cal citació]}
• Entre l’any 1877 i el 1900 es construïren uns 2.000 km de via estreta. Les xarxes que amb el temps es farien més extenses i importants es concentraren des de Galícia fins a Euskadi, al País Valencià i a Catalunya i es van posar en servei uns 5.500 km de via d'ample espanyol. ^{[cal citació]}
• En el moment de la expropiació Renfe disposarà de 12.401 km de vies - 1941. ^{[cal citació]}
• L'any 1985 Renfe tenia 3.065 km de vies deficitàries a tota Espanya. ^{[cal citació]}
• A l'any 1985 Renfe tancà 1.003 km de vies deficitàries a tota Espanya. ^{[cal citació]}
• Després de l'any 1985 Renfe ha tancat 1.003 km de via a tota la península. ^{[cal citació]}

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Història de Catalunya
• Miquel Biada
• Esteban Terradas i Illa
• Tren de Sarrià
• Metro de Barcelona
• Renfe

[edita] Enllaços externs

• Exposició permanent del transport al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
• Dossier d'història de la ciència al Fons Històric de la Ciència i la Tecnologia a la UPC
• L'Electrificació del ferrocarril
• Breu anàlisi de la situació ferroviària a Barcelona, 29 d'octubre de 2007
• (castellà) Terradas y la construcció del túnel del Metro Transversal de Barcelona (pdf).
• (castellà) La red ferroviaria española: de sus orígenes a la guerra civil
• (castellà) Centro de Estudios Històricos del Ferrocarril Español
• (castellà) Fundación de Ferrocarriles Españoles
• (castellà) Cronologia del ferrocarril espanyol.
• (castellà) Web oficial de Renfe