Biblioteca de Catalunya
De Viquipèdia
La Biblioteca de Catalunya, va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya amb la seva seu al Palau de la Generalitat.
L'any 1929, quan la biblioteca era propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va passar a ocupar els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8820 m², i té un fons aproximat d'un milió d'exemplars.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'any 1907 el president de la Diputació de Catalunya Enric Prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans des d'on es crea la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans.
Els primers anys es dediquen a 'crear' la biblioteca, atès que, a diferència de les biblioteques nacionals de la resta d'Europa, que són la transformació de biblioteques reials, de monastirs o de col·leccions privades, en el cas de Catalunya es tracta d'una biblioteca creada des de zero pel poble culte, la burgesia[1].
L'any 1914 Mancomunitat de Catalunya atorga a la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic i n'obre l'accés al públic. En aqueslls moments, la seu de la biblioteca era al Palau de la Diputació (després de la Generalitat)
L'any 1917 es creen les seccions de Reserva Impresa i Col·leccions Especials, i de Música, que afavoreixen la incorporació i la catalogació d'importants peces i col·leccions patrimonials.
L'any 1923 es constitueix la secció d'Estampes, Gravats i Mapes, que reuneix el material gràfic, i on es custodia la col·lecció de matrius de gravat més nombrosa de l'estat espanyol.
L’Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a seu de la Biblioteca l'any 1931, però no és fins acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l'any 1940, que la institució, ara rebatejada pel règim franquista com a Biblioteca Central -nom que ja li havia donat la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30)-, es trasllada a la nova seu.
L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
Des del 1994 s'estructurà en quatre grans Unitats, la Bibliogràfica, la Gràfica, l'Hemeroteca i la Fonoteca.
La Biblioteca va reformar l'any 1998 les naus gòtiques i l'ampliació d'espais, gràcies a la construcció del nou edifici de serveis.
Recentment, (2000) ha iniciat la digitalització dels seus fons en una aposta per l'accés per mitjà de les tecnologies de la informació.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
[edita] Referències
- ↑ Alcázar Serrat, Ivan (2007 - (II)). «Biblioteques: nous papers. Una mirada arquitectònica». Cultura21.cat 1 (2): 78-84.
