Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
De Viquipèdia
 |
|
| Tipus | Societat Anònima |
| Fundada | 5 de setembre de 1979 |
| Seu central |  Barcelona, Catalunya  |
| Persones Clau | Joan Torres (President) |
| Indústria | Ferrocarril |
| Marques | Metro del Vallès, Metro del Baix Llobregat |
| Treballadors | 1419 (2006)[1] |
| Filials/participades | Vall de Núria, La Molina, Autometro |
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment a l'àrea metropolità de Barcelona. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i La Molina.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 5 de setembre de 1979 es va constituir Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb la intenció que aquesta explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública a Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.
L'empresa es considera hereva de les companyies amb molta tradició ferroviària ha anat aglutinant.[2]
[edita] Línia Barcelona-Vallès
La línia Barcelona-Vallès fou transferida a partir de les dues empreses que l'explotaven: Ferrocarril de Sarrià a Barcelona (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A.(FCC).
El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarrià construït per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser inaugurat l'any 1863 amb tracció a vapor i ample ibèric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La línia tingué molt èxit, tot i això l'any 1874 l'empresa per acumulació de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarrià a Barcelona[2]. El 1905 s'electrificà i canvià l'ample de la via a internacional(1435 mm). [3]. El 1929 s'inaugurà el primer soterrament, fou el tram Plaça Catalunya a Muntaner [2]. El 1954 entrà en servei el nou ramal Gràcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entrà en servei l'Estació de Reina Elisenda.
Ferrocarrils de Catalunya S.A. es fundà el 1912 gràcies al Dr.Frederick Stark Pearson (popularment conegut com el Dr. Pearson) i Carles Emili Montañès. Montañès tenia en ment l'electrificació de Catalunya i la connexió de Barcelona amb el Vallès a través de la Serra de Collserola. Per demostrar la viabilitat d'aquesta connexió el 1908 va crear un petit ferrocarril amb una ample de via de 600 mm anomenat Mina Grott que aprofitava un vell túnel per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Tingué un èxit immediat, però ben aviat tingué problemes legals, ja que es posava entredit la seva seguretat. Tot i que la justícia donava raó, a canvi que el clausurés, Montañès va aconseguir la concessió d'un ferrocarril de Sarrià a Les Planes. [3] [4] El 1911 Montañès aconseguí que els seus plans de electrificació fossin impulsats pel Dr. Pearson, aquests incloïen connectar Barcelona amb el Vallès per Collserola i més endavant amb França per Berga. [3][4] Com a base per aquest nou ferrocarril es va fundar Ferrocarrils de Catalunya S.A. i s'adquirí en una sonada operació el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, aleshores propietat de Tramvies de Barcelona[4] que volia integrar-lo a la seva xarxa i vendre els terrenys de Plaça Catalunya.[3] De seguida començà la construcció del ferrocarril cap al Vallès. El 1919 s'inaugurava l'arribada a Terrassa i el 1922 a Sabadell. [3] Cal destacar que aquesta línia no passà a mans de RENFE el 1941 per no ser d'ample ibèric (1672 mm). El 1977 l'empresa acumulava molts deutes i anuncià la clausura de la xarxa. El govern ho evità atorgant l'explotació a FEVE i finalment el 7 de novembre de 1979 es traspassà la línia a FGC.[3]
La companyia impulsà una gran modernització la línia. El 1984 s'inaugurà l'estació d'Universitat Autònoma. El 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès.
[edita] Línia Lleida-La Pobla de Segur
La Línia Lleida-La Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza, amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel, i Terol. El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat el 1 de febrer de 1924. Aquest, en primer moment, fou explotat per la Comissió dels Ferrocarrils transpirenaics de l'Estat i un mes més tard va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941 [5].Aleshores RENFE començà a prol·longar la línia en previsió de fer-la arribar fins Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a La Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial[6], l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia al ser altament deficitària. Mai es produí gràcies a que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins el 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004. [5]
[edita] Cronologia
- El 5 de setembre de 1979 es constituí Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per gestionar els ferrocarrils de via estreta de titularitat pública a Catalunya.[2]
- El 7 de novembre de 1979 es transferiren les línies de Ferrocarrils de Catalunya. [3]
- El 1980 es transferí la gestió del Funicular de Gelida.
- El 1986 es transferiren alguns dels actius de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents. Entre altres inclou els funiculars de la cova, de Sant Joan de Montserrat i el Cremallera de Núria.
- El 1 de febrer de 1999 s'inaugurà l'electrificació del ramal Martorell-Igualada.
- El 11 de juny de 2003 s'inaugurà la reobertura del Cremallera de Montserrat.[7]
- L'1 de gener de 2005 es feu efectiu el traspàs de la Lleida-La Pobla de Segur als FGC. El 18 de juliol del mateix any l'empresa inicià la renovació de la la via i les instal·lacions al tram Balaguer- La Pobla de Segur, obres que durarien un any.
- El 18 de gener de 2008 la filial de FGC: autometro posà en marxa el transport de cotxes, per ferrocarril, de la factoria de Seat a Martorell al Port de Barcelona. [8]
[edita] Serveis
- Línia Barcelona-Vallès (Metro del Vallès, Línia de Balmes).
- Línia Llobregat-Anoia (Metro del Baix Llobregat, Metro comarcal de l'Anoia, Metro comarcal del Bages).
- Línia Lleida-La Pobla de Segur (Actualment gestionada i explotada per ADIF i Renfe Operadora mitjançant convenis).
- Cremallera de Montserrat.
- Cremallera de Núria.
- Remuntadors de l'estació d'esquí de Núria.
- Funicular de Gelida.
- Funicular de Vallvidrera.
- Telefèric Olesa de Montserrat-Esparreguera.
- Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat (La Pobla de Lillet - Castellar de n'Hug).
- Remuntadors de l'estació d'esquí de La Molina.
[edita] Funció metropolitana
Les línies dels trens de servei suburbà dels FGC, funcionen com a metro completant els serveis del Metro de Barcelona, travessant Barcelona i tota la seva àrea metropolitana, funcionant com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta.
El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:
- L que correspon a les línies que funcionen com a part de la xarxa de metro de Barcelona (que consisteix en 9 línies actualment, de las quals de la 1 a la 5 i la 11 son operades per TMB i de la 6 a la 8 per FGC).
- S (de Suburbà), que correspon a las línies que operen des de Barcelona fins a las zones 2 i 3 designades per l'ATM, Autoritat del Transport Metropolità.
- R (de Rodalies), que corresponen a les línies interurbanes que sobrepassen la zona 3 del sistema de la ATM. L'àrea metropolitana de Barcelona te 8 línies de Rodalies, de les quals de la 1 a la 4, la 7 i la 10 son operades per Renfe Operadora, i de la 5 a la 6 per FGC.
[edita] Línia 6
La L6 és la denominació que rep la línia dels FGC des de Plaça Catalunya fins a Reina Elisenda.
La L6 comparteix les vies amb la L7 fins a Gràcia i amb les línies suburbanes S1 i S2 fins a Sarrià.
[edita] Línia 7
La L7 o Línia de Balmes és el servei de metro que realitzen els trens de Plaça Catalunya- Avinguda Tibidabo. Comparteix el tram Plaça Catalunya- Estació de Gràcia amb la L6 i els suburbans S1 i S2.
[edita] Línia 8
La L8 és el servei de metro que cobreix el tram Plaça d'Espanya de Barcelona amb Molí Nou. És d'ample mètric i ha de compartir les vies amb la resta de serveis Suburbans, de Rodalies i de mercaderies que suporta la línia Llobregat- Anoia
[edita] Característiques de la xarxa (2006)
[edita] Línies Metropolitanes
- Longitud de línies (km): 183
- Estacions: 72
- Unitats de tren: 85
- Locomotores de mercaderies: 8
- Vagons de mercaderies: 180
- Viatgers transportats (milions): 77,9
[edita] Línia Lleida - La Pobla de Segur
- Longitud de línia (km): 88
- Estacions: 17
- Unitats de tren (Renfe Operadora): 3
- Viatgers: 204.920
[edita] Explotació Vall de Núria
- Longitud de la línia del cremallera (km): 12, 5
- Automotors dobles o articulats: 6
- Locomotores: 3
- Cotxes: 5
[edita] Explotació Montserrat
- Funiculars: 2
- Viatgers funiculars: 710.657
- Longitud de línia cremallera (km): 5
- Estacions cremallera: 3
- Automotors dobles cremallera: 5
- Locomotores: 1
[edita] Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat
- Longitud de línia (km): 3
- Estacions: 4
- Locomotores: 1
- Cotxes: 1
- Viatgers: 33.963
[edita] Projectes principals
- Perllongament del Metro del Vallès a Terrassa amb la construcció de tres noves estacions i on tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en construcció i la inauguració està prevista per el 2012.
- Perllongament del Metro del Vallès a Sabadell amb quatre estacions al nucli urbà. Tindrà correspondència amb Rodalies de Renfe Operadora R4. Actualment en obres i s'espera finalitzar-les al 2012. En un futur la línia arribarà a Castellar del Vallès amb 2 noves estacions.
- Rehabilitació i modernització de la Línia Lleida-La Pobla de Segur.
- Construcció d'una cua de maniobres a la estació de Plaça de Catalunya (Metro del Vallès,L6,L7) que permetrà millorar la freqüència de pas.
- Perllongament de la L6 de Reina Elisenda fins a Finestrelles - Sant Joan de Dèu (Esplugues de Llobregat)
- Nova línia Glòries (Barcelona) - Tunel d'Horta - Cerdanyola (en estudi)
- Introducció de noves tecnologies (internet per Wi-Fi als trens).
- Construcció d'una nova seu corporativa a Sarrià.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Memòria del 2006 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Data de consulta 26 de març de 2008.[1] (
PDF) - ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Plana web oficial de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Secció Història. Data de consulta 26 de març de 2008.[2]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Salmerón Bosch, Carles. «El tren del Vallès: Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa». Barcelona, Ed. Tèrminus 1988 ISBN 84-404-3560-6
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Moret, Xavier. «Dr. Pearson: L'home que que portar la llum a Catalunya». Barcelona, Ed. Columna 2004 ISBN 84-664-0426-0
- ↑ 5,0 5,1 Ministeri de Foment. «Traspàs de la línia de la Pobla de Segur». Data de Consulta 28 de febrer de 2008.Nota del traspàs (PDF)(castellà)
- ↑ Article sobre la línia Baeza-Utiel (La Verdad de Albacete) (castellà)
- ↑ Web oficial del Cremallera de Montserrat. Data de consulta: 1 d'abril del 2008
- ↑ Nota de premsa sobre l'arribada del primer tren amb cotxes de Seat al Port de Barcelona. Data de consulta 27 de març de 2008.[3](PDF)
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
- Trenscat.cat, pàgina dedicada als trens de Catalunya
- Pàgina oficial de La Molina
- Pàgina oficial de la Vall de Núria
|
|
|
|---|---|
| Camins de Ferro de Barcelona a Girona (1861-1875) | Fusió de Camins de Ferro de l'Est de Barcelona, i de Barcelona a Mataró i Arenys de Mar (1845-1861) amb Camins de Ferro de Barcelona a Granollers (1861) |
| Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (1867-1884) | Fusió del Ferrocarril de Reus a Tarragona (1852-1867) amb Ferrocarril de Reus a Montblanc i amb Ferrocarril de Montblanc a Lleida |
| Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona (1865-1878) | Fusió de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa (1852-1865) |
| Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875-1898) | Fusió de Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (1861-1875) amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona • Absorció de Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1881-1886) •Fusió amb Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona (1878-1887) |
| Ferrocarrils del Nord (1858-1941) | Absorció del Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses (1861-1875) • Fusió amb Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i a Barcelona (1865-1878) • Absorció del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (1867-1884) |
| Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (1856-1941) | Fusió amb Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1875-1898) |
| Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (1941-2004) | Fruit de la nacionalització de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (1941) i Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya (1941) i Ferrocarril Metropolità de Barcelona(Transversal) (1941) •Traspàs de línies d'ample ibèric de l' Explotació de Ferrocarrils per l'Estat |
| Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (1979) | Traspàs de la Línia Lleida-La Pobla de Segur de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2004) |
| Renfe Operadora (2005) | Part de la explotació de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (2005) |
