Casa de l'Ardiaca
De Viquipèdia
La Casa de l'Ardiaca es troba al mig del Barri Gòtic de Barcelona a tocar de la catedral de Santa Eulàlia.
L'estructura, globalment, és de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del renaixement italià.
Té la seva entrada pel carrer de Santa Llúcia núm. 1. Al llarg dels anys ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la "casa del Degà", un palau renaixentista que dóna al Pla de la Catedral.
Originària del segle XII, va ser reformada per Lluís Desplà i d'Oms (1444-1524), ardíaca major de Barcelona i president de la Generalitat, a l'estil dels palaus contemporanis (1510).
El pati no es va poder construir al centre de l'edifici, seguint els cànons de l'època, perquè no hi havia prou espai al estar tocant la muralla romana, i es va situar a l'entrada. D'aquesta reforma destaca la porta de la planta noble.
L'any 1870 va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. Aquest, juntament amb Josep Garriga va ser l'artífex de la gran remodelació de l'edifici en unir-lo a la veïna Casa del Degà. Això va suposar l'alteració i el trasllat de nombrosos elements originals. El pati es va convertir en claustre en aquestes reformes.
Posteriorment, el 1895, passa a ser la seu del Col·legi d'Advocats que el 1902 encarregarà a Lluís Domènech i Montaner la decoració de l'edifici. La bústia modernista de la façana és de Doménech i Montaner.
Finalment el 1920 passa a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 és la seu de l'Arxiu Municipal d'Història. L'adequació de l'edifici per a aquesta funció la va dirigir Josep Goday a partir del plantejament de Duran i Sanpere, i Santiago Marco es va encarregar de la decoració.
Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 27 de desembre de 1924.
La muralla romana és visible des de l'interior de l'edifici, a la planta baixa.
Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus es guarneix amb l'ou com balla.
