Passeig de Gràcia
De Viquipèdia
El passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants, a més a més d'un aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista a la ciutat, com les obres de Gaudí i Domènech i Montaner, declarades Patrimoni de la Humanitat. Està situat a la part central de l'Eixample, a la divisòria entre la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample, i connecta la plaça de Catalunya al sud amb el carrer Gran de Gràcia al nord.
Compta amb les parades de metro de Passeig de Gràcia (línies 2, 3 i 4) i Diagonal (línies 3 i 5). Té també una estació de la RENFE i diverses parades d'autobús.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'antic camí de Jesús, de tipus quasi rural, voltat d'horts a banda i banda, era la via principal per anar de la vila de Gràcia (municipi independent fins al 1897) fins a Barcelona, per on s'entrava a través del portal de l'Àngel. El primer projecte d'urbanització, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou obra de Ramon Plana, que va haver de parar les obres al cap de poc a causa d'una sèrie d'epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època. Amb la caiguda del govern liberal arran de la tornada de l'absolutisme el 1824, el projecte fou reprès pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. El nou passeig, inaugurat el 1827, feia 42 metres d'ample i va esdevenir el lloc favorit on l'aristocràcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos tot al llarg del segle XIX. En aquesta època el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com el Jardí de les Delícies, els Camps Elisis i el seu teatre, el Teatre Tívoli, el Jardí d'Euterpe, el Prado Catalán, el Teatre de la Sarsuela, el Teatre Varietats, el Teatre Espanyol, el Teatre Novetats, etc.
Aquesta avinguda havia de ser un eix determinant en el procés d'instauració del projecte d'Eixample de Cerdà i, entre els anys 1860-1890, entorn del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta, de mica en mica tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial que va anar atraient la burgesia i que va fer que s'anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.
Finalment, entre 1900 i 1914 el passeig de Gràcia va consolidar-se com el principal centre residencial burgès amb l'aportació creativa dels arquitectes modernistes (Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Vilaseca, etc.), que van dignificar les construccions existents i van edificar noves cases amb formes ben singulars, com la Casa Milà (la Pedrera), la Casa Batlló o la Casa Amatller, per citar-ne només les més conegudes. El 1906 l'arquitecte Pere Falqués i Urpí va dissenyar els famosos bancs-fanals de trencadís distribuïts al llarg del passeig, i el 1909 va afegir sis fanals més a la cruïlla amb la Diagonal (aquests sis fanals es van retirar el febrer de 1957 perquè obstruïen el trànsit i ara són a l'avinguda de Gaudí).
Al número 60 hi va tenir la seu el Govern Basc durant la Guerra Civil, i al 132, a la Casa Fuster, hi va viure el poeta Salvador Espriu, que ha donat nom als jardins que hi ha a la part alta del passeig per damunt de la Diagonal, coneguts també com els Jardinets de Gràcia.
El 1974 es va construir un aparcament subterrani tot al llarg del passeig i se'n va modificar la urbanització, fent les voreres més amples a costa de reduir els passejos, que van quedar convertits en lloc per aparcar, amb què els bancs-fanals van quedar aïllats del pas. A la vegada, es van construir a les cantonades uns bancs-jardinera circulars de trencadís, imitant els bancs-fanals, i es van pavimentar les voreres amb lloses hexagonals inspirades en les que havia fet Gaudí per a les cuines de la Pedrera. Aquestes lloses s'han estat substituint recentment per unes altres de més petites que reprodueixen més fidelment el disseny de les originals.
[edita] Llocs d'interès
[edita] Edificis
[edita] Edificis del costat Besòs
- La Casa Pascual i Pons (núm. 2-4), d'Enric Sagnier (1890-1891), d'estil modernista neogòtic.
- Les Cases Antoni Rocamora (núm. 6-14), de Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó (1914-1917), d'estil modernista neogòtic.
- La Joieria Roca [1] (núm. 18), de Josep Lluís Sert (1934), d'estil racionalista.
- La Casa Pere Llibre (núm. 24), de Domènec Balet i Nadal (1872), d'estil historicista arabitzant.
- La Casa de la Vídua Marfà (núm. 66), de Manuel Comas i Thos (1901-1905), d'estil modernista neogòtic.
- L'edifici de Banca Catalana (num. 84), de Josep Maria Fargas Falp i Enric Tous Carbó (1965-1968). Avui allotja les oficines del BBVA.
- La Casa Milà o "la Pedrera" [2] (núm. 92), d'Antoni Gaudí (1905-1910), d'estil modernista. Hi té la seu la Fundació Caixa Catalunya. Se'n poden visitar els baixos, el pis superior, les golfes i el terrat.
- La Casa Codina (num. 94), d'Antoni Rovira i Rabassa (1898).
- La Casa Ramon Casas (núm. 96), d'Antoni Rovira i Rabassa (1898-1899), d'estil modernista. Era propietat del pintor Ramon Casas. Allotja la botiga Vinçon.
- La Casa Fuster (núm. 132), de Josep Puig i Cadafalch (1908-1911), d'estil modernista. Actualment és un hotel de luxe.
[edita] Edificis del costat Llobregat
- La Casa Bonaventura Ferrer (núm. 113), de Pere Falqués i Urpí (1905-1906), d'estil modernista.
- El Palau Robert [3] (núm. 107), d'Henri Grandpierre i Joan Martorell i Montells (1898-1903), d'estil neoclàssic. Actualment és un centre d'informació turística i sala d'exposicions de la Generalitat de Catalunya.
- L'Illa de la Discòrdia, entre els carrers d'Aragó i del Consell de Cent. Hi destaquen:
- La Casa Batlló [4] (núm. 43), d'Antoni Gaudí, d'estil modernista (1904-1906). Es pot visitar.
- La Casa Amatller (núm. 41), de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900), d'estil modernista neogòtic. Allotja l'Institut Amatller d'Art Hispànic [5]. Se'n pot visitar la planta baixa, on hi ha una oficina de turisme.
- El Museu del Perfum [6], al núm. 39.
- La Casa Lleó Morera (núm. 35), de Lluís Domènech i Montaner (1902-1906), d'estil modernista. Dels baixos van desaparèixer les escultures originàries d'Eusebi Arnau arran del seu condicionament com a local comercial.
- L'edifici de La Unión y El Fénix (núm. 21), d'Eusebi Bona i Puig (1927-1932), d'estil eclèctic monumentalista. La façana conté escultures de Frederic Marès.
- La Borsa de Barcelona [7], al núm. 19.
- El Palau Marcet (núm. 13), de Tiberi Sabater i Carner (1887), d'estil eclèctic. Allotja el cinema Comèdia, antic teatre.
- L'edifici del Banc Vitalici (núm. 11), de Lluís Bonet i Garí (1942-1950), d'estil classicista.
[edita] Hotels
- Hotel Casa Fuster [8], 5 *
- Hotel Condes de Barcelona [9], 4 *
- Hotel Majestic [10], 5 *
- Hotel Prestige [11], 4 *
[edita] Cinemes
- Casablanca-Kaplan
- Comèdia
[edita] Botigues de luxe
Al passeig de Gràcia hi són representades marques internacionals com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Hermès, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger, Max Mara, Carolina Herrera o Loewe, entre d'altres.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Patrimoni històric i artístic del passeig de Gràcia, dins Poblesdecatalunya.cat
- El passeig de Gràcia en detall, dins Gencat.cat
- El Modernisme al passeig de Gràcia, dins Barcelona-on-line.es
- Els carrers i les places de Barcelona, dins Bcn.cat
