Observatori Fabra
De Viquipèdia
L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud a 415 m d'altitud sobre el nivell del mar (latitud: 41,4184° N; longitud: 2,1239° E). Fou fundat el 1904 i és propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu director actual és Josep Maria Codina i Vidal i la seva activitat científica es centra actualment en l'estudi d'asteroides i cometes. És el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament.
[edita] Història
El 1894 la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona endegà el projecte d'un nou observatori astronòmic situat al Tibidabo. Pocs anys abans havia completat el nou edifici central de l'Acadèmia, situat a la Rambla i al capdamunt del qual s'instal·laren dos observatoris dissenyats per Joaquim Lànderer. Nogensmenys, aviat es va veure que els nous observatoris eren obsolets gairebé en el moment de la seva inauguració. L'Acadèmia proposà el projecte a la Diputació de Barcelona, que el refusà, però s'inicià una campanya a la premsa per conscienciar el públic de la necessitat d'una institució de recerca d'aquest tipus i de nivell internacional.
L'impuls definitiu arribà quan el 1901, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanils, industrial de prestigi i exalcalde de Barcelona, donà una considerable quantitat a l'Acadèmia (250.000 pessetes) amb l'objectiu de fer realitat aquest projecte. El 1902 comencen les obres, no sense polèmica, ja que el projecte original d'Eduard Fontserè fou revisat per Josep Comas i Solà, en una època d'enfrontament entre ambdós científics. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà i s'inaugurà el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII. Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.
Inicialment l'observatori s'organitzà en dues seccions: la Secció Astronòmica i la Secció Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n féu càrrec Eduard Fontserè. Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la República quedà integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica. Pel que fa a la sismologia inicià l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca. En l'aspecte meteorològic començà les observacions meteorològiques diàries l'octubre de 1913, en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat, fins i tot en els dies de la Guerra Civil (fins el 1981 es feia una observació diària a les 8 del mati, el 1982 es pasa a 3 i finalment a 4). Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Solá) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.
Després de la mort de Comas i Solà (1937) la direcció de l'observatori passà a Isidre Pòlit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carbó. A partir dels anys 1940, l'activitat científica es veu reduïda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evolució de l'observació astronòmica, que deixa obsolets els instruments de l'observatori per a la recerca de primer nivell. Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo). També recull dades meteorològiques i sísmiques. A més a més, en la línia inaugurada pel mateix Comas i Solà, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant la doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d'història de l'astronomia.
[edita] Instrumentació
Instruments astronòmics:
- Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre (1904). És un instrument doble: disposa d'un objectiu visual de 6,5 metres de distància focal i d'un objectiu fotogràfic de 3,8 metres de distància focal amb un portaplaques de 18 x 24 cm. Encara és operatiu.
- Cercle meridià Mailhat de 200 mm de diàmetre.
- Càmera Baker-Nunn. És un telescopi Schmidt de 50 cm de diàmetre, dissenyat per a l'observació fotogràfica de camp ample Forma part d'un projecte en col·laboració amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada de San Fernando, Cadis, per adaptar la càmera per a ús amb CCD i que en el futur es preveu instal·lar en un punt d'observació al Montsec o al Pirineu.
- Diversos instruments moderns (càmeres CCD, etc.)
Instruments sísmics:
- Microsismògraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
- Microsismògraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
- Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
- Sismometrògrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, però l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
- 3 sismògrafs electromagnètics Hiller-Stuttgart (1966).
[edita] Enllaços externs
- Web Oficial de l'Observatori Fabra.
- Webcam de l'Observatori Fabra.
- L'asteroide (88193) Obsfabra, en honor de l'observatori.
- Web del Parc de Collserola.
