Josep Puig i Cadafalch

De Viquipèdia

Informació Personal
Josep Puig i Cadafalch

Nom	Josep Puig i Cadafalch
Nascut el	17 d'octubre de 1867
Nascut a	Mataró
Mort el	23 de desembre de 1956
Mort a	Barcelona
Obra
Principals edificis	Casa Amatller Casa Terrades Fàbrica Casaramona
Premis i reconeixements	Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya.

Josep Puig i Cadafalch (Mataró (Maresme), 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925)

Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romànic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908.

[edita] Biografia

Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). Allà va començar a formar part del grup la Renaixença, treballant a Mataró, la seva ciutat natal. Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889, i el 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona.

Es va casar en 1910 amb Àngels Macià i Monserdà, filla de l'escriptora feminista Dolors Monserdà de Macià.

Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956).

[edita] Activitat docent

Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901-1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne a Joaquim Raspall. També va impartir classes a l'universitat de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Archéologie de París (1930).

Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d'història de l'art de París (1921) i Roma (1922) i als d'estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927).

Va estar nomenat Doctor honoris causa per les universitats de Friburg (1923), París (1930) i Toulouse (1949).

[edita] Trajectòria política

Participà en la I Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa (1892), pertangué a la Lliga de Catalunya i col·laborà a "La Renaixença" i al setmanari "La Veu de Catalunya", i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí, els primers anys, amb articles molt contundents. Cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política.

En 1905 publica un article a la Veu de Catalunya que sota el títol "A votar! Per l’Exposició Universal", no només demanava el vot per al seu partit, sinó que proposava la realització d'una exposició com la de Barcelona de 1888. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'electricitat, és va materialitzar en l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.

És elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906). Posteriorment és elegit diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i al 1913 diputat provincial al Congrés de Diputats.

El 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l'explotació agrària a Catalunya. Va ocupar el càrrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgué la Mancomunitat (20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra política i cultural.

Puig i Cadafalch conscient de les possibles represàlies polítiques de la dictadura, va amagar tot el seu arxiu personal amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte en una doble paret a casa seva. En 2003, 80 anys més tard, varen ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la Generalitat de Catalunya.^[1]

Va estar exil·liat a França entre 1936 i 1942, i al seu retorn no va poder exercir d'arquitecte^[2].

[edita] Activitat com arquitecte

La casa Amatller.

La casa Pere Company.

[edita] Urbanista

Entre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, desenvolupant la xarxa de clavegueram, la restauració de la creu de terme i treballant en l'edifici del Rengle (el mercat cobert).

A Barcelona, com a urbanista dirigeix la segona fase de les obres d'apertura de la Via Laietana entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, al sector de la capella de Santa Àgata (1914) i l'agençament de la Plaça de Catalunya (1923), que dugué a terme l'ajuntament de l'època de Primo de Rivera amb alteracions importants.

Restaurà les esglésies de Sant Martí Sarroca (1906) i de Sant Joan de les Abadesses.

Deixeble de Domènech i Montaner, va viure el final del modernisme i el principi del Noucentisme. Té diverses etapes diferenciades:

[edita] Modernisme

La primera etapa com arquitecte propi, l'època rosa (Modernisme) agafa com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i busca la seva inspiració amb models nòrdics. Treballa a Mataró i Argentona, la vila on estiuejava.

L'obra vista combinada amb rajola i forja defineixen el seu estil arquitectònic.

En aquesta etapa destaquen la Casa Martí (1896), la casa Amatller (1898-1900) la Casa de les Punxes (1905)).

També destaca en aquesta època l'arquitectura industrial: primera fàbrica Casaramona (Barcelona), granja Terrades (Seva) o la fàbrica Carbonell Sussagna (Canet de Mar).

[edita] Racionalisme

La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'època blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova èlit burgesa, pràctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Pere Company.

[edita] Neoclassicisme

La tercera etapa és l'època groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona, on va ser el primer arquitecte. Aquesta època està caracteritzada pel monumentalisme i el neoclàssic, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús. Va projectar la Casa Pich i Pon inspirant-se en l'arquitecte americà Louis Sullivan.

[edita] Historiador

Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presidència que va ocupar fins a la seva mort el 1956.

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art romànic, publicant:

L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), junt amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals que els proporcionà un gran prestigi internacional.
La geografia i els orígens del primer art romànic (1930)
L’arquitectura romana a Catalunya (1934)
L’architecture gothique civil en Catalogne (1935)
L’escultura romànica a Catalunya (1949-52)

Imatges obres desaparegudes

Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet
Les Quatre Columnes, a Montjuïc (Barcelona)

[edita] Principals obres

[edita] Andorra

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1940	Església de Sant Esteve	Andorra la Vella	Reconstrucció del pis superior del campanar i l'antiga porta lateral de l'església romànica.	Correcte

[edita] Argentona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat
1897-1905	Casa Puig i Cadafalch	Pça de Vendre s/n	Casa d'estiueg de l'arquitecte feta a partir de la transformació de tres edificis. Amb un interior laberíntic i un estil d'influència medieval, presenta unes façanes amb elements arquitectònics modernistes.	Regular
1897	Capella del Sagrament	Pça de l'Església	Ampliació de la capella del Sagrament de l'església de Sant Julia d'Argentona. L'exterior de la capella està decorat amb un ràfec amb gàrgoles i rajoles modernistes.	Molt bé
1898	Can Calopa	C/ Riudemeia, 8	Reformes en un casal pre-existent. La tanca de forja i rajola, la portalada feta de maó i una sala amb decoració modernista són els elements intervinguts per Puig i Cadafalch.	Correcte
1898	Casa Garí	Camí de Sant Miquel del Cros, 9	Casa pairal convertida per Puig i Cadafalch en un auntèntic palau nobiliari, sintetizant tots els corrents estètics de l'avantguarda del moment.	Molt bé

[edita] Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat
1893	Joieria Macià	C/ Ferran 18	Realitzà la decoració de la joieria.	Desapareguda
1896	Casa Martí	C/ Montsió, 3 bis	A la planta baixa es troba el local Els Quatre Gats, seu de reunió dels artístes modernistes.	Molt be
1898-1900	Casa Amatller	Passeig de Gràcia, 41	L’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va transformar un edifici del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi, i va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà.	Molt be
1900	Casa-estudi dels fotògrafs Napoleon	la Rambla, 18	Edifici entre mitgeres, de planta baixa, principal i tres plantes projectat anteriorment per Francesc Rogent. En 1900 s'encarreguen unes reformes a Puig i Cadafalch.	Totalment transformada per a ubicar el Frontó Colom en 1941.
1901	Casa Macaya	Passeig de Sant Joan, 108	Residència urbana amb façana blanca i esgrafiats amb unes obertures amb decoració escultòrica amb capitells d’Eusebi Arnau amb temes molt contemporanis.	Molt be
1901	Casa Muntadas	Av.Tibidabo 48	Recrea la façana d'una típica masia catalana, decorada amb estucats florals que enmarquen les portes i finestres.	Molt be.
1902	Café Torino	?		Destruit
1902	Hotel Terminus	Aragó 282	Hotel ubicat a l'estació de tren d'Aragó-Passeig de Gràcia.	Desaparegut als anys 60.
1903	Casa Serra	Rbla. de Catalunya, 126	La façana construida en pedra i magníficament decorada, s'asimila a l'estil plateresc, i és obra d'Eusebi Arnau.	Molt be
1903	Casa-taller Mercè Pastor	Tibidabo	Sense documentació	?
1904	Casa Polo		Sense documentació
1904	Casa Trinxet	C/ Còrcega, 268		Destruida en 1966
1904	Panteó Terrades		Sense documentació	?
1904-1906	Palau del Baró de Quadras	Av.Diagonal 373	El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcció de la seva nova casa de Barcelona després d’haver acabat el seu palau a Massanes. L’edifici es actualment la seu de la Casa Àsia.	Molt be
1905	Casa Terrades Casa de les Punxes	Av. Diagonal, 416-420	Edifici d'habitatges d'apariencia "medieval", és una de les seves obres mes espectaculars.	Molt be
1905	Farmàcia Sastre i Marquès	C/ Hospital, 109	La finca va ser enderrocada a l'obrir la rambla del Raval.	Desapareguda
1905	Casa Sastre i Marqués	C/Cardenal Vives i Tutó, 29-35	Habitatge unifamiliar que s'emmarca a l'època blanca. L'arquitecte va combinar el maó amb els esgrafiats i rajola de ceràmica vidriada. Cal destacar una glorieta a l'angle del jardí	Restaurada recentment.
1908	Torre Pastor de Cruilles	Ctra. Vallvidrera al Tibidabo, 102 - 104	Habitatge unifamiliar i estudi, encarregat per Mercedes Pastor, a l'estil de les cases senyorials catalanes del segle XV. Té un cos massís a quatre aigües, amb gran ràfec i una torre angular. Entre els elements arquitectònics destaca la disposició dels carreus en opus spicatum.	Regular
1909	Casa Llorach	C/Muntaner, 265	Encàrrec de Concepció Dolsa, vídua de Llorach.	Destruida
1910	Casa Àngels Macià i Monserdà	C/Anglí		?
1911	Casa Pere Company	C/ Buenos Aires, 56-58	Correspon a l'època blanca i té un aire nòrdic. Comprada als anys 40 pel Dr. Melcior Colet, va ser restaurada al 1986 per Joan Bassegoda i Nonell per a acollir el museu de l'esport de Catalunya.	Molt be
1911	Fàbrica Casaramona	Av.Marquès de Comillas,6-8	La Fàbrica Casaramona es un projecte del arquitecte Puig i Cadafalch encarregat per Casimir Casaramona i Puigcercós, propietari de negocis tèxtils, d'edificar una nova fàbrica al peu de Montjuïc, per substituir-ne una d'anterior destruïda per un incendi. Actualment allotja el CaixaFòrum	Molt be
1913	Casa Joaquim Carreras "Santa Margarita"	Sarrià		?
1914	Palau de la Generalitat de Catalunya	Pça. Sant Jaume, 4	La instauració de la Mancomunitat suposà la recuperació del Palau de la Generalitat com a símbol del catalanisme. Enric Prat de la Riba encarregà a Puig i Cadafalch la rehabilitació i eliminació dels signes deixats durant dos segles d'ocupació borbònica.	Correcte
1914	Casa Muley Afid	Psg. Bonanova, 55	Construida per encàrrec d'un soltà marroquí exiliat a Barcelona, és un edifici, de cert aroma oriental. Actualmente acull el consulat de Mèxic i està totalment restaurat.	Molt be
1917	Casa Puig i Cadafalch	Provença 231		?
1918	Restaurant de la Font del Gat	Parc de Montjuïc	Va refer les obres d'urbanització de la zona de la font del Gat dissenyades per Jean Claude Nicolas Forestier dins del pla d'urbanització de la muntanya de Montjuïc i va incorporar el restaurant.	Regular
1920	Casa Carreras	C/ Montsió, 5	No pot descartar-se que es tracti només de la reforma d’un edifici existent. A la façana del passatge hi ha dos plafons de rajoles pintades. Un amb sant Joaquim, sobre el portal del número 4 i, més a la vora de Montsió, un altre amb sant Eloi, d’excel·lent dibuix modernista sota fornícula de pedra molt ornamentada.	Molt be
1919	Quatre Columnes	Pça. Cascades, s/n	Les quatre columnes jòniques eren un monument a la catalanitat, lligada a la idea del progrés que representava la fira. Foren enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera.	Enderrocades
1920	Palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia Fira de Barcelona	Pça. Cascades, s/n	Són els dos únics palaus de Puig al complex construït per l'exposició Internacional de 1929. Entre els dos, a la part frontal de l'avinguda i conformant la plaça, es trovaben les Quatre Columnes.	Correcte
1921	Casa Pich i Pon	Pça. Catalunya, 9	Es tracta d'una reforma d'un edifici original de Josep Vilaseca i Casanovas dedicat a oficines, llevat del pis superior que va ser l'habitatge del propietàri.	Correcte
1922	Casa Luis Guarro	Via Laietana, 37	Edifici d'oficines entre mitgeres d'estil noucentista.	Regular
1924	Casa Casaramona	Psg. de Gracia, 48-52	.	Regular
1928	Casa Rosa Alemany	Av. República Argentina, 6	Atribuida també a Lluís Planas, és un edifici d'habitatges, de planta baixa i sis plantes pis d'estil noucentista. La composició de la façana juga al voltant de l'ubicació de les tribune si balcons que són diferents a cada pis. A sobre del portal hi ha una estàtua de Diana caçadora.	Correcte

[edita] Canet de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1898	Restaurant de l'ermita de la Misericòrdia	?	?	Correcte
1903	Fàbrica Carbonell Sussagna	?	?	?

[edita] Esplugues de Llobregat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1904	Panteó Garí		Sense documentació	?

[edita] la Garriga

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1902	Casa Furriols	C/ Carrerada, 1	Casa unifamiliar de dos plantes i golfes amb coberta a dos aigües. D'estructura molt sencilla, destaquen els delicats esgrafiats de la façana principal. La tanca del carrer està decorada amb les mateixes rajoles que faria servir a la casa Carreras.	Correcte

[edita] Lloret de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1902	Panteó Costa i Macià	Cementiri de Lloret de Mar	Panteó amb cobert a dues vessants, obert en tres dels seus costats amb buits amb arc de mig punt i pilars acabats amb capitells, tancats amb un treball de forja molt elaborat d'Eduard Ballarin. Les escultures són d'Eusebi Arnau i els mosaics de Lluís Brú i Salelles.	Correcte
1903	Creu de Terme, oratori i reformes	Sant Pere del Bosc	L'indià Nicolau Font i Maig, comte de Jaruco, va encarregar a Puig la direcció de la reforma del santuari de Sant Pere del Bosc, en el que participaren Enric Monserdà i Vidal amb les pintures de l'església i Eusebi Arnau amb les escultures. Puig dissenyà per al camí d'accés, un oratori a la Mare de Deu de Gràcia i una creu de terme, amb un Sant Jordi obra d'Arnau, i al que mossèn Cinto Verdaguer li dedicà unes estrofes al seu càntic "La Creu".	Correcte

[edita] Massanes

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1900	Palau del Baró de Quadras	Mas Quadres	Gran casal, d'estil neogòtic construït per l’industrial Manuel Quadres i Feliu, primer Baró de Quadras. Amb disseny de planta quadrada amb tres pisos i dues torres amb merlets a cada costat. Té un portal adovellat amb l’escut familiar.	Correcte

[edita] Mataró

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat
1891	Casa Sisternes	C/ Sant Simó, 18	Està considerada la primera obra de l'arquitecte. Destaquen les línies decoratives de la façana d'obra vista combinada amb rajola i forja, que defineixen el seu estil.	Regular
1893	Edif.del Rengle	Pça. Gran s/n	Edifici per a les parades del mercat construit per Emili Cabañes el 1891. Dos anys més tard, en Puig i Cadafalch el reformà afegint ceràmique al sostre i forja ornamental	Correcte
1893	Reforma saló de sessions de l'Ajuntament	La Riera, 48	Destaca el treball d'enteixinat	Correcte
1894	Botiga "la Confianza"	C/ Sant Cristòfor, 10	Responsable de la decoración interior i el mobiliari. Elements neogòtics i ornamentació floral. S'inaugurà el 1896.	Restaurada el 2001.
1894	Casa Parera	C/ Nou, 20	Remodelació d'una antiga casa amb elements neogòtics, estucat i forja. Esgrafiats florals i vegetals. Les escultures de la façana s'atribueixen a Eusebi Arnau.	Correcte
1894	La Beneficiència	C/ Sant Josep, 9	Casa de Caritat per acollir orfes i dones desafavorides. Decoració sobria amb algun escut heràldic i escultures d'Eusebi Arnau als capitells.	Correcte
1897	Casa Coll i Regàs	C/ Argentona,35	Casa particular encarregada per Joaquim Coll i Regàs que combina l'escultura d'Eusebi Arnau amb esgrafiats, rajoles, vidrieres emplomades	Correcte

[edita] Monistrol de Montserrat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1925-1928	Monestir de Montserrat		Construcció del claustre neoromànic i de la plaça de Santa Maria; reformà el refectori del segle XVII, l'escolania i la infermeria; ampliació de la biblioteca.	Correcte.

[edita] el Prat de Llobregat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1911	La Telegrafia	?	Edifici encarregat per allotjar la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph dedicada a l'explotació del telègraf. Actualment està declarada bé cultural d'interès local.	Correcte.

[edita] Sant Fruitós de Bages

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1907	Monestir de Sant Benet de Bages		Restauració del monestir per encàrrec de Ramon Casas, propietari i amic de l'arquitecte.	Restaurat en 2007.

[edita] Sant Sadurní d'Anoia

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1895-1920	Caves Codorniu	Can Codorniu	Obra d'arquitectura industrial impulsada per Manuel Raventós i Domènech. Consta de diversos edificis i espais a on Puig i Cadafalch va trobar solucions innovadores per cadascun d'ells d'acord a la seva funcionalitat.	Molt be.
1904	Torre Codorniu	Can Codorniu	L'edifici principal o "casa gran" de la institució, es un edifici de planta quadrada amb tres torres que, pel seu perfil, s'asimiles a les de la Casa de les Punxes.	Molt be.

[edita] Seva

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1904	Granja Terrades		Casa modernista construida al costat del Mas Sobrevia (Segle XII), nom amb que es coneix actualment al haver abandonat les funcions de granja.	?

[edita] Viladrau

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1898	Casa Eusebi Bofill	?	?	?
1903	Casa Riera i Puig	Passeig de la Sanitat,1	Vivenda unifamiliar	Molt bo

[edita] Referències externes

[edita] Bibliografia

Història de Montserrat. Anselm M. Albareda. ISBN 84-7202-004-5
El Quadrat d'Or. Ajt. de Barcelona. ISBN 84-7609-372-1

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Josep Puig i Cadafalch

v • d • e

Presidents de l'Institut d'Estudis Catalans

Antoni Rubió i Lluch · Miquel A. Fargas i Roca · Antoni Maria Alcover i Sureda · Josep Maria Bofill i Pichot · Pompeu Fabra i Poch · Josep Puig i Cadafalch · Pere Coromines i Montanya · Eduard Fontserè i Riba · Carles Riba i Bracons · Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Pius Font i Quer · Pere Bohigas i Balaguer · Joaquim Carreras i Artau · Jordi Rubió i Balaguer · Pere Domingo i Sanjuán · Josep Alsina i Bofill · Joan Ainaud de Lasarte · Enric Casassas i Simó · Emili Giralt i Raventós · Manuel Castellet i Solanas · Josep Laporte i Salas · Salvador Giner i de San Julián

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.