Muntanya
De Viquipèdia
Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.
Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons.
És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dóna també el nom de muntanya als zones i comarques en general muntanyoses.
Al món existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectònic. Les més altes i extenses són a la serralada de l'Himàlaia. Altres de molt importants són: els Andes a l'Amèrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les Muntanyes Rocalloses a Nord-Amèrica.
Les de formació volcànica són nombroses a punts d'Àsia (illes del Japó i del Pacific Sud) a Europa (Itàlia), al nord d'Àfrica (Illes Canàries) i en general són de menys alçada que les serralades produïdes per plegaments.
Les produïdes per l'erosió –de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris són freqüents a les grans esplanades: la regió del Colorado a Nord Amèrica n'és el cas mes vistós. Es tracta normalment de muntanyes més baixes, però sovint molt escarpades.
L’home habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen històricament habitacions permanents fins a 1500/2000 metres. A zones mes desèrtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bolívia) passa i sobrepassa els 4000 m.
Els aprofitaments es donen –però- en alçades molt més importants: la tala de fusta, la caça, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada són activitats que històricament s’han dut a terme allí on els recursos ho permetien.
En l'actualitat noves activitats han trobat el seu terreny de joc a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esquí en són les més representatives.
Més indirectament de la muntanya és treu profit també com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per instal·lacions hidroelèctriques, per estacions turístiques…
Al ser les muntanyes zones de difícil colonització per l'home, la natura resta –encara avui i en molts llocs- intocada. Actualment això té un valor i aquest valor, com tants d'altres, ja es mometitza, empreses i corporacions l'hi apliquen regles de rendiment financer, ja és motiu de cobdícia i d'enfrontaments amb persones i organitzacions que pretenen la defensa o la conservació de les muntanyes.
