Pesseta
De Viquipèdia
| Pesseta | |
|---|---|
 |
|
| 1 pesseta del 1993 |
La pesseta (en espanyol i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002. Va ser substuïda al canvi de 166,386 pessetes per cada euro. Es dividia en 100 cèntims, fracció que feia temps que no s'usava. El Principat d'Andorra també la utilitzava juntament amb el franc francès.
El Diccionario de Autoridades de 1737 defineix la pesseta com ”la peça que val dos rals de plata de moneda provincial, formada de figura rodona. És una veu modernament introduïda” (en castellà). El seu nom provindria del diminutiu de peça (nom amb què es coneixien, des del segle XV, algunes monedes de plata) i del català s'hauria estès a les altres llengües peninsulars.
La primera peça que s'hauria encunyat amb el logotip pesetas és una peça encunyada a Barcelona de "2 1/2 pesetas", el 1808, durant la dominació napoleònica. La peça d'una peseta es va encunyar l'any 1809.
El 19 d'octubre de 1868, el ministre d'Hisenda del Govern provisional del general Serrano, Laureà Figuerola, va firmar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària estatal, al mateix temps que entrava en vigor oficialment el sistema mètric decimal en el context de la Unió Monetària Llatina. La primera pesseta va ser encunyada el 1869.
Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 billets diferents.
La pesseta s'abreujava pta., pts., ptas., ptes., i amb el símbol PTA. En el si de les entitats financeres va ser abreujada amb el codi ISO 4217 ESP, seguint la norma de posar primer dues inicials que corresponien a l'estat on s'usava la moneda i després una lletra que corresponia a la inicial del nom de la moneda. També es van fer servir els codis ESA o compte A, en l'època en què el govern espanyol controlava els canvis, i ESB o compte B, que eren les pessetes convertibles, procedents de dipòsits efectuats per a no residents a Espanya.
A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 2.000 pessetes, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 pessetes. Era controlat pel Banc d'Espanya (Banco de España) i emès per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre – Reial Casa de la Moneda (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre – Real Casa de la Moneda).
Taula de continguts |
[edita] Pesseta andorrana
Andorra, tot i utilitzar els mateixos bitllets i monedes que l'Estat espanyol, tenia un codi ISO 4217 per a la "pesseta andorrana" (moneda fiduciària del Principat juntament amb el "franc andorrà", paritari amb el franc francès): ADP, esdevingut obsolet amb l'adopció de l'euro. Se'n van emetre alguns bitllets específics per al Principat durant la guerra civil espanyola.
[edita] Pesseta sahrauí
La pesseta continua essent, si més no en teoria, moneda de curs legal a l'autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda per més de 70 països tot i no ser membre de l'Organització de les Nacions Unides.
L'ocupació marroquina de l'excolònia espanyola fa que el seu ús sigui molt reduït. La moneda utilitzada habitualment en aquest territori és el dírham marroquí, i en la RASD en l'exili el dinar algerià.
[edita] Pesseta guineana
La Guinea Equatorial (abans Guinea Espanyola) tingué com a moneda oficial la pesseta guineana des del 1968, l'any de la seva independència, fins al 1975, en què fou substituïda per l'ekuele. Des del 1985 ha adoptat com a unitat monetària el franc CFA.
Se'n van encunyar monedes d'1, 5, 25 i 50 pessetes guineanes, i bitllets de 100, 500 i 1.000.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgines amb la història de la pesseta: [1], [2] (castellà)
- Banc d'Espanya (castellà) (anglès)
- Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre – Reial Casa de la Moneda (castellà) (anglès)
