Montserrat
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la muntanya. Per a altres significats, vegeu «Montserrat (desambiguació)». |
Montserrat és, segons la tradició, la muntanya més important i misteriosa de Catalunya. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.
Com a advocació mariana, Montserrat també és usat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX també va ser un nom propi masculí.
Taula de continguts |
[edita] La muntanya de Montserrat
És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni[1]. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.
Al llarg dels mil·lennis, els moviments tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, els agents físics hi han obert coves, avencs i torrenteres.
El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.
[edita] L'espiritualitat
Des que, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Déu a la Santa Cova, des de la fundació del monestir, des de sempre, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d'ermites abandonades, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.
La marededéu, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta del final del segle XII; el seu color és el resultat de la transformació del vernís a causa del pas del temps.
[edita] La llegenda
L'any 880, un dissabte al vespre, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dissabte següent, la visió es repetí. Els quatre dissabtes següents els hi acompanyà el rector d'Olesa i pogué constatar l'esmentada visió.
Un cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe, que es trobava a Manresa, hi organitzà una anada, en la qual van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar traslladar-la a Manresa, però només de treure-la la marededéu es va fer tan pesant que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.
[edita] La festivitat
El dia 27 d'abril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
[edita] El monestir
- Article principal: Monestir de Montserrat.
Entre les diverses construccions del monestir de monjos benedictins, la sala capitular, el claustre neoromànic i el refetor hi destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitectònic, renovat al 1925 per Josep Puig i Cadafalch.
La comunitat actual de Montserrat està formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). L'objectiu principal de la comunitat és continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregària.
[edita] Cultura
La cultura també forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, uns escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil més antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.
El monestir de Montserrat és a l'origen d'iniciatives del món editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.
[edita] Accessos i transports
Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen des de Monistrol un telefèric (l'Aeri) i un tren cremallera pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A aquesta empresa pública de transports pertanyen també els dos funiculars que surten des del monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan. La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i altres de secundaris.
[edita] Vegeu també
- Mare de Déu de Montserrat
- Monestir de Montserrat
- Escolania de Montserrat
- Santa Cova de Montserrat
- Rosari Monumental de Montserrat
- Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947
[edita] Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
[edita] Enllaços externs
- Abadia de Montserrat (pàgina oficial)
- Monestir de Santa Maria de Montserrat
- Pàgina del Consell Comarcal del Bages
- Fotografies de Montserrat
- Plataforma Salvem Montserrat
- Turisme Associació Cultural del Montserrat
- VilaWeb Montserrat
|
|||
| Serra de l'Albera | Aneto | Canigó | Corberes | Els Encantats | Montgó | Montserrat | Montseny | Pedraforca | Penyagolosa | Els Ports | El Puig | Serra de Tramuntana |
