Empúries

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la ciutat antiga d'Empúries. Per a altres significats, vegeu «Empúries (desambiguació)».

Basílica paleocristiana

Empúries (Εμπόριον, Empòrion en grec, o Emporiae en llatí) fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui.

La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora. Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Els carrers eren irregulars. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi).

La ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.

Es coneixen diverses necròpolis al voltant de la ciutat.

[edita] Geografia

Vegeu: l'Escala

Empúries està situada al sud del golf de Roses. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià fins a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

[edita] Història d'Empúries

Des del segle IX aC, al Bronze Final, els pobladors indígenes d'aquesta costa de l'Empordà vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries.

Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs.

Cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia (Marsella), però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat.

La ciutat es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.

Escipió l'Africà

L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.

El 195 aC, Marc Porci Cató hi va instal·lar un campament i en va fer el seu centre per a la lluita contra la resistència ibèrica a l'ocupació. El campament fou transformat en una ciutat romana a les primeries del segle I aC. A l'època de l'emperador August les ciutats grega i romana es van unir físicament sota el nom plural de Municipium Emporiae. A mesura que anaven prenent importància altres ciutats romanes, com Barcino, Gerunda o Tarraco, Empúries n'anava perdent.

A la segona meitat del segle III sembla que tant la Neàpolis com la ciutat romana ja estaven abandonades. La població es concentrà a Sant Martí d'Empúries, que fou seu episcopal durant l'època visigòtica. La Neàpolis va ser utilitzada com a cementiri i s'hi va construir una basílica paleocristiana.

Després de les conquestes àrab i carolíngia (segle VIII), fou capital del Comtat d'Empúries fins al segle XI, quan el comte traslladà la capital a Castelló. Des de llavors Empúries fou un petit nucli de pescadors, que al segle XVI fundaren la vila de l'Escala.

El 1908 hi van començar les excavacions, dirigides per Josep Puig i Cadafalch, que continuaren al llarg del segle XX i fins al present. Es considera que se n'ha excavat menys d'un 25%.

L'any 1909 s'hi va trobar l'estàtua de l'Asclepi d'Empúries, la figura grega de gran format més occidental. S'hi han fet tota mena de troballes, algunes de les quals d'objectes de gran qualitat artística, com ara una Venus, un cap d'Afrodita o d'Apol·lo, un de Zeus, nombrosos mosaics entre els quals en destaquen el d'Ifigènia i els dels Peixos, etc...

Vas grec amb figures roges del segle IV aC, mostrant una mènade perseguida per un sàtir.

Una selecció de les troballes es pot contemplar al Museu monogràfic de les ruïnes i a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic, que és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

[edita] Monedes

Empúries fou el primer lloc de Catalunya on es va batre moneda. Les monedes o dracmes d'Empúries que s'han trobat van del segle V fins al III aC. Basats en aquestes, els ibers també van crear monedes d'imitació, i s'introduí així l'economia monetària al nostre país.